Fa poc temps, un petit grup de persones vam tenir la sort de sentir parlar Jorge Wagensberg sobre un dels seus temes favorits: les idees. Aquella tarda, sense cap necessitat de 'powerpoints' ni altres suports audiovisuals, Wagensberg va espigolar durant una hora les millors idees de la història per acabar centrant-se en una de sola: el principi a partir del qual Albert Einstein va compondre la teoria de la relativitat general. Amb un pensament diàfan, articulat en un discurs fluid i apassionat, va deixar tothom convençut que la idea més revolucionària de totes era adonar-se que, quan una persona està tancada en un ascensor aturat, no té manera de saber si els seus peus toquen a terra perquè es troba en un camp gravitatori com el del nostre planeta, o perquè l'ascensor és enmig de l'espai buit i algú altre l'estira cap amunt amb la mateixa acceleració de la gravetat. Aquesta idea aparentment inofensiva no fa més que equiparar dos fenòmens de la més absoluta quotidianitat: la gravetat i l'acceleració. Però quan se n'exploren les conseqüències a fons, es descobreix que els rajos de llum es corben quan passen prop d'una estrella, que la gravetat alenteix el temps i que un camp gravitatori és una deformació de l'espai. I això sí que és revolucionari, perquè trenca de manera disruptiva amb el coneixement anterior i permet una comprensió més profunda i esmolada del món. I tot plegat gràcies a una idea d'una simplicitat extrema. D'això se'n diu elegància.

El científic, escriptor, assagista, conferenciant i museògraf Jorge Wagensberg, que va ser el creador del CosmoCaixa i que actualment era el director artístic del projecte del Museu Hermitage a Barcelona, ha mort avui als 69 anys d'edat.

Antoni Bassas entrevista a Joan Martínez Alier i Jorge Wagensberg, autors del llibre 'Solo tenemos un planeta'.

Antoni Bassas conversa amb Jorge Wagensberg i Joan Martínez Alier arran de la publicació del llibre ‘Solo tenemos un planeta’. Wagensberg considera que l’humà és individualment intel·ligent però que a l'hora de "projectar opinions col·lectives no ha progressat gaire". Els autors reflexionen sobre l’estat de la democràcia al planeta. Martínez Alier considera que "els economistes tenen massa poder mediàtic i polític". Critica que, per exemple, "es diu que el PIB puja del 3,2% i no resta res de les coses que van malament com les deixalles radioactives a les nuclears. Cada dia produïm més diòxid de carboni".

Entrevista d'Antoni Bassas a Jorge Wagensberg i Joan Martínez Alier.

El britànic Ian McEwan reflexiona en la seva última novel·la Solar (Empúries / Anagrama) sobre el canvi climàtic en la terra de la mà de Michael Beard, un físic en hores baixes que va rebre fa anys el Premi Nobel, i al qual veu com un "reflex de la debacle que va ser la Cimera de Copenhaguen de 2009". McEwan ha reconegut que feia anys que desitjava abordar la problemàtica del canvi climàtic, però ho considerava "un repte molt difícil, perquè és un tema molt carregat d'estadístiques, de pura ciència i també està molt polititzat". No obstant això, fa un temps va assistir a una conferència amb científics i allà "entre la broma" va aparèixer el personatge de Beard, un home en la cinquantena, en plena crisi del seu cinquè matrimoni, escèptic en un principi i que acaba com un ferm defensor de la lluita contra el canvi climàtic. "Seria una versió molt extrema de nosaltres mateixos", ha postil·lat.