El govern de la Generalitat ha reconegut amb el Premi Internacional Catalunya els esforços conjunts de l'activista israeliana Yael Admi i la palestina Reem Alhajajra, defensores dels drets humans que aposten pel diàleg, la reconciliació i la no-violència. Són les impulsores de Mother’s Call [la crida de les mares], una iniciativa liderada per dones que reclama la fi de la violència i la represa d’un procés polític negociat com a única sortida possible.

El president espanyol, Pedro Sánchez, veu com Europa a poc a poc va seguint els seus passos en la denúncia i la confrontació contra Israel pel genocidi que el seu exèrcit està perpetrant a Gaza. Al mateix temps, sempre hàbil a l'hora de captar el pols ciutadà, Sánchez es fa cada cop més seu el sentiment popular de solidaritat amb els palestins. En canvi, la dreta del PP, a remolc de Vox, ha entrat en una deriva que la situa en l'ala més dura dels seus homòlegs europeus i l'allunya d'un mínim sentit comú humanitari.

Pedro Sánchez ha destacat, a escala europea, com un dels líders més contundents a l'hora de condemnar el genocidi que Israel està executant a Gaza, i de reconèixer un futur estat palestí. Els fets, cada cop més extrems, li estan donant la raó. Davant les evidències, França i Alemanya han començat a canviar la seva posició. Però el posicionament polític internacional de Sánchez en aquest terreny no es correspon del tot amb els fets interns.

Fa només uns dies, el 31 de juliol, la Unió de Comitès de Treball Agrícola de Palestina (UAWC) va denunciar que les forces d’ocupació d’Israel van atacar i destruir el banc de llavors d’Hebron, a Cisjordània, i els seus magatzems, on es preservava tota la diversitat agrícola. Un atac que els camperols dels comitès consideren que atempta contra la identitat palestina, i afecta la seva supervivència perquè “sense llavors no hi ha collites”.

"La nostra postura és clara i inequívoca: condemnem el genocidi sobre el poble palestí", diu el festival Sónar en un comunicat. D'aquesta manera es posiciona atenent les peticions rebudes en les últimes setmanes, quan El Salto va publicar que el fons proisraelià KKR va adquirir Superstruct Entertainment, l'empresa que fins a l'any passat era la propietària del Sónar.

Artistes com Nexus (B4mba & Mooki6), Rami Abadir, Juliana Huxtable, Kebra i Animistic Beliefs, entre d'altres, han cancel·lat les actuacions al festival Sónar. La Élite ha renunciat a participar en el Festival Internacional de Benicàssim. Fermin Muguruza, Reincidentes, Non Servium, Kaotiko, Los de Marras, Kaos Urbano, Sínkope, No Konforme, Sons Of Aguirre, Ill Pequeño i Ergo Pro han anunciat que no actuaran al Viña Rock. Són festivals la propietat majoritària dels quals és de Superstruct Entertainment, una companyia que l'any passat va ser adquirida per Kohlberg Kravis Roberts (KKR), un fons d'inversió nord-americà amb lligams amb empreses israelianes de ciberseguretat.

“Les coses han de canviar. Perquè passi, potser cal que algú vegi alguna cosa que li arribi al cor”. És la frase que el Yuval, un jove periodista israelià, li diu al Basel, un activista palestí que viu a Masafer Yatta, una comunitat a les muntanyes del sud de Cisjordània, constantment envaïda pels militars israelians. L’escena és del documental No other land. Els dos protagonistes en són els directors, juntament amb Rachel Szor i Hamdan Ballal. La pel·lícula és un acte de resistència en ella mateixa i va guanyar el Premi de Cinema Documental de la Berlinale. Ara la trobareu a Movistar +. Recorda molt el magnífic documental 5 broken cameras (Cinc càmeres trencades), on el relat de denúncia sobre l’ocupació i desterrament del poble palestí s’explica a través de les càmeres domèstiques dels que els pateixen en primera persona. Aquell documental també estava codirigit pel palestí Emad Burnat i l’israelià Guy Davidi. 

El conflicte entre Israel i els palestins és incomprensible si no es té un mínim coneixement dels precedents històrics. Costa molt interpretar-lo sense referir-se a enfrontaments anteriors que expliquen els odis acumulats que esclaten periòdicament. D’aquesta manera, es pot retrocedir fins al 1948, la data de la declaració unilateral d’independència (DUI) d’Israel, recordada pels palestins com la Nakba –la catàstrofe–, quan centenars de milers de palestins van perdre les seves propietats i en van ser expulsats, començant l’itinerari d’exilis i somnis de retorn que havia viscut el poble jueu en circumstàncies anteriors. Jueus i palestins despleguen davant del món històries paral·leles, però invertides.

Coincidint amb el primer aniversari de l'inici de la guerra al Pròxim Orient arran de l'atac de Hamàs a Israel, Movistar+ estrena aquest dimecres el documental Shahid, que intenta explicar el conflicte mostrant la vida quotidiana de tres nens palestins –el Nadeem, la Mayar i el Watan–, marcada per l'ocupació militar a Cisjordània. Dirigit per Andreu Merino i Joan Giralt i produït per La Manchester, el treball aspira a posar nom i cara a les víctimes del conflicte.

Li diuen caçadictadors, tot i que ell insisteix que és una etiqueta dels periodistes. Sigui com sigui, fa anys que es dedica a escoltar els crims més terribles i intentar empresonar-ne els responsables. Ha perseguit dictadors com Augusto Pinochet, a Xile, i Hissène Habré, al Txad, i ha estat director adjunt de Human Rights Watch. 

"Estic content de venir a Barcelona i trobar-me amb una organització de jueus progressistes, cosa que cada vegada és més difícil", diu el sociòleg Luis Lev Grinberg. Nascut a Buenos Aires el 1953, Grinberg viu actualment a Jerusalem. Ara es troba a Portugal per una conferència, però el 8 de setembre serà a Barcelona per fer una xerrada amb JCall, una plataforma formada per jueus progressistes que està en contra de l'ocupació militar de Cisjordània i Jerusalem Est. Ho aprofitarà per visitar la seva filla, que viu a Catalunya. "La meva filla va marxar tres dies després de l'atac de Hamàs. Molts joves estan marxant d'Israel", explica. Fundador del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat Ben Gurion i expresident de l'Associació Sociològica Israeliana, ha investigat la història del moviment laborista sionista, l'economia política d'Israel i el conflicte entre Israel i Palestina.

El Pròxim Orient torna a aguantar la respiració pel risc d’una escalada més gran de violència a la regió arran de l’assassinat del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, en un atac dut a terme aquest dimecres a la matinada a la capital de l’Iran, Teheran. L'acció s'ha atribuït àmpliament a Israel, que no l’ha reivindicat, en línia amb la seva política en aquest tipus d’accions. Es tracta del segon bombardeig imputat a l’exèrcit israelià contra una capital de la regió en menys de 24 hores, després d’un atac similar perpetrat sobre Beirut dimarts a la tarda, en què va morir un alt comandant de Hezbollah.

Aquesta setmana ha estat la primera sense gabinet de guerra a Israel. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el va dissoldre dilluns després que els dos líders opositors que van entrar al govern poc després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, els militars de la reserva Benny Gantz i Gadi Eisenkot, abandonessin Netanyahu i tornessin a l'oposició.

Nathan Thrall és un periodista i escriptor jueu estatunidenc que viu a Jerusalem. El seu últim llibre, Un dia a la vida d'Abed Salama (Periscopi en català, Anagrama en castellà), ha estat guardonat amb el Pulitzer de no-ficció 2024. A partir de la història real de l'accident d'autocar d'una escola bressol palestina en una excursió, Thrall reconstrueix la recerca desesperada d'Abed Salama per localitzar el seu fill Nidal, de 5 anys. Rebobina les històries personals i familiars de gent anònima i retrata amb tot detall la teranyina de despropòsits burocràtics i segregació en què viuen els palestins a Cisjordània. El que l'autor no es podia imaginar és que quatre dies després de publicar el llibre els atacs palestins del 7 d'octubre ho canviarien tot.

Què més es pot dir del que està passant a Gaza i Cisjordània? Costa molt, no ja d’entendre, sinó senzillament d’explicar, el que el govern israelià està fent als palestins. D’on surt un esperit de revenja tan desproporcionat? Com s’ha covat aquest odi autodefensiu? Com ho viuen les víctimes? Des d’ara hi ha un nou camí literari d’entendre la tragèdia: trepidant, colpidor, revelador. El premi Pulitzer 2024, Un dia a la vida de l’Abed Salama, del nord-americà Nathan Thrall (Periscopi en català i Anagrama en castellà). Trahll viu a Jerusalem amb la seva dona i filles. Sap bé de què parla. No ha fet un llibre neutral o objectiu. Sí rigorós i honest. Ha escrit amb minuciós detall un episodi tràgic, i a través d’aquesta microhistòria, ha humanitzat brutalment el drama palestí. El drama dels eterns perdedors.

Una imatge generada per intel·ligència artificial s'ha convertit en una de les més virals de la història a les plataformes de xarxes socials, després d'acumular, en menys de 48 hores, uns 50 milions de publicacions compartides a través de les històries de la plataforma Instagram. La imatge en la qual es llegeix la frase "All eyes on Rafah" (Totes les mirades posades a Rafah), que va ser publicada per primera vegada per un usuari de Malàisia (@shahv4012), mostra l'escriptura sobre el que sembla una interminable ciutat repleta de tendes de campanya, al peu de muntanyes nevades i una ombra al fons. El contingut, compartit per desenes de milions d'usuaris d'Instagram en menys de dos dies, es va crear després de l'atac de les tropes d'Israel a un camp de refugiats de Rafah, en el qual milers de ciutadans palestins desplaçats s'allotjaven en tendes de campanya, la nit del 26 al 27 de maig. L'ofensiva va deixar 45 morts i centenars de ferits.

David Grossman (Jerusalem, 1954) és un dels escriptors més rellevants de la literatura israeliana contemporània. El seu nom ha sonat moltes vegades com a candidat al premi Nobel i ha rebut nombrosos guardons. Conserva la veu crítica i continua defensant el pacifisme. Les històries reals s'escolen sovint als seus llibres, com a Tota una vida, Caigut fora del temps o La vida juga amb mi, publicats en català per Edicions 62, com El preu que paguem (2024), un llibre traduït per Roser Lluch i Oms que comença i s'acaba amb dos articles que parlen de la guerra que ara mateix hi ha entre Israel i Palestina. Grossman respon les preguntes de l'ARA des de Jerusalem. A través de la pantalla expressa la seva tristesa però també la seva resistència a no caure en l'odi.

Espanya, Irlanda i Noruega reconeixen aquest dimarts l'estat de Palestina mentre Israel eleva el to contra Espanya. "Farem mal a qui ens faci mal", ha dit el govern de Netanyahu.

Comencem una setmana important: aquest dijous, el Congrés aprovarà la llei d’amnistia, es publicarà al BOE amb caràcter d’urgència i entrarà immediatament en vigor. I aleshores, la pregunta: Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, tots els exiliats, podran tornar divendres?