El 2024 va ser l'any que més penes capitals es van aplicar al món des del 2015, quan n'hi va haver, almenys, 1.634. En total, segons les dades publicades aquest dimecres per Amnistia Internacional, l'any passat se'n van registrar 1.518, dada que suposa un augment del 32% en relació amb el 2023 (1.153 execucions).

Amb un balanç de més de 44.000 palestins assassinats sota les bombes israelianes a Gaza, la majoria dels quals dones i criatures, cada cop hi ha més veus internacionals que qualifiquen obertament de genocidi el que està passant a la Franja. L'última organització a alçar la veu ha estat Amnistia Internacional (AI): "Israel ha comès i continua cometent genocidi contra la població palestina", conclou en un contundent informe publicat aquest dijous. "Mes rere mes, Israel ha tractat la població palestina de Gaza com un grup infrahumà que no mereix drets humans ni dignitat, demostrant així la intenció de causar la seva destrucció física", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general de l'ONG.

Amnistia Internacional (AI) ha donat alguna cosa més que un toc d’atenció als líders i les potències mundials, bastant més que un avís que es pogués interpretar com a rutinari. El seu darrer informe anual és una veritable crida a l’emergència democràtica i humanitària, si encara és possible separar aquests dos adjectius de la càrrega demagògica que se’ls ha afegit. Allò que està en risc, d’acord amb AI, és el dret internacional, així com la defensa de l’ordre instaurat el 1948.

Contundent esbroncada d'Amnistia Internacional als "estats més poderosos" del món com a responsables d'un perillós retrocés en l'ordre mundial creat després de la Segona Guerra Mundial. Aquell sistema basat en la universalització dels drets humans i l'estat de dret està clarament en perill per l'actuació d'Israel i els seus aliats després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. "Les bases morals i jurídiques d'aquell 'mai més' que es va dir després de l'Holocaust s'han trencat en mil bocins aquest 2023", diu contundent l'informe anual de l'ONG, i en responsabilitza directament a Israel, però també "als Estats Units, algunes figures que lideren Europa i les autoritats de la Unió Europea" que li donen suport.

Víctor Hugo a L’últim dia d’un condemnat (1828), un al·legat únic contra la pena de mort, diu en boca del presoner sentenciat a la guillotina "Si almenys sabés com va i de quina manera s’hi mor! Però és horrorós, no ho sé". La veu d’aquest home aterrit s’acobla amb la de Kenneth Smith, el reclús d’Alabama executat la setmana passada amb un nou mètode experimental, l’asfixia per inhalació de nitrogen. Dies abans que li apliquessin la pena capital va declarar "Estic espantat, sento pànic". Smith, que havia passat trenta-sis anys al corredor de la mort, estava angoixat davant la segona visita a la sala d’execució. El 2022 havia sobreviscut a un primer intent amb injecció letal. Esperant la mort, lligat de mans i peus, va viure quatre hores de patiment macabre.

Nou toc d'atenció d'Amnistia Internacional (AI) a Espanya. L'ONG, que aquest dimarts ha fet públic el seu informe anual sobre els drets humans al món, denuncia que el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i l’absència de rendició de comptes" a l'Estat, amb la massacre a la tanca de Melilla i l'escàndol d'espionatge del Catalangate com a exemples destacats d'aquesta situació. L'organització critica també que la nova llei de memòria històrica no permet jutjar els crims del franquisme i torna a carregar contra la manca d'explicacions i responsabilitats assumides per la gestió de la pandèmia a les residències, una denúncia ja inclosa en l'informe de l'any passat.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Les forces russes han fet ús d'armament prohibit per acabar amb la vida de centenars de civils a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, segons ha revelat aquest dilluns Amnistía Internacional. Al seu nou informe, titulat "Qualsevol pot morir en qualsevol moment: atacs indiscriminats de les tropes russes a Khàrkiv", l'organització documenta com l'exèrcit del Kremlin ha utilitzat municions de fragmentació i mines de dispersió, prohibides pels tractats internacionals.

Amnistia Internacional (AI) és una de les organitzacions més actives en la lluita contra l'espionatge a través de programes com Pegasus, que considera que vulneren els drets humans. De fet, el software que internacionalment es fa servir per detectar si un mòbil està infectat per aquest virus desenvolupat per l'empresa israeliana NSO va sortir precisament del seu centre de recerca. Ara s'ha sumat a les crítiques contra el govern espanyol a partir del Catalangate, i després de la compareixença aquest dijous al Congrés del president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet públic un decàleg de mesures perquè la Moncloa no tanqui en fals aquesta crisi.

Combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) van assassinar desenes de persones, van cometre "desenes de violacions en grup contra dones i nenes –algunes de tan sols 14 anys– i van saquejar béns públics i particulars" en dues zones de la regió d'Amhara, al nord d'Etiòpia, segons un informe d'Amnistia Internacional. L'ONG va entrevistar una trentena de supervivents i diversos testimonis de la zona per elaborar aquest informe, que acusa els rebels de Tigre, que es van enfrontar a les forces de l'exèrcit etíop, de crims de guerra i possiblement crims contra la humanitat. Fa unes setmanes AI també publicava un informe en què acusava de crims similars els soldats d'Addis Abeba.

"La meva mare va morir una vegada, però això és una segona mort per a ella i per a la família, perquè no ens permeten que s'investigui i que s'assumeixin responsabilitats. Ningú no les assumeix, tothom gira full". La mare de l'Ángela Arreba va morir per covid en una residència de Madrid sense que ella l'hagués pogut veure abans ni a través d'una videoconferència, en el que considera un "homicidi imprudent". Ara lamenta que les comissions d'investigació que s'han anat obrint sobre la gestió de la pandèmia a les residències es tanquin sense resultats i que la Fiscalia no estigui admetent a tràmit "moltíssimes" de les querelles dels familiars sobre el que es va viure als centres de gent gran. Una indignació que manifesten moltes famílies i que ha recollit Amnistia Internacional (AI), que, després d'analitzar les denúncies que afecten un centenar de residències entre Catalunya i Madrid, ha documentat el malestar per la "falta de procediments adequats per saber la veritat sobre què va passar a les residències durant la pandèmia".

Amnistia Internacional continua denunciant que el secretari general de Junts i exlíder de l'Assemblea, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, estan privats de llibertat tres anys i cinc mesos després del seu empresonament. Aquesta vegada l'organització ha destacat la seva situació en l'informe anual sobre els drets humans al món. En l'apartat sobre Espanya, Amnistia alerta que Sànchez i Cuixart "continuaven a la presó" al final del 2020 després d'haver sigut declarats culpables "de sedició en relació amb les manifestacions i el referèndum d'independència del 2017". Sense entrar en valoracions, l'organització recorda la situació dels llavors líders de les entitats sobiranistes en l'apartat que tracta la llibertat d'expressió i de reunió a l'estat espanyol.

Un informe publicat per Amnistia Internacional denuncia que la Xina té més d'un milió d'infants, fills de famílies uigurs exiliades, captius en orfenats estatals i separats dels seus pares. El document insta el país a alliberar els menors reclosos sense consentiment dels seus parents.

Els milers de casos de criatures robades continuen sent una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola. Dels 2.136 casos que va impulsar la Fiscalia en l'última dècada, només queda obert el que es va presentar el desembre de l'any passat a Barcelona, mentre que diferents jutjats han arxivat la resta de causes per considerar majoritàriament que ja havien prescrit. És aquesta falta de resposta a fills i mares que busquen els familiars biològics la que alimenta un "clima d'impunitat", denuncia Amnistia Internacional en un informe sobre aquestes "violacions de drets humans" que van durar fins ben entrats els anys 90.

"Cap sistema sanitari podia estar preparat per una pandèmia d'aquesta magnitud, però ho estem afrontant amb un sistema de salut molt afeblit com a conseqüència de les mesures d'austeritat dels últims anys". Són paraules recollides del nou informe d'Amnistia Internacional sobre la gestió de l'atenció primària durant la primera onada del covid-19, en què les administracions, sorpreses per la magnitud d'un coronavirus desconegut, van reforçar amb personal i recursos materials els hospitals i van deixar ambulatoris i consultoris municipals funcionant sota mínims. Per a l'ONG, que ja va fer un altre estudi molt crític per la gestió de les residències, l'atenció primària ha hagut de fer front a una pandèmia sense haver-se recuperat de les draconianes retallades aprovades arran de la crisi financera i econòmica del 2008 i que, malgrat els augments pressupostaris posteriors, no s'han pogut revertir. Per això, amb la campanya de vacunació en marxa, l'entitat reclama més inversió per a un sistema que està "a punt del col·lapse".

Amnistia Internacional ha retirat l’estatus de "pres de consciència" al líder opositor rus Alexei Navalni, després de rebre múltiples peticions per uns comentaris xenòfobs que va fer en el passat, del quals "no s'ha retractat" i que "freguen l'apologia de l'odi". Un portaveu a Moscou ha dit que l’organització ha estat “bombardejada” amb queixes sobre la conducta del polític fa quinze anys, concretament per un vídeo que s’ha fet viral des del seu empresonament en què compara els immigrants amb paneroles, en el que han qualificat com a “discurs d’odi”, una actitud que no casa amb l’etiqueta de “pres de consciència”, segons el criteri intern de l'ONG.

El govern d'Andorra demana per a l'activista pro avortament Vanessa Mendoza Cortés quatre anys de presó per suposada difamació arran del discurs que va fer sobre els drets de les dones i les nenes que viuen al Principat al Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona el 2019. Per l'acusació, la presidenta de l'entitat Stop Violències ha rebut el suport d'Amnistia Internacional (AI), que a través d'un comunicat demana la retirada dels càrrecs just abans que Mendoza comparegui a la jutge que porta el cas.

Amnistia Internacional (AI) ha demanat al govern espanyol aquest dimarts que l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, que es va presentar el 19 de setembre i que s'hauria d'aprovar el 2021, s'ajusti als estàndards internacionals. L'ONG assenyala que la iniciativa legal té "debilitats" i buits, com el fet que no eliminarà els obstacles legals [la llei d'amnistia] que impossibiliten la investigació dels crims del franquisme. Tampoc preveu, recorda AI, indemnitzacions a les víctimes.