Des que va debutar amb el poemari Bèstia, Irene Solà (Malla, 1990) no ha deixat de guanyar premis per cadascun dels seus llibres. Si el seu debut va rebre el veterà i prestigiós Amadeu Oller el 2012, amb la primera novel·la, Els dics, va merèixer el Documenta el 2017, i dos anys més tard, Canto jo i la muntanya balla rebia l'Anagrama Llibres, primera d'una llarguíssima llista de distincions, entre les quals hi ha el Premi de Literatura de la Unió Europea.

La tardor de l'any 23 ens va dur un esdeveniment que mai no acaba de tenir el ressò que es mereix per la importància que té: la publicació d'un nou llibre de Neus Canyelles, titulat Milady (Empúries). M'agrada repetir, perquè n'estic convençut, que aquesta autora palmesana és una de les millors narradores que tenim a la literatura catalana: Neus Canyelles escriu novel·les i contes (títols com Cap d'Hornos, L'alè del búfal a l'hivern, La novel·la de Dickens o Mai no sé què fer fora de casa donen fe de la seva mestria en aquests gèneres), però els seus últims llibres desdibuixen o prescindeixen cada vegada més de la ficció per cenyir-se al relat dels fets de la pròpia vida que Canyelles considera que val la pena de contar. Li desagrada que l'etiquetin en l'autoficció i, de fet, en el seu cas, no és pertinent, perquè de ficció n'hi ha ben poca —per no dir gens— en els seus textos. Pel que fa al prefix auto, hi jugava irònicament al títol del seu llibre anterior, Autobiografia autoritzada, que li va valdre el Premi Lletra d'Or 2022. El del 2023 va ser concedit a una altra gran escriptora en català: la poeta valenciana Teresa Pascual, per Tot passa baix (LaBreu), de lectura més que recomanable com tota la seva obra en vers, reunida al volum El temps en ordre: poesia reunida 1988-2019, publicada per Edicions Alfons el Magnànim.

Teresa Pascual ha trencat el llarg parèntesi d'autors valencians al palmarès del premi Lletra d'Or, un dels més veterans de les lletres catalanes. Abans d'ella –i amb l'excepció de Núria Cadenes, premiada el 2021, que viu a València des dels anys 90– cal remuntar-se fins al 1985 per trobar-hi Joan Francesc Mira amb l'assaig Crítica de la nació pura, i amb anterioritat només el van rebre Vicent Andrés Estellés (1975) i Joan Fuster (1963).

El premi Lletra d’Or 2021 ha estat atorgat a la novel·la Guillem, de Núria Cadenes, que l’editorial Amsterdam va publicar el febrer del 2020 amb una gran repercussió de crítica i públic. El jurat del guardó, integrat, entre d'altres, per Sebastià Alzamora, Míriam Cano, Llucia Ramis, Andreu Gomila i Cristina Clemente, coincideix a destacar la importància d’aquesta novel·la per "encarar una situació d’injustícia històrica, malauradament vigent, posant al servei del relat una gran tasca de recerca i documentació i una sensibilitat i un estil literari completament genuïns".

L’escriptora d’origen italià i resident a Mallorca Lucia Pietrelli (Itàlia, 1984) ha obtingut amb Lítica (Males Herbes, 2019) el premi Lletra d’Or. A la novel·la, l’escriptora descriu un poble que no es pot identificar i en un temps que podria ser qualsevol temps. Narra la relació entre dues germanes i descriu una tensió latent que acaba envaint tota la casa. El jurat ha considerat que Lítica és una "novel·la breu i poderosa que explora la personalitat d’una noia que admira profundament la seva germana gran". "És una història que explica un amor fraternal i, a la vegada, el descobriment de la vida i l’entrada a l’edat adulta”. El jurat, format pels escriptors Llucia Ramis, Míriam Cano, Jordi Nopca, Núria Cadenes, Andreu Gomila, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, l’actriu Sílvia Bel i el dramaturg Pau Miró, ha valorat també la intensitat lírica i poètica de la novel·la: "És un llibre que conté un alè poètic fora mida que ens manté enganxats a les paraules, al goig de llegir i a la revelació d'un món interior exhaustiu i ric".

“Cap a les acaballes de l’any 12 vaig decidir o el destí em va decidir que escriuria TOT SOL però quan tot just n’havia fet un parell de fragmentets i mig (que es poden veure al principi d’aquest mateix llibre), quan el dau de la primera tirada encara no s’havia aturat i encara rodolava, vaig allargar la mà i vaig trobar un braç i em vaig trobar en companyia”. Així arrenca el “petit historial” d’El nus la flor, llibre que es basa en la llibreta que Enric Casasses va portar a Edicions Poncianes a principis del 2018 després de treballar-hi durant tres anys. Va ser la primera vegada que el poeta, “que sempre havia topat amb el disseny de les col·leccions” on havia publicat, va trobar una editorial disposada a fer servir diverses tipografies i mides de lletra, a incloure dibuixos seus, quadres d’altres autors i tot el que fes falta per donar forma al volum que imaginava.

Per primera vegada en força anys, el premi Lletra d'Or no s'ha pogut entregar al restaurant Pitarra. Onze mesos després de reconèixer la 'Poesia completa' de Lluís Solà, el local del carrer Avinyó ha passat de pub irlandès a espai fantasmagòric que busca nou llogater. El jurat del guardó, un dels més veterans del panorama català –es dona des del 1956 i ofereix una lletra fi d'or del joier Manel Capdevila– ha reconegut l'últim llibre de Jordi Llavina, 'Ermita', publicat per Meteora el 2017. Es tracta d'un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l'escriptor i col·laborador de l'ARA Llegim explica una pujada a peu a l'ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.

Lluís Solà ha fet de la poesia la seva raó de viure, sentir i comunicar-se amb el món, i per aquest motiu la concessió del premi Lletra d’Or aquest migdia li impedia deixar de somriure, fins i tot quan un dels periodistes que assistien al dinar en què es feia públic el guardó ha vessat sense voler una copa de vi al damunt del llibre de llibres pel qual ha estat recompensat, 'Poesia completa', publicat per Edicions de 1984.

La novel·la Maletes perdudes, de Jordi Puntí, ha estat guardonada amb la Lletra d’Or, un premi que es concedeix cada any, des del 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol institució o grup editorial.