L'inici del Ramadà fluctua cada any perquè el calendari islàmic segueix les fases de la Lluna. Un comitè d'observació de la Lluna a l'Aràbia Saudita és l'encarregat de determinar quan comença el mes sagrat: el primer dia l'endemà de l'observació de la lluna nova. Enguany, a Catalunya, des de les 05.46 h de la matinada de dissabte, els musulmans practicants es mantindran en dejú fins que es pongui el sol, a les 18.50 h. S'acabarà el 30 de març.

Que a les costes del Mediterrani proliferin incendis devastadors és habitual durant els estius. Aquestes flames no només destrueixen, també són expressives: parlen sobre la incúria amb què els humans ens estenem per la terra i ens reproduïm. També diuen que no podem controlar la natura i que la supervivència no depèn només de la nostra voluntat de sobreviure. La devastació que les flames deixen al seu pas simbolitza, per a qui vulgui llegir-ho així, la transformació del futur: l’horitzó de possibilitats esdevé una font eixuta d’angoixa i desesperança.

Centenars d'iraquians han assaltat i han calat foc a l'ambaixada de Suècia a Bagdad dijous a la matinada, en la protesta fins ara més violenta contra les crides a cremar l'Alcorà al país escandinau. Aquest dijous n'hi havia una altra de convocada, justament davant l'ambaixada iraquiana a Estocolm, que és el que ha provocat els aldarulls de matinada. Ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ha posat en perill les relacions diplomàtiques i econòmiques entre els dos països.

John Tolan (Milwaukee, Estats Units, 1959) és catedràtic d'història a la Universitat de Nantes, membre de l'Academia Europea i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Autor de nombrosos llibres, el més recent, publicat en francès l'any passat, és Nouvelle histoire de l'islam. Tolan, establert a França des de mitjans dels anys noranta, és un dels quatre coordinadors del programa del Consell Europeu de Recerca The European Qur'an, projecte de llarg abast que estudia com l'Alcorà s'integra en la història intel·lectual, religiosa i cultural de l'Europa medieval i moderna. Una forma científica de combatre tota mena d'intolerència i de demostrar que el text sagrat dels musulmans no és alié a la història d'Occident.

Washington continua en estat d'alerta pels darrers disturbis en ambaixades dels Estats Units en diferents països del Magrib i el Pròxim Orient. Milers de persones protesten davant de les seus diplomàtiques des d'Alger a Teheran en contra d'un vídeo sobre el profeta Mahoma que consideren una blasfèmia per a la religió de l'islam.

El Pentàgon vol tancar amb unes sancions administratives dos dels episodis que més indignació han provocat entre la població civil afganesa. La crema d'Alcorans i altres llibres religiosos per part d'un grup de soldats de l'exèrcit de terra dels Estats Units a la base militar de Bagram, prop de Kabul, va aixecar una onada de protestes arreu de l'Afganistan que va costar la vida a trenta persones. La investigació oficial ha conclòs que l'acte -considerat com un sacrilegi pels musulmans- no es va fer amb "malícia" ni pretenia ser "un menyspreu per l'Islam". Les autoritats militars han decidit aplicar-los "sancions extrajudicials" com ara degradar-los del rang, restringir-los a una base militar, imposar-los més feina, o una retallada en la paga.

Els rumors que un Alcorà havia estat cremat a una base nord-americana de l'Afganistan han dut a una gran protesta aquest dimarts al matí. La concentració ha aplegat, segons fonts oficials, prop de 3.000 persones davant la base aèria dels Estats Units a Bagram, uns 60 quilòmetres al nord de Kabul. Els manifestants han cremat un quiosc, segons l'agència afganesa AIP, que a més cita un testimoni que ha dit, a mig matí, que ha sentit trets a prop i que el nombre de persones congregades a les portes de Bagram estava creixent.