Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, s’emociona quan explica l'honoris causa que acaba de lliurar a la directora mèdica de BioNTech: “Estan a un pas de poder trobar una vacuna per al càncer. Sabeu què significa, això?” Ens ho diu al grup de membres del Consell Social de la UB, reunits un fred matí de març. L’alemanya Özlem Türeci, efectivament, ha predit que d'aquí a deu anys tractar el càncer amb vacunes d’ARN serà habitual. Aquesta és una de les “coses meravelloses”, com diu el rector, que passen a les nostres universitats quotidianament i que no sempre reben l’atenció que mereixen.

L’obra de Banksy no deixa mai indiferent. L'artista (o artistes) darrere d'aquest nom crea pintures amb plantilles carregades de crítica social i política, tot des de l’anonimat. Les seves intervencions apareixen en murs, carrers, places i espais públics d’arreu del món, i cada obra comporta un debat social. La seva trajectòria l’ha portat a París, Nova York, Betlem, Londres i Bristol, la ciutat britànica on ha deixat de matinada alguns dels murals més reconeixibles. Les temàtiques són diverses: des de la crítica a la guerra i la desigualtat social fins a grafits irònics sobre la societat de consum i la política.

L'efecte de les hormones sobre el funcionament del cervell és un tema polèmic, perquè es presta a l’abús per part dels qui busquen una confirmació científica als seus biaixos. Hem sentit dir moltes vegades que el cervell de les dones no és tan bo com el dels homes en processos que requereixen habilitats matemàtiques, posem per cas. Afirmacions sexistes d’aquesta mena són simplificacions fàcils d’un fenomen extremadament complex i interessant que fan que la recerca en aquest camp avanci més lentament.

La lluita contra el tabac és el gran cavall de batalla dels sistemes sanitaris, que hi destinen milions d'euros en tractaments. De fet, el tabaquisme continua sent una de les principals causes de mortalitat en l'àmbit global, i només a Catalunya cada any moren 10.000 fumadors, una xifra que s'eleva als set milions a tot el món. Ara investigadors podrien haver trobat una escletxa per construir una nova estratègia contra aquesta addicció si es confirma que una estranya variant genètica predisposa a fumar menys. En quina proporció? Entre el 21 i el 78% menys de cigarretes, segons un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature communications.

Ashley Hammond i Sergio Almécija són els noms dels dos primers investigadors que aterren –i s'instal·len– a Catalunya després de fugir de les polítiques restrictives de Donald Trump que escanyen la recerca als Estats Units. Els dos paleoantropòlegs –la branca de l'antropologia que estudia l'evolució humana a través de l'anàlisi de fòssils– van arribar a finals del 2025 i a hores d'ara ja s'han incorporat com a investigadors Icrea a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).

S'obre la porta als tractaments per a un dels càncers més mortals: el de pàncrees. Els investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) han aconseguit, per primera vegada, eliminar per complet tumors de pàncrees en models experimentals de ratolí utilitzant una triple combinació terapèutica.

La Fundació La Caixa destina aquest any 250 milions d'euros a inversió social segons el conveni formalitzat aquest dilluns entre el president de l'entitat, Isidre Fainé, i el de la Generalitat, Salvador Illa. L'anterior acord va ser de 225 milions, la qual cosa suposa un increment del voltant de l'11%. De la quantitat total, 99 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat dirigits especialment als col·lectius més vulnerables. També s'hi inclouen sumes per a l'àmbit cultural i d’investigació i beques.

Han passat gairebé tres anys des que es va fer el primer pas per fer realitat el macroprojecte de la Ciutadella del Coneixement als terrenys de l'antic Mercat del Peix, a tocar del parc barceloní. Ara l'inici de la seva activitat sembla més proper que mai amb l'impuls econòmic governamental a un dels projectes centrals: la creació del nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Segons ha informat aquest dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, la Generalitat finançarà amb 104 milions d'euros la construcció d'aquest edifici que es dedicarà a la recerca avançada de medicina regenerativa i de precisió i que serà cabdal per impulsar aquest nou pol de ciència —la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari— i de coneixement urbà de referència al sud d'Europa.

Una injecció de nanopartícules és capaç de revertir els símptomes de l’Alzheimer en ratolins dissenyats genèticament per patir deteriorament cognitiu similar al produït per aquesta demència, que afecta uns 33 milions de persones a tot el planeta.

Tenim l’ambició d’esdevenir una economia tractora a Europa. És a dir, una economia molt productiva, inserida en les millors cadenes de valor europees i generadora de bons sous. Per això ens cal una economia no només basada en el coneixement sinó també amb un component important de coneixement propi (propietat intel·lectual). Una condició necessària, però no suficient, per arribar-hi és disposar d’un ecosistema de recerca de primera línia. Tot és millorable, però diria que el tenim. El sector públic hi ha contribuït amb un impuls decisiu. L’hem de cuidar i mantenir.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha decretat l'obertura d'una investigació a Espanya sobre els "crims" d'Israel a Gaza. Segons ha avançat la SER i ha confirmat la Fiscalia, les diligències havien estat sol·licitades per la fiscal de sala de drets humans i memòria democràtica, Dolores Delgado, amb l'objectiu de determinar si les accions poden ser "greus violacions del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, constitutives de crims previstos en els articles 607 i següents del Codi Penal". Es tracta dels delictes de genocidi, de lesa humanitat i contra les persones i bens protegits en cas de conflicte armat.

La jutgessa de Sabadell que instrueix la investigació per l'assassinat d'Helena Jubany el 2001 ha citat a declarar el que la família de la víctima considera com a principal sospitós del crim, Santi Laiglesia, per tornar-lo a interrogar. El moviment de la instructora respon a la petició de la Fiscalia arran de l'últim informe forense de les restes d'ADN que hi havia al jersei que duia Jubany el dia que va morir, on s'ha trobat material genètic que coincideix amb el de Laiglesia. D'aquesta manera, la jutgessa ha citat Laiglesia el pròxim 26 de setembre per interrogar-lo.

A l’oficina on treballa Esther Gómez no hi ha cap rètol amb el seu nom ni amb el de la seva empresa. “És habitual en el sector, es fa per temes de confidencialitat”, explica. L’Esther volia ser detectiva privada des de petita i va acabar estudiant la carrera d’Investigació privada. Més endavant va afegir al currículum dues especialitats que han acabat ocupant bona part de la seva feina: la perícia cal·ligràfica i el que tècnicament s’anomena valoració de la credibilitat, “encara que tothom en diu detecció de la mentida”.

Uns 15,6 milions de persones de tot el món, nascudes entre els anys 2008 i 2017, patiran càncer gàstric al llarg de la seva vida. En dos terços dels casos, al voltant de 12 milions, la responsable de la malaltia serà el bacteri Helicobacter pylori (H. pylori) si no milloren les polítiques de prevenció actuals per acabar amb aquest patogen, que és molt comú i s'encomana per contacte d'excrements o el consum d'aigua contaminada. A Espanya dels 4,7 milions de criatures que ara tenen entre vuit i disset anys s'esperen 58.600 diagnòstics en l'edat adulta, dels quals 44.400 seran ocasionats pel bacteri si no s'actua abans.

El president nord-americà, Donald Trump, sembla decidit a declarar la guerra a la ciència i la resta del món s'ho mira amb preocupació per l'impacte que pot tenir en la salut global, però també com una oportunitat per captar talent investigador per al seu país. Davant d'aquest escenari, el Govern no vol perdre pistonada i ha preparat un pla a mida per captar científics de l'altra banda de l'Atlàntic amb el qual espera atraure fins a 78 investigadors en els pròxims tres anys. Per fer-ho, destinarà 30 milions d'euros a quatre convocatòries de recerca per crear places específiques per a científics que ara mateix treballen als Estats Units. D'aquestes places, 45 seran de llarga durada (algunes indefinides) i 33 tindran una durada de tres anys.

Una persona jove pot arribar a tenir 200.000 cèl·lules mare, que són les encarregades que cada dia es produeixin milers de milions de glòbuls vermells, blancs i plaquetes que, després, corren per la nostra sang. A mesura que envellim, però, el sistema sanguini es deteriora: es perden cèl·lules mare i s'altera la generació de noves cèl·lules. Per aquest motiu, l'envelliment és un dels principals factors de risc d'un gran ventall de malalties, entre les quals el càncer o l'Alzheimer.

El petit KJ va néixer fa menys d'un any amb una malaltia rara que afecta el metabolisme de la urea, un compost químic que normalment s'expulsa per l'orina. Els infants amb aquesta malaltia, que té el nom de dèficit greu de carbamoil fosfat sintetasa 1 (CPS1), necessiten un trasplantament de fetge, però han d'estar estables i tenir prou edat per sotmetre's a una operació tan complexa. Com que el KJ no complia aquests requisits, va passar els primers mesos de vida a l’Hospital Infantil de Filadèlfia amb una dieta molt restrictiva. Durant aquest temps d’espera, l'acumulació d’amoníac pot provocar danys neurològics permanents, i fins i tot la mort, per la qual cosa els metges van provar un nou abordatge, inèdit fins ara a tot el món. Quan tenia 6 mesos, li van administrar la primera dosi d'una teràpia d’edició genètica anomenada CRISPR, que pot corregir amb precisió alteracions del genoma humà, cosa que l'ha convertit en el primer pacient del món tractat amb una teràpia personalitzada d'aquestes característiques.

Ana Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

L'impacte científic que tindrà la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units encara és incert. Això sí, els investigadors d'arreu del món segueixen amb recel les decisions que pren el govern estatunidenc perquè moltes tenen conseqüències directes per a la seva feina. De moment ja ha retallat el finançament de projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat determinades línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica, entre d'altres. A Catalunya la situació és de neguit i incertesa, sobretot en els projectes compartits amb centres de l'altra banda de l'Atlàntic i per la informació científica de grans bases de dades dels Estats Units que cada dia utilitzen centenars d'investigadors. Perdre l'accés a aquesta informació canviaria el paradigma de la recerca tal com l'entenem avui en dia, alerten.