"La recepta és més del mateix", és a dir, més armes, més suport financer i més sancions contra Rússia. Amb la claredat i l'eloqüència que el caracteritza des que ha esclatat la guerra a Ucraïna, l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha assistit aquest divendres a la reunió del G-7, en què ha anunciat 500 milions d'euros més en armament que la UE destinarà a Ucraïna, una xifra que elevarà a 2.000 milions d'euros el valor total d'armament que s'haurà mobilitzat a través dels canals posats en marxa per les institucions comunitàries. Borrell ha donat per descomptat que es farà perquè ja té el suport dels vint-i-set estats membres, segons diverses fonts diplomàtiques. El president de Consell Europeu, Charles Michel, ha piulat donant-li suport.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet "despertar" Europa en molt sentits. Un d'ells, com ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns, és la necessitat de tenir veu pròpia en l'àmbit de defensa i militar per garantir així la seguretat de la seva ciutadania, "envoltada de perills des de Gibraltar fins a Ucraïna", en paraules de l'exministre espanyol, que ha anunciat amb orgull l'aprovació de l'anomenada brúixola estratègica, un full de ruta sobre la defensa i la seguretat europees que no podia ser més oportú. "Ara ja és obvi que Europa està en perill", ha dit per reclamar que cal invertir "més i millor" en defensa.

La crisi entre Ucraïna i Rússia avança en forma de muntanya russa. Quan aquest dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors de la UE a primera hora del matí, l'atenció se centrava en una possible cimera entre el president rus, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Joe Biden. Però al sortir de la llarga trobada la situació era completament diferent: Putin estava a punt d'anunciar el reconeixement de les repúbliques pro-russes del Donbass. Poques hores després, el president rus signava els documents que ho ratificaven i la UE hi responia amb l'anunci de sancions.

Brussel·les, ciutat acostumada a la presència de líders internacionals, s'ha llevat aquest dijous amb una quarantena de caps d'estat i de govern de països de la Unió Africana, que s'han desplaçat a la capital europea amb motiu de la sisena cimera entre la UE i la Unió Africana. La tensió a Ucraïna ha eclipsat una cita que no deixa de tenir una lectura geopolítica dins el permanent intent d'Europa de plantar cara tant a Rússia com a la Xina. Si part del conflicte a Ucraïna té a veure amb la visió d'esferes d'influència global del Kremlin, al continent africà també s'hi juga aquesta batalla global i la Unió fa anys que veu com Moscou i Pequín s'hi bolquen, sobretot amb inversions milionàries en infraestructures i sectors estratègics. Però el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, creu que la Unió pot jugar millor les seves cartes i defensa que, davant el gegant asiàtic i Rússia, Europa és el "millor amic" de l'Àfrica.

"Dues coses estan clares: hem d'aconseguir una posició de la UE unida i hem de fonamentar el nostre paper, recolzant-lo amb vies d'acció concretes, és a dir, no només el que pensem o volem, sinó el que pretenem fer". Són paraules del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que, en una setmana de reunions clau al més alt nivell institucional per intentar desescalar el conflicte a la frontera d'Ucraïna, veu com la Unió Europea no té una cadira reservada a la taula. Els Estats Units i el Kremlin es van reunir a Ginebra dilluns i aquest dimecres és l'OTAN qui recupera per primera vegada des del 2019 el format de diàleg amb Rússia. Però la Unió com a tal no hi és.

L'agenda del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, d'aquest 2022 comença igual d'atrafegada com va acabar. Les tensions a la frontera d'Ucraïna per l'amenaça de les tropes russes no s'ha aturat, sinó tot el contrari. "El conflicte a les fronteres està a punt d'empitjorar", ha dit aquest dimecres Borrell, que ha viatjat a la línia de contacte entre l'exèrcit ucraïnès i els rebels pro-russos, a la regió del Donbass. La seva trobada amb el ministre d'Exteriors del país, Dmytro Kuleba, dona el tret de sortida a una ronda de trobades internacionals per intentar desescalar el conflicte amb el Kremlin i reivindica també el paper de la Unió Europea en la gestió internacional del conflicte: "No hi ha seguretat a Europa sense seguretat a Ucraïna", ha dit l'exministre espanyol.

"Hem d'estar a punt per al que vindrà", deia Gabrielius Landsbergis, ministre d'Exteriors de Lituània, en arribar a la reunió amb els seus col·legues europeus aquest dilluns a Brussel·les. La Unió Europea fa setmanes que rep els avisos de la intel·ligència nord-americana que Rússia està acumulant efectius a la frontera amb Ucraïna. Europa tem el pitjor i vol evitar el conflicte costi el que costi, però, com passa des de fa anys en la complexa relació que manté amb la Rússia de Putin, l'engranatge diplomàtic treballa al màxim per la dissuasió mentre s'intenta mantenir una posició ferma: "Esperem el millor, però ens preparem per al pitjor", ha confessat l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, després de la trobada.

"Semblem patètics tigres de paper i, després dels nostres comunicats sense conseqüències, el món sencer s'enriu de nosaltres". Amb aquesta cruesa i contundència valora el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, l'actual política exterior de la Unió Europea, a través d'una carta oberta dirigida al ministre alemany d'Afers Exteriors, Heiko Maas, publicada a la seva pàgina web oficial. La guerra oberta entre el govern germànic i l'hongarès arriba després de l'enèsim bloqueig per part del líder ultraconservador a diversos pronunciaments de la Unió Europea en qüestions de política exterior, com per exemple de suport a Hong Kong.

Les aerolínies de Bielorússia no podran sobrevolar l'espai aeri europeu ni aterrar en cap dels seus aeroports. Així ho han decidit els caps d'estat i de govern de la Unió Europea aquest dilluns reunits per primera vegada en cimera presencial des del desembre. La Unió Europea arracona així el règim d'Aleksandr Lukaixenko, que aquest diumenge va forçar el desviament d'un avió comercial de Ryanair que volava d'Atenes a Vílnius, la capital de Lituània, per detenir el periodista Roman Protassévitx. I no és l'única represàlia empresa davant el que alguns líders europeus han qualificat de "segrest" o "escàndol internacional". També impediran que les aerolínies europees sobrevolin Bielorússia i ordenen sancionar al "més aviat possible els individus i entitats considerats responsables, a més d'anar més enllà en les sancions econòmiques contra el règim".

El cap de la diplomàcia de la Unió Europea té la difícil tasca de buscar els punts de trobada entre els vint-i-set governs en matèria de política exterior (que és competència estatal). És un càrrec diplomàtic, no executiu, de constants equilibris i poca contundència. Tot el contrari del perfil de l'exministre Josep Borrell. Per això, quan va assumir el càrrec es comptaven els dies a l'espera del primer xoc, que ha arribat aquesta setmana. Borrell va viatjar dijous a Moscou just després que s'anunciés la sentència de presó a l'opositor rus Alexei Navalni, malgrat l'oposició de països de l'Est i bàltics que demanen tirar pel dret. Des del punt de vista europeu, la reunió va fracassar perquè el Kremlin va teixir una emboscada en què fins i tot va citar els presos polítics catalans per desacreditar les demandes europees per alliberar Navalni. Des d'aleshores, Borrell s'ha vist envestit per una allau de crítiques de la qual s'ha defensat amb contundència aquest dimarts a l'Eurocambra: "La política exterior no es fa només enviant comunicats".

JxCat ha denunciat aquest divendres el ministre d'Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell, per un presumpte delicte de prevaricació i contra els drets individuals arran del cessament de l'excònsol espanyol a Edimburg, Miguel Ángel Vecino. L'exdiplomàtic espanyol va ser destituït després d'escriure un article en què narrava que una Escòcia independent no hauria d'esperar "a la cua" per tornar a la Unió Europea.

El pols que mantenen el Govern i l’Estat per l’acció exterior que fa la Generalitat ha arribat fins a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). El ministeri d’Exteriors de Josep Borrell es va oposar el setembre passat a la presència catalana en un fòrum impulsat per aquest organisme internacional. L’OCDE va convidar la Generalitat a participar en un programa en el qual diverses regions i ciutats del món havien d’intercanviar experiències i bones pràctiques sobre la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el que es coneix com l’Agenda 2030, enfocada a millorar el planeta i la vida de les persones. La Generalitat ha aprovat recentment els seus 900 compromisos per implementar aquests objectius i veia la seva participació en aquest programa com una oportunitat per projectar-los internacionalment. No ho podrà fer.

El ministre en funcions i candidat del PSOE al Parlament Europeu, Josep Borrell, ha qualificat de ''totalitarisme'' el veto dels partits independentistes a Miquel Iceta per a la seva designació com a senador. "L'actitud d'avui ha sigut totalitarista. Encara que la disfressin en un marc parlamentari, la democràcia demana respecte a la minoria i avui no s'ha tingut", ha afirmat Borrell a la Paeria de Lleida, en un dinar de suport a la campanya de l'alcalde de la ciutat i candidat a la reelecció, Fèlix Larrosa.

El ministre d'exteriors espanyol en funcions i cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Josep Borrell, ha acusat aquest dimecres el govern de Trump d'anar a Veneçuela "com un 'cowboy' de l'Oest que va dient mira que desenfundo", en relació a l'actitud amenaçant dels Estats Units. "Nosaltres (la Unió Europea) no estem dient que desenfundem res, estem demanant una solució pacífica i negociada", ha dit Borrell.

El 22 de gener d'aquest any, el president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, s'autoproclamava president interí del país. Només 17 minuts més tard, el president dels Estats Units, Donald Trump, el reconeixia a través de Twitter. Des d'aleshores, la comunitat internacional ha anat decantant-se per un costat de la balança o per l'altre, amb l'expectativa que s'aconseguís forçar la convocatòria d'eleccions a Veneçuela. La Unió Europea, amb Espanya al capdavant, ha estat part activa d'aquest procés, amb el reconeixement oficial de Guaidó per part de l'Eurocambra i amb pronunciaments del conjunt dels 28 fent crida a les eleccions i una gran majoria de potències europees (sense consens absolut) del costat nord-americà. Però en el cas d'Espanya, el mateix ministre d'Exteriors, Josep Borrell, admetia aquest cap de setmana en una entrevista a La Sexta que "la qüestió de Veneçuela és un tema de política interior". I l'ambaixadora de Veneçuela davant la UE, Claudia Salerno, li ha respost amb contundència aquest dimarts: "Qualsevol que promogui la campanya electoral amb la sang del meu poble, espero que els electors s'ho cobrin a les urnes".

El ministre espanyol d’Afers Estrangers, Josep Borrell, ha dit avui a Ginebra que l’independentisme català ha “mentit durant anys”. Borrell, que ha estat escollit com a cap de llista a les eleccions europees del 26 de maig, ha criticat que es compari el Tribunal Suprem que ara porta el judici al Procés amb l'època del franquisme. "Sota el franquisme, els que avui declaren davant del Tribunal Suprem no es passejarien saludant els seus partidaris com estrelles de rock", ha assegurat, i ha demanat “una mica de pietat i d’honestedat” per a les víctimes que sí que van patir la repressió franquista.

Nova pugna entre el ministeri d'Exteriors i el mateix departament de la Generalitat. El ministeri de Josep Borrell s'oposa en un informe a l'obertura de sis noves delegacions -Lisboa, Estocolm, Viena, Zagreb, Tallinn i Beirut- que la conselleria que comanda Ernest Maragall havia posat en marxa. El text, que no és vinculant, considera que les oficines del Govern són "lesives per als interessos de l'Estat", segons ha avançat El Periódico.

Nova pugna entre Exteriors i el departament homòleg de la Generalitat. El ministeri de Josep Borrell s'oposa en un informe a l'obertura de sis noves delegacions –Lisboa, Estocolm, Viena, Zagreb, Tallinn i Beirut– que el departament que comanda Ernest Maragall havia posat en marxa. El text, que no és vinculant, considera que les oficines del Govern són "lesives per als interessos de l'Estat", segons ha avançat 'El Periódico'.

El cònsol honorari de Grècia ha negat "rotundament haver comès cap greuge contra la bandera espanyola", com va denunciar el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, que va reclamar la seva destitució, tot i que Grècia ho va acordar abans de la seva sol·licitud. En una carta, Fernando Turró ha defensat que durant tot el període en què ha estat cònsol honorari ha exercit les funcions consulars respectant "escrupolosament tant les obligacions del càrrec com la neutralitat política sobre afers interns espanyols".