“Cada cop noto que em costa més sortir de festa”, diu l'Albert Thió Hortoneda, de 26 anys, de Barcelona. “Entres a una discoteca a les dues de la matinada, has pagat 20 euros i, per amortitzar-ho, has d’estar-hi fins a les sis del matí. A mi això em desajusta una mica els patrons de son”, explica. Aquesta festa, empaquetada i enfocada al consum, que dura hores i hores, no li interessa, diu. “No m’havia plantejat tant que fos una qüestió generacional, però sí que veig que a molta gent del meu entorn li està passant el mateix”, destaca. De fet, des de fa temps s’han viralitzat articles i vídeos amb etiquetes com “normalitzem no sortir”, en els quals gent molt jove parla sense complexos sobre no sortir de festa als 20 anys. Allò que abans era un estigma –haver de dir a les amigues que no comptessin amb tu per sortir– sembla haver trobat el seu nínxol a TikTok amb hashtags sobre benestar i autocura.

La pregunta recurrent d’aquests darrers dies entre amics, coneguts i saludats ha estat inequívoca: “Què en penses dels therians?” Una pregunta impregnada d’inquietud i d’una necessitat gairebé urgent de confirmar la sospita que, com a humanitat, ens n'estem anant pel pedregar. La trobada de la comunitat el 21 de febrer a l’Arc de Triomf de Barcelona va elevar la qüestió a categoria d’amenaça col·lectiva quan, en realitat, no va ser res més que una concentració d’adolescents curiosos. L’episodi es va viure com una jornada de caça major, amb l’objectiu implícit de capturar algun d’aquests suposats espècimens per alimentar les xarxes. I de therians, ni rastre.

A la ciutat de Nova York, la gent fa cua davant d'una pastisseria abans que obri per comprar un dònut amb un glacejat porpra sorprenent. A París, un grup de persones beuen uns cafès porpres amb un aroma suau de fruits secs. A Melbourne, Austràlia, un to porpra i una dolçor suau als panets de pasqua.

El món de la joiera està experimentant d'uns anys ençà una eclosió gràcies al fet que els homes i el públic més jove també l'han abraçat que li ha permès anar molt més enllà dels dissenys tradicionals. Les marques noves i les de sempre exploren nous i preciosos territoris que han permès que en lloc d'anar tothom amb peces molt similars, ara hi hagi dissenys que s'assemblen molt més a qui els porta.

L’ARA no tenia ni tres mesos quan Santi Santamaria, bastió de la cuina tradicional catalana, moria de manera inesperada a Singapur. Cinc mesos més tard tancava les portes definitivament El Bulli, el restaurant de la Cala Montjoi que va revolucionar la cuina a tot el món i que va popularitzar termes com les esferificacions. S’acabava així la pugna que va enfrontar dues faccions a casa nostra, la que defensava la cuina creativa i la tradicional. Què ha vingut després?

Córrer per cuidar-se físicament i mentalment, per conèixer noves persones, per desfogar-se, per lligar, per sentir-se part d’un grup, per complir objectius, perquè no disposem de gaire temps o simplement per passar una bona estona. Sigui quin sigui el motiu que duu una persona a iniciar-se en el món del 'running', no hi ha dubte que córrer està de moda. Però la veritable causa del fet que córrer sigui una disciplina esportiva cada vegada més popular rau en el fet que aquesta ha passat de ser una activitat individual a una de social. Així ho constata l’informe Year in Sport: Trend Report de Strava, la xarxa social d’esport capdavantera a escala mundial.

L'univers literari de Julia Quinn tornarà a Netflix a principis del 2026. Els Bridgerton arribarà novament dividida en dues parts, com ja va passar amb la temporada anterior i amb altres produccions de la plataforma com Outer Banks, Emily in Paris o The Witcher. Després dels dos avenços que han fet de la quarta temporada, en el tercer ja han revelat l'esperada data: la primera part s’estrenarà el 29 de gener, i la segona el 26 de febrer. L'anunci ha estat una sorpresa per als seguidors de la sèrie, què no s'esperaven que arribés tan aviat. La nova temporada se centrarà en la vida de Benedict Bridgerton, el segon fill de la distingida família londinenca, interpretat per Luke Thompson.

M'he adonat que moltes dones que surten a la televisió porten els cabells llargs. Ens trobem en l'era Rapunzel o només m'ho sembla a mi?

Bé sigui per necessitat o per voluntat, el fet és que no beure alcohol comença a deixar de ser una rara avis, com corroboren alguns dels millors restaurants de l'estat espanyol. Hi ha establiments d'aquests que no els convenç oferir sucs, refrescos o vins 0,0 comercials com a alternativa a l'alcohol. Les altes dosis de sucre o d'additius que arriben a contenir aquestes begudes poden entrar en contradicció amb l'alta cuina, en què tot es mesura al mil·límetre.

Posar complements als gossos i gats és una pràctica habitual. Actualment, ja no són només llacets i abrics. A l'estiu sobretot proliferen accessoris de tot tipus: gorres, xancletes i, fins i tot, disfresses, que se sumen a pràctiques estètiques com ara pintar-los les ungles o tenyir-los el pèl. Majoritàriament, darrere de tot això hi ha un procés d’humanització —millor dit, antropomorfització— dels animals, és a dir, una atribució de característiques humanes a éssers que no ho són. Els experts alerten que, si bé una part de la humanització és inevitable i fruit de la convivència, l’ús d’alguns guarniments i voler seguir tendències gracioses a ulls d’altri poden posar en risc el benestar i la salut dels animals.

Ja és oficial. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, hem viscut el mes de juny més càlid de la història a casa nostra des que n'hi ha registres. I aquests primers dies de juliol tampoc han fet curt. Tot plegat ha disparat les vendes de ventiladors de tota mena. En només tres anys, Leroy Merlin ha duplicat la venda de ventiladors de sostre, Ikea ha registrat una pujada semblant en productes de climatització i les cerques de ventiladors en plataformes de segona mà han augmentat un 91% durant l'onada de calor dels últims dies.

El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

Va ser un antull de knafeh durant l'embaràs el que va fer que Sarah Hamouda somiés amb xocolata: s'imaginava una barra que recordés les postres cruixents i cremoses de l'Orient Mitjà de la seva infància britànica i egípcia. "L'endemà vaig dir al meu marit que volia començar un negoci de xocolata", explica des de casa seva a Dubai, als Emirats Àrabs Units.

Clubs swinger, festes sex positive, shibari, introducció al BDSM, experiències tàntriques... L’oferta d’oci enfocat a l’experimentació sexual pren visibilitat en diferents espais de les ciutats catalanes. “Primer es parlava de sexe liberal, i ara es parla de sex positive [o pro sexe], que fa referència a l’apertura a l’experimentació de la sexualitat i que és més obert pel que fa a l’orientació sexual i a la diversitat de pràctiques”, explica Marina Vivó, psicòloga i sexòloga. “Apertura no vol dir obligació de tenir sexe”, aclareix. De fet, el consentiment i el respecte són claus en aquests espais que tenen filtres d’admissió i normes de comportament. Per això hi predominen la discreció i la confidencialitat, que alhora els fa força hermètics –també perquè les polítiques de les xarxes en censuren la promoció.

Amb el canvi de temperatures, moltes persones s’estan començant a plantejar fer el famós canvi d’armari. Un concepte que tenim molt integrat dos cops a l’any i que implica una organització que, en alguns casos, pot arribar a durar unes quantes hores. Però, és realment necessari fer-lo? Per a persones com Patricia Eguidazu, autora del llibre El día que dejé de comprar ropa (Destino 2025), el canvi d’armari tan sols és una invenció de la indústria de la moda per potenciar les compres compulsives.

"Déu ha mort", deia Nietzsche al segle XIX. Molts anys després la frase, sembla més certa que mai. Molta gent ha substituït Déu per activitats en què hi ha un substrat espiritual però sense religió. Mentre veiem com les esglésies es buiden, assistim a l'èxit de les classes de meditació, de ioga o dels retirs de cap de setmana. Per a molts joves, la nova manera de resar és manifestar, demanar desitjos quan a la pantalla del mòbil apareix una hora mirall (22:22, per exemple) o veure què et diu la tarotista que et llegeix les cartes en un vídeo de TikTok.

Unes mans tallen ceba, tomàquet i pastanaga de forma ràpida i perfecta. De fons, un raig de llum entra per la finestra d’una cuina estil vintage. Scroll. Una dona neteja un bany a càmera ràpida fins que queda net com una patena. Scroll. Un gat adorable juga amb una pilota damunt d’un sofà d’una casa qualsevol. Scroll... I així sense parar. Som moltes les persones que ens declarem enganxades als vídeos que plataformes com Instagram o TikTok bombardegen sense aturador. Dia i nit, tenim l’oportunitat de quedar-nos atrapats veient vídeos on surten persones, sovint anònimes, fent tota mena de tasques domèstiques que, aparentment, no tenen res d’extraordinari. ¿Com pot ser que la seva visualització ens provoqui tanta addicció?

No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

“Per fi puc anar a la piscina pública i canviar-me al vestuari sense por que la gent em miri i em vegi com una cosa estranya”. L'Arantxa reconeix que després d'haver passat una mastectomia radical lateral, fruit d'una intervenció a causa d'un càncer de pit, se sentia “com un extraterrestre a qui falta alguna cosa”. Navegant per Instagram, va descobrir una tatuadora paramèdica que li va canviar la vida. “Estic encantada amb el resultat. No només ho tornaria a fer, sinó que ho he recomanat a una amiga que estava en un cas similar al meu”, explica. Resident a Madrid, l'Arantxa és una de les persones que s'han decidit a fer-se un tatuatge paramèdic, una acció que li ha millorat ostensiblement el dia a dia. 

La cuina està deixant de tenir un espai propi. Almenys en els habitatges de nova construcció, com revela l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE). En vuit de cada deu habitatges nous que s'han posat a la venda el 2024, bé siguin acabats o sobre plànol, la cuina està integrada en el menjador. Aquesta tendència s'ha consolidat a passos de gegant en molt poc temps. No fa ni una dècada que era just el contrari i el 2020 encara eren majoria les cases noves amb cuina independent. Hi ha qui hi veu una evolució beneficiosa que rescata la cuina del seu tradicional aïllament i, en especial, les dones que s'han vist abocades a ser les cuineres de la casa sense que ningú els hagi preguntat si volien ser-ho, però el fet també és que la cuina integrada s'ha popularitzat just ara que cada cop es cuina menys a casa.