Els darrers premis Nobel d’economia han estat una successió de regals per a la història econòmica. Fa tres anys va ser Ben Bernanke, amb una tesi doctoral enormement influent sobre la política monetària durant la Gran Depressió que ha estat el fonament de les polítiques expansives que van permetre sortir ràpidament de la Gran Recessió. És un dels casos en què l’estudi del passat i la seva millor comprensió han permès desplegar millors polítiques monetàries en el present. El mateix Bernanke va ser l’encarregat de pilotar la Reserva Federal en alguns dels seus pitjors moments, va minimitzar l’impacte de la crisi i va evitar que esdevingués una nova Gran Depressió. Fa dos anys vam tenir Claudia Goldin, que ha estudiat la millora de l’educació femenina als Estats Units des del segle XIX i ha pogut documentar com s’inseria en el mercat de treball, com assolia la millora de les seves remuneracions i per què persistien les desigualtats retributives. En fa un, Daron Acemoglu, James A. Robinson i Simon Johnson el van rebre per explicar com es formen les institucions i com afecten la prosperitat dels països. Enguany, la meitat del premi ha anat a Joel Mokyr per haver explicat els prerequisits tecnològics del creixement econòmic sostingut. L’altra meitat –Philippe Aghion i Peter Howitt– ha reivindicat un concepte tan dinàmic i trasbalsador com és la “destrucció creativa”, de matriu schumpeteriana: una altra picada d’ullet als clàssics de la història econòmica.

La sacsejada a la cúpula de Renfe s'ha fet encara més evident aquesta setmana: l'empresa ha renovat la cúpula de les seves dues filials principals, la que s'ocupa dels passatgers i la del transport de mercaderies. La companyia ha decidit prescindir del fins ara cap de viatgers, Rafael Cortés, que portava només nou mesos al càrrec. També ha nomenat un nou director per a mercaderies, Imanol Leza, per cobrir el període d'interinitat que s'havia obert al febrer, quan es va destituir Joaquín del Moral, el director dels últims anys.

Tothom està meravellat amb els seus fills i filles. Una de les coses que més em meravella de la meva és quan veig que fa alguna cosa a contracorrent. Ja de petita ho feia, em demanava coses tipus: em puc posar una sabata de cada color? Els nens se la miraven al parc i li feien preguntes. A ella no li importava. I avui en dia encara la veig ferma amb alguns detalls i m’encanta.

“Molta gent fantasieja amb un canvi de vida. La diferència està entre els que s’atreveixen a fer el pas i els que no”, afirma Jenny Moix, professora de psicologia de la UAB, autora de Mi mente sin mi. Lo único que falta en tu vida eres tú (Aguilar). Qui no ha pensat que vol sentir-se més realitzat a la feina, que les condicions laborals no són prou bones, que potser hauria de fer allò que tant li agrada o es qüestiona què voldria fer realment. Moix explica que tendim a pensar que ens falta alguna cosa: “Tenim un sentiment de no estar del tot plens, no només laboralment. Una prova clara és que sempre anem amb presses, pensant que en el futur trobarem el que ens falta. Aquesta és la trampa, posar el focus en el futur i els projectes que tenim per fer”. Estem tan acostumats a fer el que ens marca la societat, una carrera que a vegades és la que diuen els pares o l'única a la qual podem entrar, una feina que potser no acaba d’encaixar però l’acceptem i a partir d’aquí anem fent. “La intuïció solem tenir-la apagada perquè estem programats per anar fent i necessitem un sou. No sempre estem connectats amb el que ens agrada, per això necessitem parar i reflexionar, dedicar un temps a saber què és el que podem i volem fer”, argumenta la psicòloga.

T inc la sensació que m’he passat la vida d’ensurt en ensurt. Com si contínuament hi hagués un núvol de perill, de pors, sobrevolant-nos, tot i que després a peu de carrer tot segueix igual, amb el seu propi ritme fet del creuament de moltes vides, cada una amb el seu núvol particular a sobre. E la nave va. Sempre va. De petita era la por a la bomba H, que ens deixaria fregits a tots. Després va venir la por a menjar tords perquè venien de la zona de Txernòbil. El temor a explotar a mans d’un imprevist fanàtic suïcida. L’angoixa de no saber si demà es fondrà tot el poc que tens estalviat, i gràcies. Ara tocava la urgència d’evitar socarrar-nos o bé ofegar-nos en plàstics. I, ves per on, s’hi ha avançat un virus, que ens ha aterrat el núvol.

Comença un nou curs, una nova estació després de l’intens estiu. Aquest traspàs és un moment propici per a la reflexió, per observar aquelles coses que tenim ganes de canviar. Sobre els canvis escrivia fa poc Simone Jiko Wolf, abadessa del temple zen de La Gendronnière: “Els canvis veritables no són mai espectaculars. Ens impregnen com la rosada o la boira baixa impregnen el nostre vestit”. Efectivament, els canvis importants solen expressar-se exteriorment de manera subtil: un canvi en el to de veu quan ens dirigim a una persona amb qui la relació ha sigut complicada, un canvi en el gest en arribar a casa o a la feina, un canvi en la posició corporal mentre estem en una reunió, etc.

Aquest divendres començarà amb alguns intervals de núvols que marxaran amb el pas de les hores. La probabilitat que arribin pluges augmentarà la setmana que ve.

Aquest dijous un front aportarà alguns núvols prims, però el cap de setmana continuarà marcat per la humitat, el sol i les boires. Temperatures una mica més baixes.

El pas d'un front deixarà algunes precipitacions al Pirineu durant l'inici del cap de setmana. Les temperatures pujaran amb el pas dels dies.

Aquest cap de setmana hi haurà alguns núvols baixos a la costa i boires cada cop més extenses a Ponent. Les temperatures variaran poc fins a Nadal.

"És impossible que quedi cap premi desert". Amb aquestes paraules s'ha expressat aquest dimecres la secretària d'Hisenda de la Generalitat, Elsa Artadi, per garantir que no passarà el mateix que l'any passat i que la Grossa de Cap d'Any 2015 tindrà com a mínim 20 premiats que podran celebrar la seva bona sort. L'any passat, bona part dels premis no van tocar a ningú, i tot i que el Govern va celebrar que això era positiu perquè els diners recaptats es destinaven íntegrament a finalitats socials, aquest any ha decidit que no pot passar el mateix.

Mariano Rajoy ha anunciat canvis a la cúpula del partit. Entre les novetats anunciades, destaca la catalana Andrea Levy (Barcelona, 1984) com a nova vicesecretària general d'estudis i programes del PP estatal. Substitueix en el càrrec l'eurodiputat Esteban González Pons. Levy ja tenia encomanades aquestes funcions –essencials en l'estratègia de la formació– al PP de Catalunya. Jorge Moragas, home de la màxima confiança del president espanyol, serà el director de la campanya electoral a les generals de finals d'any. Rajoy ha confirmat que pensa acabar la legislatura i presentarà pressupostos abans del 30 de setembre.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat per dijous que ve una reunió del Comitè Executiu del PP per analitzar la situació després de les eleccions del 24 de maig i formalitzar els canvis que considera necessaris al partit.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha aconsellat rebaixar les "expectatives" sobre els canvis que pugui fer a l'executiu perquè ha assegurat que modificarà les polítiques i, en conseqüència, ha suggerit que no hi haurà grans modificacions en els noms.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha confirmat aquest dimecres que farà canvis en el seu executiu aquest juny i que no avançarà les eleccions. "Abans que acabi aquest mes hauré de prendre algunes decisions", ha admès Rajoy a la seva arribada a la cimera entre la UE i la Comunitat d'Estats de Llatinoamèrica i el Carib.

El secretari d'estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ha assegurat aquest dilluns que els canvis que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, prepara a l'executiu espanyol i al PP no seran només de "xapa i pintura", i malgrat que no els ha concretat, ha insistit que no seran "cosmètics". També ha admès que el govern espanyol va adoptar un canvi d'estratègia respecte al PSOE abans de dijous passat i després de la reunió que el líder dels socialistes, Pedro Sánchez, va mantenir amb Rajoy a la Moncloa. Ayllón ha acusat Sánchez de "canviar cromos" amb Podem perquè Iglesias pugui governar institucions i Sánchez es mantingui com a secretari general del PSOE.

Sí rotund del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan se li ha preguntat aquest dimarts al matí si confirma que els canvis que està sospesant al govern espanyol i al PP després de la desfeta electoral el 24-M els durà a terme abans de l'estiu.

El Congrés enfila ja la recta final per aprovar el projecte de llei de seguretat ciutadana, la mesura estrella del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, criticada tant des de l'oposició com per ONG, que consideren que es tracta d'una amenaça als "drets fonamentals". Per 23 vots a favor i 16 en contra, la comissió d'Interior de la cambra baixa ha donat llum verda a la l'anomenada també "llei mordassa". Tots els portaveus de l'oposició han manifestat aquest dimarts la seva voluntat de derogar el projecte si arriben al govern i de recorre-la al Tribunal Constitucional quan finalment hagi acabat tots els tràmits parlamentàries.

EL PP ha fet canvis a la reforma fiscal. D'una banda, la suavitza pel que fa a la venda d'habitatges de segona mà mentre, de l'altra, retira deduccions a pimes i autònoms. Els canvis són aquests: