Ensopegada del Barça al camp del Getafe. Els de Hansi Flick van caure al parany defensiu de José Bordalás i van desaprofitar la derrota de l'Atlètic de Madrid a Leganés. A continuació, uns apunts en calent.

Per fi el Barça ha viscut una golejada plàcida i tranquil·la a Montjuïc (4-0). Els blaugranes, que haurien pogut clavar més gols a un Getafe que s'ha immolat amb el seu plantejament, estan en una línia ascendent. A continuació, els apunts en calent del partit.

L’Espanyol escull lluitar fins al final. Els blanc-i-blaus segueixen a l’UCI, però almenys amb constants vitals, després de demostrar davant del Getafe (1-0) que encara no ho ha dit tot en aquesta Lliga. Calia guanyar com fos per evitar anticipar el funeral. La primera victòria des del febrer no treu els espanyolistes del descens, però si més no els permet igualar a punts els madrilenys –a qui han guanyat el goal average– i situar-se a dos punts de la salvació. El calendari més imminent fa pujada, amb enfrontaments davant del Sevilla i del Barça en els pròxims set dies, però si més no l’Espanyol els afrontarà sabent que encara és viu. Si cal morir, que sigui lluitant fins al final. 

L’últim tren cap a la permanència passa aquest diumenge (18.30 h, DAZN) per Cornellà-El Prat. Tot el que no sigui guanyar el Getafe implicarà que l’Espanyol sigui virtualment equip de Segona. Després d’haver sumat un punt dels últims 24, la salvació s’ha allunyat a quatre punts. Els blanc-i-blaus s’aferren a les poques opcions que els queden per obrar un miracle que les matemàtiques encara no descarten: una victòria davant dels madrilenys els permetria igualar-los a punts i, no menys important, guanyar-los el goal average particular. A més, també serviria per escurçar distàncies amb algun altre rival directe. 

El Barça és tan curiós que aquesta temporada acaba pensant amb cert optimisme sobre el futur malgrat que els últims partits s’han convertit en una petita tortura, com tenir una espina clavada a la planta del peu. L’equip de Xavi acabarà la Lliga segon, només per darrere del Madrid d’Ancelotti, però poca cosa es recordarà d’uns últims partits sense grapa, sense energia, sense bellesa. Veient com alguns jugadors es feien amonestar en l'últim partit contra el Celta, ja es podia imaginar que el partit de Getafe (0-0) tindria menys ritme que aquells amistosos que el Dream Team de Cruyff jugava contra equips neerlandesos amateurs als anys 90. L'objectiu s'ha assolit, però la forma de fer-ho en aquest partit és de les que et taca la imatge, sense l'ambició que hauria de tenir el Barça. Poca cosa es va salvar, més enllà de certs detalls d’un Riqui que, en el fons, sap que ha perdut tota una nova temporada.

“És evident que no hem entrat bé, tots érem conscients que era important entrar bé, que tot això es diu moltes vegades, que el partit era molt important, com ho seran els següents". Pablo Machín no amaga les evidències, com ara la desastrosa sortida del seu equip, cinc minuts plens de dubtes que han permès al Getafe avançar-se en un partit on els blanc-i-blaus han pagat car cedir aquest gol inicial. "Si treiem aquests cinc primers minuts, diríem que hem fet un partit concentrats i implicats de deu. Però ens han faltat aquests cinc primers minuts, per això no estic content. Un equip com nosaltres no podem donar cap avantatge que sigui controlable", ha afegit el tècnic de Sòria, que ha elogiat, això si, que el seu Espanyol hagi sabut "mantenir la calma" per acabar empatant.

Mig any després de viure la seva tarda més feliç, el 18 de maig, l’RCDE Stadium encara està immers en un malson del qual no s’acaba de despertar. El que havia de significar el curs de la il·lusió, per haver tornat a Europa dotze anys després, continua sent un càstig per a un Espanyol enfonsat en les posicions de descens, que veu la salvació a cinc punts i que només n’ha sumat un dels 21 que ha disputat al seu feu. El va obtenir ahir, després d’empatar contra el Getafe (1-1) en un resultat insuficient per allunyar els fantasmes. La segona pitjor arrencada com a local d’un equip a la Lliga -només superada per les set derrotes de l’Sporting de Gijón del curs 1997-98-és un símptoma molt preocupant.

L'empat final del Getafe ha deixat un regust força amarg en un Rubi que, amb un posat força seriós, ha fet autocrítica: "Considero l'empat just; ho hem intentat, però ha sigut un partit molt travat. Ens han complicat moltíssim i no ens han deixat sentir còmodes". El tècnic de l'Espanyol ha criticat la forma com han reaccionat al gol encaixat durant la segona part: "Havíem fet el més difícil i hem començat a cometre errades i a posar-nos nerviosos sense cap motiu. Hi ha fins a tres errades individuals en el seu gol sense que ens hagin forçat", ha lamentat.

Rubi té clar que ha de protegir els jugadors més joves del vestidor. Per aquest motiu ha sortit a defensar Adrià Pedrosa d'una polèmica nascuda a les xarxes, on no s'ha rebut bé que s'intercanviés la samarreta amb Messi al final del derbi de dissabte. "És un noi de 20 anys, és una situació espontània i em sap greu que la gent s’hagi sentit ofesa i també que ell es pugui sentir malament. Que tots els pecats que cometi siguin aquest. A partir d’aquí, que creixi molt, l’hem de cuidar", ha explicat el tècnic de l'Espanyol, que no ha convocat el lateral per al partit contra el Getafe (tampoc Semedo ni Víctor Sánchez) per decisió tècnica: "Puc prometre que l’absència de la llista no té res a veure amb aquest afer. Ahir el vaig veure una mica afectat, però amb el suport que li hem donat tots, el vestidor i el club, ho superarà", ha exposat.

La tranquil·litat de ser regular i viure permanentment en zona de ningú contra l’eufòria i la decepció de ser un equip ascensor. Les dinàmiques de l’Espanyol i del Getafe, que s’enfronten aquest vespre (20.30 h, BeIN LaLiga), són tan contraposades com els seus respectius estils futbolístics. Els blanc-i-blaus van començar el curs amb grans resultats vinculats a una proposta lligada al bon tracte de la pilota, però a poc a poc tot plegat es va anar difuminant. Tot el contrari que els madrilenys, que han anat creixent gràcies a la fortalesa i a l’ordre defensiu. Els primers volen mirar cap amunt, però tenen més a prop el descens que Europa. Als segons, en canvi, l’infern els agafa lluny, i es poden permetre el luxe de somiar sense límits amb una primera participació històrica a la Champions League.

Mentre els turistes es feien les últimes selfies al Camp Nou i els socis marxaven amb cara de pocs amics, al túnel de l’estadi Luis Suárez encara perseguia el col·legiat del partit per recriminar-li que només hagués donat tres minuts de descompte. Els jugadors del Barça, de mal humor després de deixar-se dos punts per segona jornada consecutiva, no van ni parlar per a la televisió que oferia el partit, cosa que comporta una multa al club. Però pocs els podien convèncer per parlar després d’un partit en què van estar a un pas de perdre els nervis cada cop que el Getafe perdia el temps, cada cop que un jugador visitant es tirava a terra. I cada cop que ells perdien una pilota.

Andoni Zubizarreta, director esportiu del Barça, ha justificat l'empat al camp del Getafe dient que l'equip no s'ha "sabut adaptar a l'horari" i que l'estat de la gespa tampoc els ha ajudat gaire. Preguntat sobre els quatre punts de diferència respecte del Madrid, ha afegit: "Aquestes són circumstàncies que un es troba a la Lliga, i que hem de superar".

Xavi Hernández ha estat contundent després d'empatar al camp del Getafe. El migcampista de Terrassa ha reconegut que el resultat fa mal a l'equip. "Queda molta Lliga, sí, però aquest empat és un pas enrere".

Diversos voluntaris han recollit aquest diumenge, abans del partit entre el Sevilla i el Getafe, firmes per demanar l'indult penitenciari a José María Del Nido, condemnat a set anys de presó pel Tribunal Suprem (TS) a l'anomenat 'Cas minutes'.

El Barça ja és als vuitens de final de la Copa del Rei després de superar el Cartagena. I en aquesta ronda s'enfrontarà al Getafe, que aquest dimarts es va desfer del Girona.