"Fa moltes dècades que el ritual adolescent és llegir la Rodoreda. Jo vaig llegir Mirall trencat, em va encantar i no vaig entendre absolutament res. I a l'institut em van explicar la vida de l'escriptora, que no serveix gens per entendre Mirall trencat", lamenta l'assagista, crítica literària i professora Neus Penalba (Tarragona, 1982). Durant anys s'ha fet una lectura parcial i esbiaixada de l'obra d'una de les grans autores de la literatura catalana. La magnitud literària de Mercè Rodoreda ha estat condicionada per factors aliens a la seva producció: per la seva biografia, per l'encasellament com a lectura obligatòria, per la fotografia entranyable d'una àvia obsessionada amb les plantes, per la necessitat de canonitzar-la com a patum literària a partir dels 80. "Hi ha una doble suplantació: una és la idea que Rodoreda és la Colometa, potser pensant que les nostres àvies no tenien prou imaginació per crear personatges, i l'altra, la suplantació de la novel·la real per l'adaptació al cinema de La plaça del Diamant, que l'edulcora i recrea uns personatges molt menys estranys. Si aquells adults que creuen haver llegit Rodoreda tornen a llegir La plaça del Diamant ara, que em diguin si és cursi!", convida Penalba.

Tot i que els escriptors som els que posem la cadena del llibre en marxa amb les nostres obres, som els únics professionals d'aquesta cadena que no podem viure de la feina. Aquesta anomalia fa que la majoria hàgim de guanyar-nos les garrofes amb altres quefers. En el meu cas, és la psicologia la que em paga el pis i omple la panxa de la meva descendència. En el meu àmbit, no és gaire comuna, aquesta bicefàlia. Els psicoterapeutes es dediquen a atendre persones i els investigadors, a la recerca.

"Això no és el començament", llegim a la primera de les 27 entrades –endreçades de la A a la Z– del nou llibre de Martí Sales. La seva manera d'encapçalar aquest diccionari anomenat Aliment (Club Editor, 2021) és tan singular com tot el que ve a continuació. S'hi explica, per exemple, què menjàvem els catalans per Sant Esteve abans dels canelons –la resposta: "arròs catedral", un arròs a la cassola d'aprofitament, amb menuts de pollastre–. S'hi aborda la recuperació del receptari tradicional de l'Anatòlia per part d'un jove cuiner a Istanbul. S'hi descriu en vers la matança del porc. I s'hi narra la descoberta d'un quarto fosc ple d'homes per part d'un noi que, poc després, assumirà "el nom" del seu desig "i la germanor de compartir-lo".

Un llançament conjunt per reivindicar l’obra de Stephen King

Tinc una conversa pendent amb els meus prejudicis. No tenen criteri (òbviament: per això són prejudicis). Resulta que un dels llibres de la meva biblioteca més subratllats, rebregats i recomanats a terceres persones és On writing, de Stephen King, tant en la versió original en anglès com en la traducció castellana, Mientras escribo, publicada per Plaza & Janés. El trobo un assaig esplèndid sobre el meu tema preferit: el com i el perquè de l’ofici d’escriure. Llegint-lo i gaudint-ne, em sembla evident que King és un narrador fora de sèrie. En canvi, confesso que no he llegit cap de les seves novel·les. El que em tira enrere no és tant l’etiqueta d’autor comercial -que em temo que també- com el gènere. Amb la boca petita, esgrimeixo l’únic argument atenuant que se m’acut: el terror em fa por (òbviament: per això és terror).

]]> “Jo sense tu i tu sense mi no som nosaltres”. Aquesta és una de les reflexions que es van poder sentir aquesta setmana a la Fabra i Coats, a la presentació del programa 'En residència' en què un grup d’adolescents de diferents instituts de Barcelona ha treballat amb un creador de la ciutat al llarg d’un curs escolar. Concebut originàriament per l’associació A Bao A Qu sota l’impuls de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona, 'En Residència' és un projecte exemplar que, amb el temps, ha anat ampliant la xarxa d’entitats culturals i educatives implicades.

]]>

Martí Sales arrossega una curiositat innata que l'obliga a moure's per Barcelona amb un llibre que li càpiga a la butxaca dels pantalons o de la jaqueta. El dia de la nostra entrevista porta 'Cartas mayas', la correspondència que van mantenir els poetes Charles Olson i Robert Creeley, publicada per l'editorial mexicana Mangos de Hacha. Ja ha marcat unes quantes pàgines i en parla amb entusiasme.

]]>

Vuit autors catalans formaran part de l'International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, que té lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre i enguany dedica un espai a la literatura catalana. Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Anna Aguilar-Amat, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana participaran en diversos actes literaris, el més important dels quals serà 'Meet the Catalans', en què els autors convidats llegiran fragments dels seus últims llibres i el públic podrà gaudir de la gastronomia catalana.

]]> Del 8 al 17 de maig se celebrarà el Barcelona Poesia, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, sota la direcció d'Eduard Escoffet i Martí Sales, que aquest any explorarà els lligams entre la poesia i les arts contemporànies.

]]> El festival Barcelona Poesia 2011, que se celebrarà de l'11 al 17 de maig, vol donar un impuls als Jocs Florals, un dels premis de poesia més antics d'Europa.

]]>