El terra ha tremolat i la sacsejada s'ha escampat per parets i sostres. Cases convertides en runes i alguns dels seus habitants enterrats sota muntanyes de sorra i pedres. L'epicentre del terratrèmol és el nord del Pakistan, un territori abrupte de cims escarpats on els trets de les milícies enfrontades formen part del seu paisatge. El primer equip que ha aconseguit arribar a una de les zones afectades és un grup de rescatadors turcs, vinguts a socórrer allà on no arriben les autoritats pakistaneses. Planten el campament i les primeres informacions són complicades: hi ha víctimes entre les runes. La normativa internacional, marcada per les Nacions Unides, estableix que aquells rescatadors que arriben primers a un lloc són els encarregats de dirigir l'operatiu i coordinar els equips d'altres països que vagin arribant.

"Abric, llum, aigua, menjar..." Joanfra Farreras repeteix les coses més bàsiques que s'han de dur a la muntanya. Però afegeix un element essencial que hem oblidat: mapes de paper. "És important saber-los llegir i no fiar-nos al cent per cent de la tecnologia". Sap de què parla, perquè alguns rescats els ha hagut de fer per culpa de persones que s'han perdut fiant-ho tot a la tecnologia. Ell fa 17 anys que es dedica a accedir als llocs més difícils, sigui en muntanyes, cases o edificis. Forma part del grup GRAE dels Bombers.

L'escena és tenebrosa. Aconseguim entrar a dins de l'operatiu dels equips de rescat en un dels punts més crítics, el pàrquing subterrani del Mercadona de Paiporta, a tocar de València. La rampa de sortida dels vehicles és ara la baixada a una piscina enorme, d'uns 2.000 metres quadrats. L'aigua s'ha enfosquit pel fang i la benzina. Només l'il·lumina una línia de leds que han caigut de la paret. Hi floten una desena de globus de colors amb noms. Adrian, Ada. Com si algú hagués celebrat a prop un aniversari interromput pel temporal. També hi flota una piragua inflable amb dos bombers. Un porta una canya de bambú llarga, amb la qual va donant cops contra el terra d'aquesta piscina de dos metres de fondària. I toca alguna cosa dura: hi ha un cotxe.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, el Fons Monetari Internacional i els Estats Units han estat els prestadors d'última instància del món, i cada un ha exercit una gran influència sobre l'economia mundial. Ara ha sorgit un nou pes pesant dels préstecs d'emergència per a països collats pel deute: la Xina.

Des del 2010, els Bombers de la Generalitat han practicat gairebé 18.000 actuacions relacionades amb rescats a la muntanya, en zones fluvials, en coves o al mar. En els darrers 10 anys les xifres no han parat de créixer. Si el 2012 hi va haver 515 rescats de muntanya, el 2022 se'n van practicar més del triple: 1.221. El motiu de l'ascens, tal com apunten els Bombers, no és que cada vegada hi hagi més temeraris, sinó que hi ha més persones que s'atreveixen a pujar muntanyes. No hi ha més imprudents que responsables, simplement hi ha més excursionistes. Des del 2009, l'administració té la capacitat de cobrar els rescats, però l'augment de les actuacions no s'ha traduït en una pujada de les multes. En una dècada, 10 persones han estat multades. És a dir, un 0,05% dels excursionistes accidentats han abonat diners perquè els rescatessin.

"El gust per la descoberta de la natura ha vingut per quedar-se", certifica el sergent del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Alfons Esterlich. L'estiu del 2020, després del confinament, milers de ciutadans van optar per fer sortides i excursions al medi natural, i això va notar-se en el nombre de rescats que van haver de fer els Bombers. L'any passat les xifres van arribar a un màxim històric i aquest any la tendència es manté. Si bé no s'han fet tants serveis com l'any passat, entre l'1 de gener i el 31 de juliol se n'han efectuat 991, gairebé el doble que el mateix període del 2013.

Els Bombers de la Generalitat han fet un total de 1.044 rescats al medi natural aquest 2021 i han superat la xifra del 2020, l'any que fins ara n'havia acumulat més tot i els mesos de confinament per la pandèmia. Aquest mateix dissabte han hagut de fer almenys vuit intervencions, la majoria en espais de muntanya, però també a la costa, segons ha informat el cos en un comunicat.

L'escena fa anys que s'ha normalitzat. El vaixell de rescat Geo Barents de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF) fa quatre dies que navega amb més de 410 persones rescatades al Mediterrani central, sense un port segur que els deixi atracar. El vaixell fa dues setmanes que va començar la missió i la cap de l'equip de rescat, Anabel Montes, ha demanat ajuda urgent explicant que la situació està empitjorant a bord. Entre els rescatats, persones que intentaven arribar a Europa a través del mar Mediterrani, hi ha una dona embarassada i 91 menors no acompanyats.

El vaixell de rescat humanitari alemany Sea-Watch 3 està immobilitzat per la Guàrdia Costanera italiana, segons ha informat aquest dilluns l'ONG Sea-Watch. La nau està bloquejada al port sicilià d'Augusta, on va atracar el 3 de març, amb 363 migrants a bord. "De nou, ens acusen d'haver rescatat massa gent. L'alternativa: deixar que 363 persones s'ofeguin mentre les autoritats de la UE els giren l'esquena, sense fer cap esforç per tancar la falta de rescat al Mediterrani", ha dit a Twitter l'organització.

El líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha comparegut aquest dissabte per primera vegada davant els jutges, acusat de segrest de persona i abús de poder per haver bloquejat durant dies el desembarcament de més de 130 migrants rescatats per un vaixell militar italià quan era ministre de l'interior i vicepresident del govern.

Els Bombers de la Generalitat han deixat clar que no prescindiran de l'heliport de Tírvia, al Pallars Sobirà, com a base de l'helicòpter de rescats de muntanya. Consultats per l'Ara Pirineus, han assegurat que aquesta base continua formant part de l'operatiu de rescat a l'Alt Pirineu i Aran i que, justament, el que pretenen amb el pla que han elaborat d'ara al 2025 és millorar l'operativitat dels rescats. Per assolir aquest objectiu, afegeixen, en cap cas poden prescindir de l'heliport de Tírvia.

Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest dimarts un excursionista ferit a la zona dels Aiguamolls de Guerossos, al municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà. Tal com han informat des del cos, l'avís l'ha donat el mateix excursionista a les 11:17h.

Hi ha més gent que mai a la muntanya. La conclusió dels Bombers de la Generalitat i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és clara: un any atípic de covid ha portat molts catalans a optar aquest estiu per sortides de proximitat al medi natural. Normalment l’estiu era l’època a la muntanya dels viatgers estrangers que planificaven una ruta per Catalunya, igual que els excursionistes catalans la planificaven fora. Enguany d’estrangers no n’hi ha, però la muntanya s’ha omplert de visitants: excursionistes autòctons experimentats i, sobretot, molts ciutadans que han buscat la muntanya com a alternativa a les vacances d’altres estius. Tot plegat s’ha traduït en un repunt de la sinistralitat i en un augment dels rescats que fa la unitat especialitzada GRAE dels Bombers. Fins avui, el nombre de rescats s’ha incrementat un 11,5% respecte al 2019, tot i els mesos de confinament. I entre l’1 de juliol i el 15 d’agost han pujat un 33,5%.

Naut Aran és el municipi de Catalunya on els Bombers han hagut de fer més rescats en el que portem d'estiu. Així ho han donat a conèixer des del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) a l'ACN. Concretament, el cos de Bombers/Pompièrs ha hagut d'intervenir en 31 ocasions en els darrers dos mesos i mig. El Pallars Sobirà, amb 47 actuacions en el global de la comarca, i la Vall de Boí, a l'alta Ribagorça, també se situen a la part alta de la llista. A la Cerdanya sota administració gironina, mentrestant, se n'han fet sis.

Un dels primers passos que va fer Brussel·les quan va esclatar la pandèmia del coronavirus a Europa va ser flexibilitzar les normes que regulen les ajudes públiques per permetre que l'estat pugui proporcionar liquiditat ràpidament a empreses o sectors determinats. Fins ara, segons la comissària de Competència, Margrethe Vestager, s'han autoritzat mesures d'aquesta mena per valor d'1,9 bilions d'euros arreu de la UE. Però Brussel·les és conscient que, si amb aquests ajuts s'ha actuat d'urgència per garantir liquiditat, serà necessari anar més enllà per resoldre problemes de solvència. Això és el que passa amb el sector de les aerolínies, que ja flirtegen amb el rescat per evitar la fallida i, per això, la Comissió Europea està enllestint una modificació de la normativa per permetre operacions de recapitalització pública que abans del coronavirus haurien vulnerat les normes de competència. Brussel·les defensa els ajuts públics al sector aeri o d'altres quan sigui necessari, però demana fixar condicions com que aquestes empreses deixin de pagar dividends o bonificacions perquè els beneficiats siguin els contribuents i no els accionistes.

No hi ha efecte crida de les ONG al Mediterrani. La presència de més o menys vaixells de salvament no modifica el nombre d’immigrants sense papers que, perseguint el seu somni de prosperitat, pugen en embarcacions per intentar entrar a Europa. L’argument, marcat per una profunda càrrega ideològica alimentada pel populisme d’extrema dreta i convertit en lloc comú popular, és fals. Les dades el desmenteixen. Segons un estudi de camp de Matteo Villa, investigador de l’Institut Italià d’Estudis de Política Internacional, entre principis de gener i finals d’agost d’aquest any la mitjana de migrants detectats al mar pràcticament no ha variat quan hi havia vaixells de rescat de les ONG i quan no n’hi havia. En canvi, sí que ha resultat rellevant la meteorologia per fer variar el nombre de persones disposades a arriscar la vida en pasteres o llanxes ràpides: a més temperatura i menys vent, més gent que surt, i viceversa. Els pics d’inestabilitat als països de sortida, especialment a Líbia, també han fet modificar els fluxos d’immigrants sense papers. Igual que el tancament dels ports a Europa. Però no la presència o no d’embarcacions humanitàries, un factor pràcticament irrellevant.

Un dels retrets més freqüents contra les ONG de rescat al Mediterrani és que actuen com un imant per atreure immigrants sense papers. El gastat “efecte crida” que esgrimeixen les autoritats ja s’ha convertit en vox populi, amb la lògica que si les ONG no fossin al mar preparades per al rescat, la gent no s’arriscaria a embarcar-se en una pastera. En l’era de les fake news costa desmuntar fal·làcies, però les dades són contundents: senzillament no hi ha cap relació entre el nombre de pasteres que es fan a la mar i la presència o no de vaixells de rescat, ja siguin d’ONGs o de cossos oficials.

Les actuacions dels Bombers de la Generalitat a la natura no han parat d’augmentar aquesta última dècada i gairebé s’han duplicat: el 2010 van fer 855 rescats i l’any passat 1.541, un 80% més. Fa menys d’una dècada duien a terme una mica més de dos rescats diaris de mitjana. Ara en són més de quatre. Una bona prova d'això són els cinc rescats d'aquest diumenge: a Barcelona, Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Roda de Berà (Tarragonès) i els gorgs de la Febró (Alt Camp). A la tarda, se'n va sumar un al Bruc.

El fundador de l'ONG Open Arms, Oscar Camps, ha criticat aquest dilluns que, durant els 17 dies que el vaixell de l'entitat va estar pendent de desembarcar els migrants rescatats al Mediterrani, el govern espanyol no els va oferir cap tipus d'ajuda. En una entrevista al 'El món a RAC1', l'activista ha subratllat que no van demanar desembarcar en un port espanyol perquè eren massa lluny i la situació a bord era "molt complicada".

Oscar Camps, director de Proactiva Open Arms, marxava ahir d’Itàlia després d’haver viscut la que ha sigut la missió més difícil de totes les que ha fet l’ONG badalonina des que va començar els rescats a l’illa grega de Lesbos el 2015. El pols amb les autoritats italianes, i en particular amb el ministre de l’Interior, l’ultradretà Matteo Salvini, ha durat 20 dies i la desesperació dels rescatats, traumatitzats pels abusos que han patit a Líbia i la por d’haver de retornar a aquell infern, ha posat l’equip de l’ONG al límit. Ahir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, no descartava emprendre accions penals contra l’ONG, que es disposa a continuar desafiant les prohibicions dels estats en nom del dret humanitari.