Maria Rodés (Barcelona, 1986) va tancar el 2025 amb un disc molt especial, Lo que me pasa (Elefant), construït sota una aparença confessional per reflexionar sobre les glòries i les catàstrofes de l'amor en un sentit més ampli. Musicalment, manté la facilitat demostrada en àlbums anteriors per empeltar el pop amb diferents estètiques musicals, de la rumba a la bachata i el trap, i amb col·laboracions d'artistes com Soleá Morente, Delafé i Bronquio, entre d'altres. "És un dels meus discos preferits", diu Rodés sobre aquest àlbum que presenta el 25 de febrer a Barcelona, a La [2] de l'Apolo a les 20.30 h.

El nou disc de Maria Rodés es va estrenar al Festival de Música Sacra de Madrid l'any passat però les seves cançons, en comptes d'invocar la divinitat o els sants, recorden i reivindiquen les bruixes. Per començar, la mateixa Lilith del títol. "És la primera dona d'Adam i renuncia al paradís per ser independent: a partir de llavors, la seva figura és estigmatitzada –explica des de Madrid, ciutat on viu des de fa quatre anys–. Si ens escapem de la convenció social ens castiguen, sobretot si som dones. Jo mateixa hauria pogut ser vista com una bruixa en altres moments, perquè porto una vida nòmada, no tinc parella ni fills i em dedico a la música". Aquesta lliçó és aplicable a l'Antic Testament, però la seva ombra s'allarga molts segles: "He llegit històries terribles sobre la Inquisició, en què les víctimes eren sovint les dones que es dedicaven a la música. Elles eren sospitoses i no solien acabar bé".

Sit Back és la proposta que ha presentat L'Auditori aquest matí com a part de la programació de músiques modernes. Un cicle pensat com a experiència en la qual l'espectador "seu, escolta i es relaxa", com han explicat des de l'organització. La primera edició s'inicia el 13 d'octubre amb GoGo Penguin, i s'estén fins al 14 d'abril amb l'actuació d'Odina.

El concert d'aquest diumenge a dos quarts d'una de la matinada que havia d'oferir Maria del Mar Bonet dins els actes de la Mercè (a l'escenari de l'avinguda de la Catedral) ha estat cancel·lat per una faringitis aguda de la cantant. Hi presentava el repertori del disc 'Alenar' (1977), cançons com ara 'Què volen aquesta gent?', 'Aquest temps de calabruix' i 'Nosaltres les dones'.

Fa un parell d’anys, Morrissey s’estrenava com a escriptor amb la seva Autobiografiai ho feia a Penguin Classics, la col·lecció més prestigiosa de l’editorial. Als crítics no els va agradar. The Sunday Times va ser ferotge: “És una potencial foguera de vanitats, autoindulgència i diarrea mental d’allò més insípida”. Tot i així, va ser un èxit de vendes i ara el músic repeteix. El 24 de setembre publicarà el seu primer llibre de ficció, List of the lost,també amb Penguin. No és el primer i únic que ha fet el salt de la música a la literatura. L’han precedit Nick Cave, John Lennon i Bruce Springsteen. De fet, la línia entre música i literatura és difusa: Bob Dylan ha sigut candidat al premi Nobel.

A Duermevela, el llibre que recull una tria dels somnis de la cantautora Maria Rodés (1986), hi ha un dibuix que va fer quan era petita en què surt ella amb els pares i els germans. “A la mare li poso faldilles i al pare americana i corbata, perquè sempre el recordo així -diu en un bar de la plaça Universitat, esperant l’arribada de l’Andrea; és la primera vegada que un mitjà de comunicació els farà una foto juntes-. Al meu germà li vaig posar una samarreta verda. I l’Andrea surt al centre”.

La música serà l'eix central la programació d'aquest any de les Nits d'Estiu, que comencen aquest dimecres al CaixaFòrum Barcelona amb l'espectacle 'Musical participatiu', que tindrà el públic com a protagonista i suposarà un viatge per la història dels musicals. Tots els dimecres dels mesos de juliol i agost es programaran al CaixaFòrum diferents activitats, entre les quals també hi ha una selecció dels treballs més destacats dels alumnes de l'escola de circ Rogeli Rivel.

Maria Rodés ha presentat aquest dissabte al Mercat de Música Viva de Vic el seu segon disc, 'Sueño triangular'. Es tracta d'un treball més personal i arriscat que l'anterior on la cantant es mou amb major llibertat. El nou treball i la posada en escena versen sobre la voluntat de donar forma als somnis, arrel d'un poema de Fernando Pessoa que la va inspirar especialment. El públic ha assistit a un concert eclèctic on s'han pogut escoltar cançons "molt delicades i d'altres de ben caòtiques", segons ha definit l'artista. "Aquesta sensació és la que perseguia quan vaig fer el disc", ha puntualitzat. La producció d'aquest treball ha anat a càrrec de Maru di Pace, Lluís Surós i la mateixa Maria Rodés.

Després de més d’un mes de portar noies intèrprets i compositores cada setmana a La [2] de l’Apolo, avui a les 21.30 h es tanca el cicle de concerts Estrella Girls! amb Maria Rodés, una de les veus més interessants de la nova escena folk catalana. Dir veu en el seu cas no és metonímic, perquè, com diu ella, "el cant és el fil conductor de la seva petita carrera".

Badalona acollirà diversos concerts amb motiu de la celebració de les seves Festes de Maig, que s'allargaran tot el mes però que concentraran les activitats entre el 6 i el 15 de maig.

El Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) del barri de Gràcia de Barcelona acollirà aquesta nit, dins del Festival Folk Internacional Tradicionàrius, l'espectacle Cançons de bandolers i molt mala gent, una revisió de la tradició musical catalana en què Raül Fernandez, Refree, i Maria Rodés proposen una renovació del llenguatge del folk català.

La revista Time Out Barcelona programa Estrella Girls!, un cicle de concerts de grups i artistes femenines. El cicle se celebrarà entre abril i maig a La [2] de l'Apolo, i l'entrada per als concerts costarà 5 euros (6 a taquilla).