Als inspectors d'Hisenda se'ls gira feina. Aquest dilluns l'Agència Tributària ha publicat el pla anual de control tributari del 2023, i un dels eixos implica recuperar la normalitat als denominats peinados fiscals, és a dir, les tradicionals visites dels inspectors a les diferents activitats econòmiques, com ara empreses. Aquesta represa de la inspecció serà especialment rellevant al sector de la construcció amb l'objectiu de reforçar la detecció i el control de l'economia submergida, apunten des de l'Agència Tributària.

Espanya va recaptar 223.385 milions d’euros el 2021. No només és un 15% més que el 2020, sinó també una xifra històrica que ha portat diferents veus de l’àmbit econòmic a preguntar-se quins motius hi pot haver al darrere d’uns ingressos tan elevats quan no hi ha hagut grans canvis fiscals. Diferents experts consultats per l’ARA coincideixen en el fet que hi ha múltiples elements que ho expliquen, i anticipen que tenint en compte que el 2020 va ser un any “peculiar” encara és aviat per extreure conclusions sòlides. Però d’entre els motius plantejats destaca una hipòtesi: ¿està desapareixent l’economia submergida?

“A veure si hi ha sort avui”. Són les set del matí i aquest és el murmuri entre una desena d’homes que esperen capcots guanyar-se un jornal a través del que s’ha convertit en l’oficina de treball informal més gran de Madrid. Una espècie de caixa B d’ofertes de feina que des de fa més de vint anys congrega diàriament treballadors migrants, la majoria llatinoamericans i en situació irregular, als peus d’un dels bars històrics de la capital, el Yakarta, a una de les cantonades de la plaça Elíptica, frontera entre els barris d’Usera i Carabanchel.

"Hem d'apujar l'autoestima del país pel que fa al compliment de les normes fiscals". Amb aquesta demanda d'optimisme el president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentí Pich, ha presentat aquest dijous un informe sobre l'economia submergida i frau fiscal en què rebaixa la majoria d'estudis i previsions que s'han fet servir fins ara. Així, els assessors fiscals d'aquest col·lectiu d'economistes situen en 25.648 milions d'euros el frau fiscal, és a dir, el que l'Agència Tributària deixa de recaptar anualment per impostos que s'haurien d'haver recaptat i que per diversos motius no s'han recaptat.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

El govern espanyol incrementarà les seves inspeccions entre els esportistes d'èlit i els artistes i també intentarà que aflori l'economia submergida. Tot serà poc per reduir el dèficit. És una segona fase, després d'apujar l'IRPF, que els treballadors ja han patit en la seva nòmina de febrer.