Menys infants, menys monitors i moltes més dificultats per tenir espais per fer activitats de lleure. Aquest és el dia a dia de molts dels caus, esplais i agrupaments d'escoltes barcelonins que han vist com, després de la pandèmia, la seva funció integradora i educativa s'ha complicat molt més. Tot i que hi ha hagut una petita recuperació, la realitat és que l'associacionisme, que durant molts anys havia estat un dels pilars de l'educació en el lleure d'infants i adolescents, està perdent força a la capital catalana: les entitats de Barcelona han perdut un miler d'infants i gairebé 200 monitors des del 2019. A més, en aquest temps hi ha hagut una desena de caus i esplais que han hagut de plegar.

A Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

Aquest any van relaxats perquè només tenen quatre o cinc partits cada cap de setmana. L'any passat sí que els va ser complicat: en tenien set. La família de la Natàlia i en Josep dediquen els dissabtes i els diumenges a portar els seus tres fills a complir amb els compromisos d'hoquei. Tots tres, de nou, tretze i quinze anys, juguen a un equip del Club Patí Sant Celoni i, algun d'ells fins i tot dobla segons la temporada o el cap de setmana per donar suport a altres categories.

Com cada juny els meus alumnes han anat a la selectivitat i com cada juny els meus fills han acabat el curs escolar i l’esplai. Sembla que no hi hagi cap relació, però els dos temes m’han fet pensar molt. Us ho explico. Els monis de l’esplai dels meus fills han estat els encarregats de fer el pregó de la festa major del meu poble, Calafell. Per preparar aquest pregó van redactar el text, van dividir-lo per fer que els nens hi participessin, van assajar tota la tarda i finalment van pujar a l’escenari i van llegir-lo feliços i il·lusionats d’haver estat escollits els pregoners d’enguany.

Un acord gairebé en temps de descompte permetrà que caus i esplais tinguin garantits els campaments d’estiu. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha signat aquest dijous un conveni amb les principals entitats del lleure educatiu (Minyons Escoltes i Guies, Escoltes Catalans, Acció Escolta, Espais Catalans, el MCECC, el Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut), en el qual es compromet a facilitar terrenys segurs que substitueixin els 76 solars sota sospita pels riscos d’inundacions.

No sé si em podeu ajudar. No recordo quants gats he tingut a la meua vida. Centenars, segur. I a tots els poso el mateix nom: Minin. Igualtat nominal. Els gats són jo; jo soc els gats. Ara guaitava el gat cent-no-sé-quants-fa-que-tinc. Va néixer quatre mesos enrere. En aquest punt sa mare ja li fot urpa. Vol dir això: que no el vol. El dona per esquerat. Esquerar. Aquesta és la qüestió. La gata li diu: ja vas tip, au, espavil. I la porta de la vida s’obre.

A l'Esplai Borinot estan de festa per partida doble. Aquest any en fan 50 obrint el lleure a criatures i adolescents del barri badaloní de Sant Roc, un dels més densos de Catalunya i amb menys renda per càpita. La cirereta del rodó aniversari –celebrat ja en una festa popular a la recuperada plaça Roja– té forma de premi, el de la cinquena edició del Carles Capdevila, que atorga el diari ARA i que enguany distingeix un projecte educatiu en el lleure. 

40 anys. Aquest és el temps dedicat a crear, gestionar, dinamitzar i impulsar el moviment dels esplais laics de Catalunya. I aquesta tasca immensa li correspon a Esplais Catalans, l’Esplac (www.esplac.cat), que aquest 2022 està de plena celebració de les seves primeres quatre dècades de vida, amb molt bona salut. Les xifres parlen per si soles. En tots aquests anys, l’Esplac ha aconseguit aplegar 111 esplais, amb més de 2.000 monitors voluntaris que atenen un total de 7.800 infants d’unes 700 poblacions catalanes.

La pandèmia i el confinament van privar molts infants i joves no només de tot un trimestre escolar el 2020, sinó també d'activitats extraescolars i de lleure. L'estiu passat, malgrat la desescalada, l'educació en el lleure va haver de fer front al "repte" d'organitzar casals i colònies adaptats a uns estrictes protocols sanitaris i el nombre participants es va reduir a la meitat respecte al 2019, amb 35.000 infants inscrits, segons Fundesplai. Però el 2021 s'afronta amb unes altres expectatives. L'entitat assegura que es nota la necessitat de lleure i natura i espera arribar als 68.000 participants en casals i colònies, recuperant les xifres d'abans de la pandèmia.

El context del covid-19 ens situa davant de nous plantejaments per a l’escola, davant d’organitzacions basades en reduccions dràstiques de ràtios, en desdoblaments constants o permanents de grups, i en la necessitat de trobar nous espais fora de les parets dels centres. Plantejaments que, necessàriament, implicaran un augment de recursos per a l’educació, un sortir de les rutines establertes de fa temps i un endinsar-nos en nous contextos d’aprenentatge.

“No són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i en les societats decadents”, deia irònicament Carles Capdevila, que ha sigut un dels grans ambaixadors de l’educació en el lleure, referint-se als caps (monitors) dels caus, en un mític article en aquest diari que va fundar. I sentenciava: “Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat”. Però, esclar, ningú aconsegueix aturar-los. De fet, cada cop són més. Passa que continuen sense fer gaire fressa, no donen gaire importància al que fan, o fins i tot dissimulen que són caps de cau o que han passat per un cau. Ara, quan troben una altra persona que els sembla que forma part d’aquest univers no dubten a preguntar-li, amb un somriure: “Tu ets de cau, oi?”

Aprendre a fer un hort al balcó de casa, participar en un taller de circ, escalar per un rocòdrom i llançar-se per una tirolina, fer un pícnic a l'aire lliure i fer un tast de les activitats d'un casal d'estiu o d'unes colònies. Aquestes són algunes de les activitats que es podran fer aquest diumenge, 7 de maig, d'11 a 17 h, a la 31a Festa Esplai, la gran celebració anual de Fundesplai (Fundació Catalana de l'Esplai) al Parc Nou del Prat de Llobregat.

L’Andrea té 22 anys i és monitora de l’Esplai La Tribu de Mataró. Hi va des de petita, com el Lamin. La Dolors i el Carles són una parella que van fundar amb altres amics i amigues l’Esplai Espurna, al barri de Sants de Barcelona. Hi han estat vinculats des del 1975 ininterrompudament i encara hi continuen. L’Anna i la Berta són dues germanes de 12 i 8 anys que estan boges per anar a l’esplai i de campaments amb l’Agrupament Roques Albes de Sallent. Aquests són els protagonistes, de tres generacions diferents, de Transformar educant: el documental dels esplais catalans. Es tracta d’un film que demostra que els esplais són una escola de vida, tant per a la canalla i per als monitors com, fins i tot, per als pares i mares, que aprenen a confiar i delegar en aquestes associacions.

L'accés al lleure educatiu, tot i que és un dret dels infants i joves, no està ni de bon tros garantit i té unes fortes limitacions en funció de la situació econòmica de cada família. Aquesta és una de les principals conclusions extretes del 13è debat del cicle 'Catalunya social', que aquest dimarts s'ha centrat en la tasca d'esplais i agrupaments escoltes –a més d'altres entitats socials i educatives–. La xerrada ha servit per evidenciar que garantir aquest dret representa un repte que el nou Govern i els ajuntaments haurien de fer seu.