El sermó de la caiguda de Roma és una novel·la que en menys de 200 pàgines condensa bona part del segle XX. Quin va ser el punt de partida?

El pensador, novel·lista, poeta i assagista Félix de Azúa, que ja va escriure la seva autobiografia al voltant al món de l'art, publica ara 'Autobiografía de papel', un recorregut per la història de l'escriptura dels autors de la seva generació en la qual confirma que actualment "la poesia i la novel·la literària han mort". "La democràcia total o totalitària ha d'igualar-ho tot, no per maldat, ni per mediocritat -que en produirà molta- sinó per la seva necessitat d'igualació, no es poden produir excepcions", argumenta de Azúa, per explicar que la democràcia total ha contribuït a aquesta mutació o transformació en la cultura occidental.

El febrer del 2008, Paul Auster i Siri Hustvedt van anar fins a Austràlia per participar al festival literari d'Adelaida. Allà van conèixer personalment J.M. Coetzee, amb qui Auster havia entrat en contacte l'any 2005 perquè escrigués un pròleg per a una edició de les obres completes de Samuel Beckett, un dels referents compartits dels dos escriptors. "Va ser a Adelaida, que Coetzee va proposar a Auster que treballessin en un projecte conjunt –explica Pilar Beltran, editora d'Edicions 62–. El repte era mantenir una correspondència que 'donés cos a l'amistat', encara que un visqués a Austràlia i l'altre a Nova York".

Fa més de 35 anys que Daniel Pennac, un dels novel·listes més llegits de França, havia escrit 300 pàgines sobre el cos humà. "Era una novel·la clàssica que ratllava l'assaig, no funcionava perquè era molt abstracta i la vaig cremar", ha explicat. A força de pensar-hi i donar-li voltes va detectar el problema -la forma- i li va trobar una solució: havia de ser un diari. Un diari sobre l'evolució vital del cos humà a partir d'un personatge concret.

'Todos los cuentos', de Gabriel García Márquez –una de les figures més importants de la literatura del segle XX–, sortiran demà a la venda, per primera vegada, en un sol volum editat per Mondadori. La publicació reuneix 41 relats imprescindibles que recorren la trajectòria de l'autor de 'Cien años de soledad'.

La traducció catalana serà publicada per Edicions 62, també al novembre.

L'escriptor portuguès António Lobo Antunes acaba de publicar la novel·la '¿Qué caballos son aquellos que hacen sombra en el mar?' (Mondadori), amb la qual, ha explicat, per fi ha trobat el llibre ideal per escriure amb l'estructura de la cursa de braus, que li sembla "alguna cosa més que un espectacle". "Volia fer un llibre amb l'estructura de la corrida, perquè em sembla una estructura perfecta", assenyala l'autor, que explica que els toros li van produir fascinació des de la primera corrida a la qual va assistir a Barcelona quan tenia 6 anys per veure Luis Miguel Dominguín: "Crec que em van impressionar la sang i els cavalls, que encara no tenien protecció", recorda.

No m'estranyaria gens que David Foster Wallace es remogués furiós a la tomba des de fa uns mesos. Tenint en compte que era conegut per la minuciositat incansable, obsessiva, amb què treballava tots els textos -contes, novel·les, articles i reportatges de premsa-, i que no els donava a llegir a ningú fins que no els considerava perfectament enllestits, és deduïble que no li hauria fet cap gràcia el fet de veure publicada, pòstumament i per descomptat sense el seu permís, la novel·la en què estava immers, des de feia prop d'una dècada, quan es va suïcidar l'any 2008.

Renacida