Pessimisme constructiu. Aquesta és la manera com Timothy Garton Ash, un dels grans intel·lectuals anglesos anti-Brexit, mira una Europa on el comunisme fa temps que ha mort, però on han tornat el feixisme i la guerra. "Com estàs? Bé, gràcies, millor que demà", fa l’acudit fatalista. "Occident va guanyar la Guerra Freda perquè tenia por d’anar-la perdent", escriu al sincer i personal assaig Europa (Arcàdia, en traducció d’Anna Llisterri). Ara hem començat a perdre davant els populismes d’ultradreta, davant el nou imperialisme rus que vol devorar Ucraïna, davant l’ascens de la Xina totalitària neocapitalista. És la hibris: el tràgic excés de confiança en un mateix. Caigut el Teló d’Acer, ens vam pensar que havíem guanyat, tota aquella mandanga de la fi de la història. Semblava que havíem arribat a la pau perpètua de Kant... "La pau perpètua dura fins a la guerra següent", fa un vell proverbi rus. Que il·lusos. El combat per la llibertat i la justícia no s’acaba mai, recomença a cada generació. Però avui estem desorientats, perduts en el laberint minoic de sempre (cultura contra barbàrie) i en el laberint de crisis encadenades: climàtica, financera, migratòria, pandèmica, bèl·lica...

‘Audiència’ i ‘Vernissatge’

La catedral de Praga ha acollit aquest divendres el funeral d'estat per a l'expresident txec Václav Havel, mort diumenge als 75 anys. Milers de persones i una nodrida representació de 50 delegacions internacionals, inclosos 15 caps d'estat, han participat als oficis.

Helmut Kohl

Tot i que també va ser l'autor de sis poemaris, Václav Havel va destacar en el terreny literari sobretot com a dramaturg. Va començar a conrear el teatre a la dècada dels anys seixanta, influenciat pel teatre de l'absurd de Samuel Beckett, que el 1982 li va dedicar Catastrophe, una de les seves darreres obres, al festival d'Avinyó. El 1963, Havel va debutar en els escenaris amb La festa al jardí, representada al Teatre de la Balustrada, on havia entrat a treballar com a tècnic teatral. Dos anys més tard va repetir al Balaustrada amb un nou text, Prevenció. Aquest cop, però, la cosa va desbordar els escenaris de Praga i va portar Havel al Public Theatre de Nova York. L'any 1968, amb el públic ianqui a la butxaca i el respecte de la crítica internacional, va escriure la seva tercera peça, La capacitat de concentració feta difícil. Des d'aleshores la seva productivitat no va donar treva a la cartellera teatral. El 1972 va enllestir L'òpera dels captaires, a partir de l'obra de Brecht, i entre el 1975 i el 1978 va escriure Audiència, Vernissatge i Protesta.

El dramaturg, expresident de Txecoslovàquia i primer president de la República Txeca, Václav Havel, ha mort aquest diumenge als 75 anys per una infecció pulmonar i després d'una llarga malaltia, segons ha informat la televisió del país i han confirmat fonts oficials poc després.