La llei d'amnistia s'està aplicant amb comptagotes per les reticències de l'estament judicial. En aquest sentit, Alerta Solidària denuncia que alguns encausats són amnistiats i uns altres no, tot i estar acusats pel mateix delicte, depenent del jutge que porti la causa. Però si fins ara era el poder judicial qui hi posava traves, agents dels Mossos també han entrat en acció ara. Ho han fet en un cas concret, el dels Tres de Granollers, condemnats per haver atacat presumptament mossos d’esquadra l’1 d’octubre del 2020 a Barcelona amb motiu del tercer aniversari de l'1-O.

Entre els fets d’Urquinaona de l’octubre del 2019 i els d’aquests dies a Ferraz hi ha moltes diferències. La principal, segurament, és que tant els convocants com el motiu de cadascuna de les protestes són absolutament antagònics. Mentre que a Urquinaona es denunciava la decisió judicial d’enviar a la presó els líders polítics i socials de l’independentisme, a Ferraz es rebutja que se'ls amnistiï. Però hi ha altres diferències, també notables, tot i que algunes han passat mig desapercebudes per un motiu: el silenci.

Si el paper del Consell per la República va ser el focus de tensió entre ERC i JxCat abans de la investidura de Pere Aragonès, els processos judicials contra manifestants independentistes van protagonitzar part de la discussió amb la CUP. El Govern es va comprometre a retirar-se en bloc de totes les causes contra manifestants en què no hi hagués acreditades lesions als agents dels Mossos o no hi hagués prou garanties per identificar els presumptes agressors. Un compromís, però, que l’executiu admet ara que no podrà complir, segons expliquen fonts de Presidència a l’ARA.

El judici previst aquest dijous contra els set acusats pels aldarulls del 30 de gener del 2018 al Parc de la Ciutadella, el dia que es va suspendre la investidura de Carles Puigdemont, ha quedat ajornat. Per què? Malgrat que el lletrat del Govern ha refermat la decisió d'abandonar la causa, un a un –amb una única excepció– els agents que van participar en aquell operatiu han decidit mantenir-la quan el jutge els hi ha demanat. Ara tindran dues setmanes per buscar-se un advocat abans que es fixi una nova data per al judici, però el que ja han evidenciat els mossos és que discrepen de la nova estratègia adoptada pel Govern de Pere Aragonès, que a més d'aquesta prepara la retirada de diverses causes similars.

Hi ha almenys una trentena de causes amb el Govern personat contra manifestants independentistes que estan en revisió des que la defensa dels Mossos va passar de la conselleria d'Interior als serveis jurídics centrals de la Generalitat, que depenen de Presidència. La tasca consisteix en separar el gra de la palla o, cosa que és el mateix, determinar quines de les acusacions cal mantenir i quines deixar passar seguint els nous criteris fixats amb l'arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. Segons ha pogut saber l'ARA, l'executiu anunciarà aviat que es retira en bloc de tots els processos contra manifestants en què no hi hagi acreditades lesions contra agents dels Mossos o no hi hagi prou garanties per identificar els presumptes agressors.

Enmig de les negociacions entre la CUP i el Govern per acordar els pressupostos, els coneguts com els nou de Lledoners s’asseuran al banc dels acusats. Avui i demà tornarà a emergir una de les principals reivindicacions cupaires: la retirada de les acusacions contra manifestants. El Govern demana un quinze mesos de presó per a tres dels nou de Lledoners, encausats per les protestes al voltant de la presó durant el trasllat dels presos a Madrid pel judici del Procés. La Fiscalia atribueix a sis dels manifestants un delicte de desordres públics i demana per a ells tres anys de presó. A més, a tres manifestants els suma un delicte d’atemptat a l’autoritat, que augmenta la pena fins als set anys. Avui comença el judici a Manresa.

Els opositors ucraïnesos que havien ocupat el ministeri de Justícia aquest dilluns han abandonat l'edifici, unes hores després que el govern hagués amenaçat en implantar l'estat d'emergència si no marxaven. Segons la BBC, els manifestants han marxat "per no provocar les autoritats". Una trentena de persones s'han quedat a l'exterior de l'edifici i no permeten l'entrada a ningú.

Milers de manifestants han ocupat avui les instal·lacions de diversos ministeris a Bankok després que ahir van envair la seu del ministeri de Finances per exigir la dimissió del govern de la primera ministra, Yingluck Shinawatra, a qui acusen de corrupció. Els organitzadors de les protestes, que ja fa setmanes que sacsegen la capital tailandesa, sostenen que compten amb el suport de gairebé un milió de persones, xifra que l'estat redueix a unes 100.000.

Els agents de la Policia Nacional han detingut aquest dijous un total de quatre persones per un presumpte delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat durant les protestes registrades a Alacant després de l'acte d'inauguració de l'AVE entre Madrid i la capital alacantina celebrat dilluns. Els efectius policials van denunciar haver patit agressions i llançament de pedres. Està previst que els quatre detinguts –tots homes– passin a disposició judicial avui mateix.

Els últims temps s'han viscut moltes concentracions al carrer derivades de la crisi. En totes hi ha hagut una gran disparitat de dades sobre el nombre de participants. Per exemple, els Mossos d'Esquadra van xifrar la participació del 15-M del 12 de maig a Barcelona en 45.000 persones. Els organitzadors, en canvi, van arribar als 250.000. Els mètodes matemàtics van quedar soterrats per les passions de defensors i detractors de la marxa.

Centenars de persones es manifesten des de les 8 del matí davant els jutjats de Palma, on avui el gendre del rei, Iñaki Urdangarin, declara com a imputat en el cas Palma Arena. Amb crits contra la monarquia, ciutadans mallorquins han increpat el duc de Palma i la policia.