"Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit"

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988). Autora de Retorn (Godall, 2017) i Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015)

"El vaig descobrir de joveneta amb la MOLC i em va captivar. Primer, per com tractava la llengua, amb cruesa, gairebé crueltat. Agafa les paraules i les treu de lloc, fa servir expressions i girs lingüístics que prenen una força excepcional. Per a mi, hi havia estranyament i familiaritat, perquè jo soc de Riudoms i també em ressonava a la llengua de casa. Segon, per les temàtiques. M'eren properes, per la cosa més material d'acostar-se al món. Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit, com el final de la festa de Però non mi destar. Les relacions afectives i sexuals amb dones també tenen el punt de vista inesperat, no són convencionals, però són properes i també poden ser críptiques. A Ferrater mai l'he deixat de llegir, com un sol llibre: t'hi sents reflectit i a la vegada hi ha moltes coses que no comprens i hi vols seguir batallant. La meva generació de poetes se centra en el cos i Ferrater va ser molt corpori, va posar les relacions sensibles a un nivell que pocs havien fet".

]]>

Durant l’última dècada han estat molts els assagistes i professors que han reivindicat la necessitat de les humanitats en un món marcat per l’utilitarisme, els algoritmes i l’auge dels totalitarismes. George Steiner, Martha C. Nussbaum, Marc Fumaroli, Jordi Llovet i Nuccio Ordine són alguns dels exemples destacats, als quals cal sumar-hi Marina Garcés amb Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017) i la direcció del projecte Humanitats en acció, que Raig Verd acaba de publicar.

]]>

Joan Brossa considerava la poesia -i, per extensió, la creació-“una aventura oberta”. Cada poema era una petita o gran investigació que es proposava resoldre a través d’un text, visualment o a través d’una proposta escènica. Un cop se’n sortia, passava a la següent. Així va treballar durant més de cinc dècades d’una productivitat excepcional, que va arrencar amb La bola i l’escarabat el 1941, i es va tancar amb Sumari astral, publicat poc després de la seva mort, el 1999.

]]>

Mesos després de publicar Menys i tot a LaBreu, Eduard Escoffet està a punt de fer les maletes per sortir de gira per Colòmbia, Xile, Mèxic i el Canadà. Quan marxi el 3 de setembre quedaran només dos dies perquè es faci públic el guanyador del prestigiós premi Bernard Heidsieck, convocat pel Centre Georges Pompidou i la fundació italiana Bonotto: aquesta setmana s’ha fet públic que ell n’és un dels finalistes. Escoffet recomana llegir Cavalls salvatges, primera novel·la de Jordi Cussà, publicada a Columna el 2000 i reeditada el 2016 a L’Albí. “Cussà traça magistralment la història d’uns amics units per la dependència de les drogues i per la predilecció dels camins poc transitats -diu-. Compon un fresc que ens permet entendre com es movia l’heroïna i els seus soldats fora de la ciutat. I ho fa amb un treball de llenguatge molt fi i precís, que va de la descripció preciosista que enlluerna a la parla de bar més realista, que et fot un cop de puny, i amb una juxtaposició de fragments molt diversos que configuren un laberint que li permet a l’autor abordar l’ambient que vol retratar amb tota la complexitat. Com pocs, converteix el català literari en una arma apta per parlar dels baixos fons, de les debilitats humanes i d’un tema que encara és un tabú, l’heroïna, que va escapçar tota una generació. En aquest sentit, dels autors actuals em sembla que, a banda de Cussà, només Casasses aconsegueix plasmar aquests ambients marginals amb veracitat”.

]]>

Qualsevol que hagi arribat fins a la rebotiga de la poesia catalana sap que és un racó perillós: a sota d’una agradable catifa de versos s’hi amaguen odis psicopàtics, ferides difícils de curar i personalitats un pèl -o força- sinistres. Una trobada entre poetes de generacions i estètiques diferents podria ser un bon punt de partida per a l’apocalipsi. Excepcionalment, cinc d’ells enterren les destrals de guerra per un dia i s’avenen a conversar al voltant d’una taula. Tenen dos bars per triar: un de modest, el Simpatia, i un de més ampul·lós, on a l’entrada hi ha escrita la paraula lounge. Opten pel segon.

]]> Des dels 14 anys vas començar a fer les teves pròpies revistes - sense títol , ars vituperat -, vas muntar una microeditorial -la cèl·lula- i vas començar a participar regularment en accions i recitals.

]]> Del 8 al 17 de maig se celebrarà el Barcelona Poesia, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, sota la direcció d'Eduard Escoffet i Martí Sales, que aquest any explorarà els lligams entre la poesia i les arts contemporànies.

]]> El festival Barcelona Poesia 2011, que se celebrarà de l'11 al 17 de maig, vol donar un impuls als Jocs Florals, un dels premis de poesia més antics d'Europa.

]]>