Un dia del 1975, després de donar unes quantes voltes, l'Eric i l'Anna Maria van trobar la piazza di Sant'Eustachio. Al fons, de seguida hi van veure la cafeteria que buscaven. Davant la porta hi havia una corrua de persones que esperaven torn per prendre un dels espressos que preparava el senyor Eugenio. El matrimoni s'hi va afegir. "Va ser dels cafès més bons que vam tastar durant el viatge", recordava l'Eric encara 35 anys després, en el marc d'una conferència organitzada per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. Fer un glop d'aquella tassa li va canviar la vida. "El mestre cafeter em va ensenyar que per fer un bon cafè exprés calia introduir una quantitat concreta d'aire a l'aigua, abans que entri en contacte amb el cafè", va detallar a l'auditori. Quan va tornar a Suïssa, va trencar-se la closca per trobar un sistema còmode i senzill perquè tothom es pogués fer un espresso de qualitat a casa. Avui és considerat un dels pares de les càpsules de cafè. Com s'ho va fer?

Crear la Nespresso dels sucs naturals. Aquesta era la idea de Doug Evans, un exparacaigudista de l’exèrcit nord-americà, quan el 2013 va decidir aterrar a Silicon Valley. Era un vegà convençut de 45 anys que, tot i no tenir cap tipus d’experiència al capdavant d’empreses tecnològiques, s’havia proposat dissenyar una màquina minimalista de gamma alta capaç d’esprémer bosses de suc natural. Si ara fa quatre anys a Silicon Valley ningú havia sentit a parlar mai d’aquest emprenedor, avui és famós per un dels fracassos empresarials més sonats dels últims temps.

Han passat més de sis anys des que Marcilla va desafiar Nespresso quan es va infiltrar en el seu sistema de cafeteres domèstiques llançant al mercat una càpsula monodosi compatible. Des de llavors, després del pas pels jutjats, han estat diferents marques les que s'han animat a fer-li la competència a la marca de Nestlé, mentre que aquesta companyia insistia a vendre els seus cafès en els seus propis canals de venda (internet o botigues) i s'ajudava de populars campanyes publicitàries. L'últim a fer-ho ha estat el gegant nord-americà Starbucks, que des d'avui ven a Espanya també càpsules compatibles amb les cafeteres de Nespresso.

George Clooney i John Malkovich ho deixaven clar als anuncis televisius ja fa vuit anys. En aquells espots, fins i tot Déu estava disposat a negociar el que calgués per aconseguir una càpsula de cafè Nespresso. “Què, si no?”, es preguntava l’anunci. Ara, però, l’exclusivitat que intentava reflectir aquesta pregunta ha perdut part del seu sentit. El monopoli que tenia Nestlé quan van llançar el producte -a finals dels 90- s’ha trencat totalment i ara hi ha desenes d’opcions de marques diferents a tot el món que fabriquen cafè en càpsules monodosi. I la immensa majoria són compatibles amb les cafeteres de Nespresso. En només els últims 30 dies dues companyies han presentat les seves càpsules compatibles amb aquesta màquina.