"El Protocol de Montreal va acordar a finals dels anys vuitanta reduir i eliminar els gasos que destruïen la capa d’ozó. Tots els estats membres de l’ONU ho van aprovar, i van acordar acabar amb l'ús d'aquestes substàncies, cosa que va implicar el canvi o eliminació de productes com ara alguns aerosols o aires condicionats. El resultat ha estat molt satisfactori: el forat de la capa d’ozó s’està tancant, i entre els anys 2040 i 2066 es tancarà del tot. Això pot reduir fins a 0,5 °C l’escalfament global", va remarcar Xavi Segura, cap de Meteorologia de l’ARA, a la xerrada que va oferir a la majestuosa sala d’actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, una activitat del Club Prèmium oberta a tots els subscriptors.

L’alerta per vent que la Generalitat va enviar als mòbils dimecres a la tarda va ser encertada, perquè, a la vista dels ferits i les destrosses causats pel vent, segur que la suspensió de classes i la recomanació del teletreball van evitar més desgràcies. La imatge del sostre ensorrat sobre una aula de música on no hi havia cap mainada fa escruixir.

Bona part de la Península està sobre els efectes de Marta, la catorzena borrasca atlàntica d'aquest hivern, quan encara són visibles els estralls ocasionats pel Leonardo, que ha deixat dos morts i 11.000 desallotjats de casa seva només a Andalusia. Especialment a Extremadura, les Castelles i sobretot a Andalusia, Marta ha provocat nous desallotjaments i més inundacions que fan augurar pèrdues econòmiques "milionàries", segons el president de la Junta, Juanma Moreno.

La llevantada ha deixat al Camp de Tarragona hores de pluja intensa i continuada, amb rius i rieres crescuts que obliguen a extremar la vigilància. L’aigua ha dibuixat paisatges poc habituals, que desperten una curiositat comprensible entre veïns i visitants. Però la bellesa efímera amaga un risc real: cal extremar precaucions i tenir cura de seguir les recomanacions. Davant de fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents, la prevenció i la responsabilitat col·lectiva són innegociables.

Des de fa poques setmanes, la informació del temps a TV3 inclou la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya avui italiana, en altres èpoques sota el domini de la Corona d’Aragó. Un 22,4% de la població hi parla català, restes de la presència dels nostres avantpassats: aquesta deu ser la raó per la qual la televisió catalana ens informa de l’estat del temps en aquell indret. La iniciativa és digna de lloança, perquè assabenta els televidents de l’expansió dels catalans a la Mediterrània, un fet que es va produir, mirant-ho a l’engròs, des de la minyonia de Jaume I (1225) i el regnat de Pere el Cerimoniós fins a la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona, el 1344.

Gori Masip (Sitges, 2002) té penjat a casa seva un mapa físic de Catalunya, testimoni de la seva passió per la geografia. El comunicador, que va trobar a les xarxes el clima ideal per iniciar la seva carrera, s’ha fet un lloc a l’equip de meteoròlegs de TV3 gràcies a una manera rigorosa, clara i pròxima d’explicar la ciència del temps. La seva capacitat per fer entenedors fenòmens complexos sense perdre l'humor i l'entusiasme l’ha convertit en una de les cares més conegudes i viralitzades de la televisió catalana, fins al punt que molts l’anomenen, amb afecte, "el nen del temps".

Núvols blancs fan arbres blancs passats els arbres verds. Boscos de núvols llisquen pel cel, o són fulles blanques de l’arbre gegant cap per avall que veiem de massa prop per entendre’l.

El canvi climàtic està accelerant l'impacte dels fenòmens meteorològics extrems, alterant els patrons habituals del clima. En les últimes setmanes hem vist com les pluges intenses i concentrades han provocat greus inundacions, pèrdua de vides humanes i danys materials inquantificables. La sostenibilitat i la prevenció esdevenen claus per mitigar aquests efectes: són necessàries la reducció d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, la gestió eficient dels recursos naturals i una planificació acurada en zones més vulnerables. Cal adaptar-nos als reptes que planteja un clima en transformació.

“Els joves haurien de mirar més el cel i menys els mòbils. Al cel i també al seu voltant, en general. A més, en un moment com el d’ara, la realitat és la que tenim fora dels telèfons. Les pantalles no deixen de ser un passatemps. Ens podem passar quatre hores al TikTok o l’Instagram, però l’interessant és al carrer”, ens diu Gori Masip (Sitges, 2002), la gran revelació televisiva de l'últim estiu gràcies a les seves prediccions del temps al 3Cat. “No vaig entrar-hi per fer una substitució concreta, sinó per omplir forats durant les vacances dels companys i, segons les necessitats de la cadena, vaig anar saltant. Ara torn de matí, ara torn de tarda, ara cap de setmana. Sempre fent 3/24, Catalunya Informació i Catalunya Ràdio. No vaig estar al Telenotícies, no”.

El futur d’Europa a l’espai s'ha tornat a enlairar aquest dimarts amb el llançament inaugural de l’Ariane 6, el nou coet de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest esdeveniment representa el començament d’una nova etapa en l’exploració espacial europea amb un programa ambiciós que inclou més de trenta enlairaments en els pròxims quatre anys. Europa recupera així la sobirania de la posada en òrbita de nous satèl·lits, que fa un any va perdre amb la fi de les missions de l’Ariane 5, i redueix també la dependència d'altres agències i companyies privades americanes. “Per a l’Europa de l’espai és una fita històrica”, comenta Lucía Linares, responsable d’estratègia de transport espacial i vols institucionals de l’ESA.

La història de la meteorologia a Catalunya no s'entendria sense la passió i dedicació de moltes persones, algunes de les quals han esdevingut autèntics referents. Un d'ells és en Josep Pascual, topògraf de professió que fa més de mig segle que compila regularment dades meteorològiques a l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Als seus gairebé 74 anys, observa diàriament el temps i surt al mar un parell de vegades a la setmana per a mesurar l'aigua. Ha passat tota la vida mirant el cel i el mar. La seva tasca sense ànim de lucre ha acabat sent crucial a l'hora d'entendre l'evolució del canvi climàtic a casa nostra: la informació que recopila manualment i de forma regular sobre el mar és especialment valuosa perquè és l'única sèrie històrica oficial i de referència que consta de tota la costa catalana. Fins i tot la mateixa NASA ha reconegut les seves dades oceanogràfiques, afirmant que s'alineaven amb les dels seus satèl·lits.

Salt en la previsió del temps per intel·ligència artificial. Aquest dimarts la revista Science ha publicat un article on desgrana els detalls d’un nou model de previsió que suposa una revolució en l’àmbit de la meteorologia. El gran canvi no arriba de la mà de la qualitat de les previsions, que són força comparables a les dels models tradicionals, sinó en l’enfocament i en l’estalvi de temps que suposa, ja que el pronòstic s'obté en 60 segons.

Ja ha passat la tardor i va tornant l'estiu. Divendres a Catalunya de mitjana les temperatures màximes van ser un parell de graus més baixes del que tocaria, avui l'anomalia ja ha sigut de dos graus positius. La nova estació va començar oficialment dissabte i es va fer sentir per unes hores, però aquesta setmana tornarà clarament l'estiu, com a mínim durant les hores centrals del dia. Avui les màximes més altes ja han tornat a superar els 30 graus, destaquen els 30,4 de Seròs, els 30,3 de Tremp o els 30 de la Pobla de Segur.

No és una cursa, però, si ho fos, l'emergència climàtica no només aniria guanyant sinó que ho faria amb una proesa rere una altra. "És com si cada any aparegués un nou corredor que bat un rècord, però que ho fa per molt, i l'any següent es tornés a batre, no seria pas normal", resumeix de forma gràfica el director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Francisco Doblas. La paradoxa és que, en aquest cas, les marques històriques no són gestes a ovacionar i ni de bon tros a celebrar.

El turisme astronòmic no és nou, es tracta d’anar a llocs amb condicions òptimes per observar el cel, les estrelles o els astres a cel obert, a simple vista o a través d’estris com telescopis o prismàtics. És una activitat fàcil, barata i molt enriquidora on només cal tenir ganes de contemplar l’espectacle que ens ofereix la natura. “És tan senzill com mirar el cel, encara que si vols gaudir realment l’experiència és millor preparar-se abans d’anar-hi. Saber què t’hi trobaràs i en què t’hauràs de fixar”, recomana Joan Anton Català, astrofísic i divulgador científic. 

Abans miràvem la lluna per tot és una exposició que acull l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, amb l’objectiu de reivindicar la influència de la meteorologia en la vida quotidiana del Pirineu lleidatà als segles XIX i XX. La mostra recull peces vinculades amb antigues formes de predicció del temps o de protecció davant de tempestes o pedregades. Així doncs, la proposta posa el focus en la meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La carrera d’Albert Martínez (Miralcamp, 1982) com a home del temps ha estat meteòrica. Va fer les pràctiques a Televisió de Catalunya, però poc després de graduar-se va recalar a RTVE a Madrid, fins que fa deu anys el van cridar per treballar per al canal hispanoparlant Univisión a Dallas, Houston i Miami. Actualment, prediu el temps tant en anglès com en castellà per al The Weather Channel d’Atlanta. Guanyador d’onze premis Emmy per la seva tasca de divulgació, veu difícil tornar a casa.

El mes de març que acabem de deixar enrere ha estat el segon més càlid a tot el món des de mitjans del segle XX, segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S). Al sud i el centre d'Europa s'han registrat unes temperatures superiors a la mitjana, però també les àrees més fredes del planeta han rebut l'impacte d'aquests episodis ambientals. De fet, l'extensió de gel marí de l'Antàrtida ha estat la segona més baixa en un mes de març des que se'n té registres.

La saviesa popular sobre el temps, les estacions i l'agricultura ha quedat gravada en una colla de refranys que serveixen de referents universals. Sobretot al camp, on la vida transcorre depenent del cel, les dites populars indicaven quan calia plantar la collita o quan no podíem refiar-nos de la primera ullada de sol. El canvi climàtic està tenint també un efecte directe en aquestes frases fetes: hi ha dites fixades en el calendari que ja no quadren.

Quant duraria la pluja si tota la precipitació d'un any caigués concentrada durant els primers dies? Imagineu-vos que comencés a ploure mentre sonen les campanades de Cap d'Any i que totes les hores de pluja de l'any caiguessin seguides: fins a quin dia plouria? Durant dècades el professor de climatologia de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide ha fet aquesta pregunta als seus alumnes a classe, uns estudiants que sempre queden sorpresos per la resposta.