Què s’ha de fer amb els perfils de les xarxes socials d’algú que ha mort? I amb tots els altres comptes on guardava fotos, correus i contactes? Com podem assegurar-nos que els nostres noms d’usuari a internet desapareixeran amb nosaltres o que es continuaran administrant com ens hauria agradat? Entre els juristes consultats hi ha diferents opinions sobre si és necessari o no que les xarxes socials formin part del testament, però coincideixen que és una opció que amb tota probabilitat guanyarà força en les pròximes dècades. El motiu? Que cada vegada hi ha més persones amb la vida completament digitalitzada, molts propietaris de perfils de xarxes socials amb milers de seguidors o persones les xarxes socials de les quals suposen una font d’ingressos, com els influencers.

Us presentem a la Malena C. Com cada dimarts a aquesta hora està dinant amb tres amigues de tota la vida al restaurant d’un club de la Diagonal alta. La Malena passa bona part del seu temps al club, jugant a pàdel, fent el·líptica al gimnàs o fent petar la xerrada al bar. N’és sòcia des que va néixer i coneix i saluda tothom. Des de fa anys és la presidenta del comitè d’activitats socials. Molts la coneixen com la reina del Polo.

L'impost de successions –el que grava les herències– és un dels tributs que més debat aixequen entre els partits polítics. Mentre que les formacions a l'esquerra de l'arc parlamentari –PSC, ERC, comuns i la CUP– el consideren un element de redistribució de riquesa necessari, els partits de tradició conservadora o liberal –sobretot Junts, Vox, el PP i Cs– en demanen rebaixes substancials o directament l'abolició, un discurs en el qual coincideixen amb organitzacions empresarials (com ara Foment del Treball i el Cercle d'Economia, que també proposen reduir-lo) i que busca seguir el camí d'altres comunitats autònomes, com Madrid, on ja està eliminat.

La nit del 12-M les calculadores trauran fum per veure quines combinacions són possibles per formar govern. I la principal incògnita que s’haurà d’escatir és si hi ha majoria independentista i si aquesta és operativa o no. Però el que també resultarà interessant de cara als pactes és saber on és el consens català en qüestions concretes, per exemple el referèndum, el finançament o la fiscalitat. El 12-M serà, llavors, un multireferèndum.

En Maurici P. és psiquiatre. Com el seu germà bessó, l’Hilari. Després de doctorar-se per una prestigiosa universitat dels Estats Units i de treballar durant una dècada en alguns dels millors centres d’aquell país, les vides dels dos germans van prendre camins divergents. En Maurici va decidir tornar a Catalunya, temptat per l’oferta d’un hospital que donaria suport a la seva recerca, i sabent que podria complementar-ho amb una consulta privada. Va establir-se a Barcelona, on es va casar i va tenir tres fills. L’Hilari va quedar-se, i actualment viu i treballa a Nova York, d’on és la seva dona.

El 74% dels contribuents que van declarar l'impost de successions l'any passat van pagar menys d'un euro per aquest tribut, segons dades del departament d'Economia de la Generalitat a les quals ha tingut accés l'ARA. Això vol dir que, el 2022, aproximadament unes 100.000 persones de les gairebé 136.000 que van haver de liquidar aquest impost sobre les herències a Catalunya van abonar només uns cèntims.

“Em dic Pablo i treballo per al grup Hereda. Una tieta àvia li ha deixat una herència. Em deixa passar?” Aquesta va ser la visita que va rebre la Marta (nom fictici, perquè prefereix mantenir l’anonimat) a finals del 2019. La seva primera reacció va ser de desconfiança i, lògicament, no el va deixar entrar a casa. “Me’l volia treure de sobre i li vaig dir: «Ja m’ho miraré, ja en parlarem un altre dia»”, recorda. Però la Marta va comentar-li aquesta estranya visita a la seva filla, que va buscar per internet si l’empresa existia i després va trucar-hi per comprovar si tenien un treballador amb el nom i cognoms que els havia donat.

Unanimitat de l'empresariat català en contra de nous impostos i taxes. La patronal vallesana Cecot s'ha sumat aquest dimarts als clams de la Cambra de Comerç de Barcelona i de Foment del Treball: "Ni un gram més de pressió fiscal", ha demanat Antoni Abad, president de la Cecot. La patronal no vol nous impostots ni la recuperació d'altres de vells, com successions, que el proper govern repescarà, i a l'alça.

En campanya, els atacs personals i els errors es paguen cars. El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha difós aquest migdia al seu compte de Twitter que "el president Mas s'ha beneficiat personalment d'haver eliminat l'impost de successions", després de la mort del pare i la germana.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha carregat aquest matí contra les últimes declaracions del Govern conforme plantarà cara a "l'evident ofensiva recentralitzadora" del govern espanyol i li ha reclamat que tradueixi en fets aquestes afirmacions. "S'han d'acabar els pactes amb l'Estat espanyol, [...] ningú se'n pot refiar", ha demanat la dirigent republicana, que per fer efectiu el canvi de rumb de CiU reivindica que trenqui amb el PP ja, que avanci cap al concert econòmic sense esperar més i que no acati les retallades addicionals en sanitat i educació que vol imposar ara l'executiu central respecte els pressupostos autonòmics ja aprovats. Segons Rovira, "fa un any que perdem el temps" amb gesticulacions sobre el pacte fiscal i acords amb els populars i ara "hi ha una altra majoria suficient al Parlament", en relació a una possible aliança de CiU amb ERC. "Que no esperi a què fracassi el pacte fiscal per plantar-se", li demana la dirigent republicana, ja que "no pot haver-hi un pla A i un pla B, sinó una agenda única". Rovira rebutja que una llei d'hisenda pròpia sigui una alternativa al concert econòmic, ja que aquest ja ha d'incloure l'agència tributària catalana.

L'asfíxia econòmica en què està immersa la Generalitat ha portat el secretari general de CDC, Oriol Pujol, a plantejar-se la possibilitat de recuperar l'impost de successions per a les rendes altes quan encara no fa dos anys de la supressió. En declaracions al programa 'Parlament', Pujol ha admès que la gravetat de la situació pot portar la Generalitat a veure's "en l'obligació d'empènyer més mesures excepcionals", com l'impost de successions, una de les principals promeses electorals de CiU.

El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, no descarta que el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciï aquest dimarts la supressió de l'impost de successions en la compareixença davant dels mitjans de comunicació per valorar l'obra dels primers cent dies del seu govern. En declaracions a COMRàdio, Nadal ha dit que, si ho fa, el Govern "s'ha tancat una porta". El dirigent socialista es referia a l'amenaça ja expressada pel PSC que eliminar l'impost de successions impossibilitaria un pacte entre els dos grans partits catalans pel que fa als pressupostos de la Generalitat.

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, té poca confiança en què els nous traspassos que ha de fer l'executiu espanyol arribin a temps. En una entrevista al programa 'Polièdric' de Catalunya Informació, Ortega ha dit que té el “compromís” del vicepresident espanyol, Manuel Chaves, de reunir-se les comissions bilaterals “el més aviat possible”. Ortega ha assegurat que “li hem fet entendre el tema dels traspassos”, però tot i així veu que “el govern espanyol està en vigílies d'una contesa electoral i no els veig gaire per la feina”. També ha precisat que cada traspàs “ha d'anar acompanyat de recursos”.