La comissió del Parlament Europeu que ha visitat Catalunya instigada per l’obsessió anti llengua catalana del PP, Ciutadans i Vox ha marxat dient que: “Hem tingut una visió clara del que passa aquí”. Són paraules de la cap de la delegació, Yana Toom. Jo, com els Dupond i Dupont, encara diria més: han tingut una visió claríssima, la visió que es deriva d’entrevistar-se només amb els pares antiimmersió i no amb els que hi estan a favor. “És que vam venir perquè són els pares del 25% els que ho van demanar, no els altres”, s’han justificat. I és en aquest punt que és important recordar com funciona el negoci.

Dolors Montserrat ha vingut amb la processó d’ultres, semiultres i reultres del Parlament Europeu a comprovar que la immersió lingüística a l’escola catalana no fa que als nens i nenes catalans els surtin cua i banyes, ni que excretin sofre.

Hongria torna a acaparar els titulars de Brussel·les però aquesta vegada la cosa té poc a veure amb les seves contradiccions amb els principis fonamentals de la Unió Europea. Sí que implica, però, alguna contradicció entre els principis que predica (i aplica) el Fidesz, el partit ultraconservador i homòfob del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i la polèmica generada per un dels seus eurodiputats, József Szájer, justament fundador històric del partit, que ha hagut de dimitir després d'haver estat enxampat en una orgia il·legal amb 25 homes en un bar de la capital de les institucions europees. "Hi era present", reconeix en un comunicat.

Diversos diputats del Parlament Europeu han remès aquest dimecres una missiva al president espanyol, Pedro Sánchez, en què reclamen mesures perquè els presos polítics puguin passar el confinament a casa, a més de recriminar-li que no hagi fet res per evitar que el Tribunal Suprem "amenaci" funcionaris. Els europarlamentaris, entre els quals hi ha els independentistes catalans i part dels diputats del grup Verd i de l'Esquerra Unitària, consideren que l'avís del Suprem llançat als funcionaris de presons que havien de decidir sobre els presos polítics constitueix una "discriminació" i una vulneració del dret a la salut dels interns.

L’acte de suport a Carles Puigdemont i Toni Comín en el seu desembarcament al Parlament Europeu dilluns quedarà molt lluny de la concentració que es va fer el 2 de juliol per denunciar el veto de l’Eurocambra a l’expresident i l’exconseller. Si aleshores la mobilització va aplegar més de 10.000 persones, ara en podria reunir només uns centenars. Els recels del Consell per la República –que advoca per vehicular les protestes a les institucions espanyoles, i no a les europees, arran de la sentència del TJUE– i de les entitats que en formen part, com l’ANC, han provocat que Omplim Estrasburg hagi hagut d’organitzar sola l’acte després de desconvocar-lo per la manca de suport del teixit associatiu.

Una selfie de Carles Puigdemont i Toni Comín ha servit per immortalitzar el que feia molts mesos que esperaven: trepitjar l’hemicicle del Parlament Europeu com a eurodiputats electes. Una fotografia que des de JxCat creuen que exemplifica el triomf de la seva estratègia a les eleccions europees i obre la porta a l’expresident a rellançar la seva agenda exteriors si es fa efectiva la retirada de les euroordres per part del Tribunal Suprem. L’arribada de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu s'ha produït només vint-i-quatre hores després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, que deixa clar que la immunitat s’adquireix des del moment que es proclamen els resultats dels comicis, i que l’Eurocambra ja treballa per complir.

Ahir es van reunir per primera vegada el PSOE i Esquerra. Naturalment, no hi va haver acord més que en el fet de quedar per tornar a trobar-se dimarts que ve. Això i que el ministre en funcions Ábalos va dir que "Hi ha un conflicte polític, evidentment, a Catalunya. Esclar que hi ha un conflicte polític a Catalunya. ¿O algú pensa que no?".

La Fiscalia del Tribunal Suprem s’ha pronunciat aquest dilluns en contra dels recursos interposats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la decisió del tribunal de no retirar les ordres d’arrest i negar-los, a més, la immunitat parlamentària com a eurodiputats electes. La Fiscalia sosté que en la mesura que no s’han pogut presentar davant la Junta Electoral Central (JEC) per fer l’acte de jura o promesa d’acatament de la Constitució, no se’ls pot considerar eurodiputats ni tampoc tenen dret a la immunitat parlamentària que estableixen els tractats.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va haver d’explicar dilluns davant els seus 14 vicepresidents per què va decidir impedir que Carles Puigdemont i Toni Comín tinguessin l’acreditació temporal per entrar a l’Eurocambra, com sí que concedia habitualment. Tajani no se’n va voler responsabilitzar i, a la sortida de la reunió, va assegurar que la decisió no havia sigut seva, sinó que havia sigut administrativa, del secretari general del Parlament Europeu. En aquest sentit, va assegurar que va ser ell mateix el que va introduir el tema en la reunió amb els vicepresidents.

El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha reclamat des de Mèxic, on és de viatge oficial, que s'arregli la situació "inacceptable" d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín amb els vetos per recollir les actes d'eurodiputats: "Ja n'hi ha prou d'esclafar la democràcia amb burocràcia", ha lamentat en declaracions a l'ACN, el dia en què els futurs membres espanyols de l'Eurocambra han d'anar al Congrés de Diputats per acatar la Constitució com a pas previ per prendre possessió de l'escó.

Ara fa un any l'Eurocambra es va comprometre a oferir cursos voluntaris en tots els idiomes per als eurodiputats per combatre i prevenir l'assetjament sexual, laboral i psicològic. Es van posar en marxa de manera efectiva al novembre i, des d'aleshores, com confirmen des de la institució, només 44 dels 751 parlamentaris europeus han fet aquesta formació. De fet, a la primera classe d'aquests cursos només s'hi van presentar dos eurodiputats, Ernest Urtasun, de Catalunya en Comú - Verds, i Edouard Martin, del Partit Socialista francès.

Una quarantena d’eurodiputats de diferents grups polítics han expressat a través d’un manifest signat aquest dimarts la seva “solidaritat” i “total admiració” pels presos polítics que estan en vaga de fam, una mesura de protesta que remarquen que és “pacífica”.

Una quarantena d'eurodiputats d'una quinzena d'estats membres i quatre grups parlamentaris europeus portaven samarretes grogues per reclamar l'alliberament dels presos durant les votacions al ple de l'Eurocambra a Estrasburg. Quan ha començat una de les votacions previstes per a aquest migdia, 41 representants han ensenyat les peces de roba amb missatges com 'Free Junqueras', 'Free Romeva', o 'Free political prisoners' que demanaven l'alliberament dels líders independentistes empresonats.

La capital alemanya ha tornat a funcionar com a seu d'una nova trobada al voltant del procés català. Aquest dijous al matí diversos europarlamentaris de la plataforma Diàleg UE-Catalunya s'han desplaçat a Berlín per reunir-se amb el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'objectiu d'abordar la situació política a Catalunya.

El Partit Popular es queda sol també a Europa. Aquest dijous més d'una quarantena d'eurodiputats de tots els grups polítics de l'Eurocambra —excepte el PP— han signat el 'Manifest pel diàleg a Catalunya', en què demanen l'alliberament immediat dels presos polítics, el rebuig de les justícies europees a les euroordres i la mediació europea. Els parlamentaris, de 15 estats membres, també han alertat que d'acord amb el Codi Penal espanyol els nou presos podrien passar fins a quatre anys en presó preventiva als centres d'Alcalá-Meco, Estremera i Soto del Real.