L'inici del discurs ha sigut indicatiu sobre quin seria el to del debat i l'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, per defensar el "No a la guerra" de l'Iran. Pocs minuts després de pujar al faristol del Congrés ha recitat: "Hi ha dates que no s'obliden, que queden marcades per sempre en la memòria col·lectiva d'un país. El 15 de febrer del 2003 n'és una. Aquell dissabte 3 milions de ciutadans van dir no a la guerra", ha recordat. D'aquesta manera, fent al·lusió a la reacció de la ciutadania a la invasió de l'Iraq d'ara fa vint anys, Sánchez ha contraposat la seva posició amb la del govern del PP del 2003. "José María Aznar ens va arrossegar a una guerra per sentir-se important i perquè Bush el convidés a un puro", ha sentenciat tot garantint que "ara Espanya no serà còmplice, no mentre jo sigui president".

Temps. És el factor que a partir d'ara determinarà la recuperació de la normalitat del servei ferroviari a l'Estat i, en particular, a Catalunya, on la xarxa de Rodalies està submergida des de fa dies en un caos. Així ho ha recordat el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, durant la seva compareixença al Congrés aquest dimarts: "La xarxa ferroviària no és una tetera. No s'arregla en dos dies", ha indicat Puente, que cinc dies després de comparèixer al Senat per l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova) i el desgavell a Rodalies, marcat també pel tràgic accident mortal de Gelida, ha repetit l'exercici a la cambra baixa espanyola.

La compareixença de Sánchez per fer balanç de l’any va anar exactament com els havíem avançat: aguantarà.

El candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que comparegui per explicar si les afirmacions sobre la seva presumpta relació amb les accions que preparaven els CDR empresonats són certes. "La ciutadania mereix que comparegui i digui si les afirmacions són certes o no", ha demanat Asens, en relació al pla d'ocupar el Parlament, en connivència amb el departament de Presidència, que presumptament orquestraven els membres dels CDR empresonats. Fonts dels comuns han explicat que aquest dijous mateix registraran una petició de compareixença de Torra al Parlament.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha afirmat aquest dijous que "per cada euro que la Generalitat dedica a Exteriors, el ministeri en dedica 100", rebatent així el discurs de Cs i el PP, que acusen la Generalitat de malversar recursos per reivindicar el Procés al món. En la seva primera intervenció com a conseller a la comissió d'Exteriors del Parlament, Bosch ha assegurat que el pressupost que preveu per al seu departament és de 7,5 milions d'euros, el que representa "menys d'un 1% del que dedica el govern espanyol" a la mateixa àrea.

La presidenta del Congrés, Ana Pastor (PP), finalment, cedeix. Aquest migdia s'ha resistit a convocar amb caràcter d'urgència un ple extraordinari perquè el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, comparegués per donar explicacions pel cas Soria. Ho havien demanat tots els partits excepte el PP, en el primer cop que els populars perdien la majoria absoluta a la mesa del Congrés. En declaracions als mitjans al vespre, la secretària primera de la mesa de la cambra, la líder del PP català Alícia Sánchez-Camacho, ha anunciat que la previsió de la presidència del Congrés és convocar un ple extraordinari la setmana que ve, però "en funció de la disponibilitat del govern i de l'agenda del ministre".

El PSC demanarà la compareixença al Parlament del conseller de Salut, Antoni Comín, davant l'"alarma social" creada per la crisi de l'enterovirus, que afecta ja 60 pacients, 29 dels quals estan hospitalitzats per afectacions neurològiques, quatre d'ells a Unitats de Cures Intensives (UCI).

D'entrada, i en el trànsit fins a assolir un estat independent, defensa de les competències pròpies de la Generalitat. Aquesta ha estat la declaració d'intencions de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, davant el que ha considerat que són "invasions sistemàtiques" de l'Estat. Munté ha comparegut aquest dilluns a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament per desgranar els objectius del seu departament per a aquesta legislatura, just després de la compareixença del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras. I ha garantit el "compromís absolut" del Govern amb el desenvolupament del full de ruta independentista i el procés constituent que ha de situar Catalunya "a les portes" de la creació d'un estat independent.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha assegurat aquest dimarts en una compareixença a Palau que la decisió de la "meitat de la CUP" de vetar la seva investidura "no fa possible començar la legislatura ni implementar el mandat del passat 27-S". "Hem comès l'error de confiar en el seu sentit de país", ha apuntat Mas. "Han comès un error de proporcions gegantines", ha considerat el president en funcions, que ha apuntat que l'esperit "hiperrevolucionari" de l'esquerra alternativa "no té futur amb 10 diputats". En aquest sentit, Mas ha apuntat que dilluns signarà "a contracor" el decret de convocatòria de les eleccions "molt probablement" per al 6 de març. "Fins diumenge hi ha temps per a la investidura", ha insistit, però ha apuntat que no pot fer més oferiments a la CUP, de manera que l'única manera d'evitar-les és que l'esquerra alternativa aixequi el veto, perquè el president en funcions no farà la "concessió" de fer un pas enrere.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha assenyalat aquest dimecres que el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, farà un "plantejament addicional" en el seu discurs de demà en debat previ a la segona votació del debat d'investidura per tal de seduir al CUP i aplanar la investidura. Aquesta oferta passarà per una estructura de Govern amb tres vicepresidències fortes ocupades per ella mateixa, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha comparegut aquest dimecres al vespre per valorar la suspensió de la declaració sobiranista aprovada dilluns al Parlament. "L'Estat utilitza la justícia per posar una mordassa als anhels de llibertat i de democràcia dels ciutadans", ha apuntat Munté. "La democràcia no està en joc a Catalunya. La democràcia s'està defensant i gaudeix de molt bona salut", ha indicat la vicepresidenta, que ha volgut recordar que la resolució va venir precedida d'un debat parlamentari i d'una votació guanyada per majoria absoluta. Munté ha assegurat que el Govern "tirarà endavant" el contingut de la declaració a pesar de la suspensió.

Uns 400 alcaldes catalans acompanyaran Artur Mas en la seva compareixença d'aquest dijous al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat pel 9-N. Els càrrecs electes que donaran suport a Mas portaran els símbols que identifiquen el poder municipal (la vara, venera, faixí...), de manera que la imatge serà molt semblant a la del 4 d'octubre al Palau de la Generalitat, quan van lliurar al president les mocions dels plens municipals on li demanaven que convoqués la consulta del 9-N.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres al Parlament que les eleccions del 27-S, que ha convocat en clau plebiscitària tot i ser legalment autonòmiques, són "l'últim recurs" perquè Catalunya "ho ha intentat tot", amb referència al diàleg amb l'Estat. Mas ha recordat que en el debat de política general del 2013 ja va avisar que faria servir "tots els mecanismes legals i democràtics" per decidir el futur polític del país. "Ningú pot dir que això és fruit de la improvisació", ha defensat el president.