L'artista i activista xinès Ai Weiwei (Pequín, 1957), icona global de l'art contemporani i de la defensa dels drets humans, ha arribat aquest divendres al Museu d'Art contemporani de Castella i Lleó (Musac), a Lleó, per presentar una de les exposicions europees més ambicioses. "El que recomano als artistes joves és que es fixin en mi, no pot haver-hi ningú més jove que jo", ha afirmat Ai Weiwei davant els periodistes i els polítics locals que l'escoltaven amb l'atenció. Ha parlat sense embuts de tots els temes polítics que li han plantejat, fins i tot del Procés i la trobada que va mantenir amb Carles Puigdemont el 2018. "Empatitzo amb els que no tenen el dret d'expressar els seus sentiments identitaris més profunds, independentment de si són catalans, de Gaza, d'Ucraïna o d'on sigui. És un tema molt complicat, però sí que cal permetre que la gent plantegi els seus propis debats polítics dins la legalitat, no podem impedir que la gent expressi els seus drets", ha subratllat.

Ens toca anar a les urnes. Toca triar qui votem i a favor (o en contra) de què votem. Els temes de l’agenda són greus i variats: la guerra, el canvi climàtic, la immigració, l’habitatge, l’educació, el català, l’economia, l’autodeterminació... Encara que a vegades pensem sobretot en una cosa, el nostre vot té conseqüències en totes. Qui governi haurà de prendre decisions variades, a vegades contradictòries. Els partits trien pocs missatges, i simples. Els programes? N’hi ha fins i tot que no en fan o que els redueixen a generalitzacions. La gent tampoc no ens els mirem gaire, oi? S’acaba votant la persona, el líder. Als candidats els hauríem d’interrogar molt directament sobre cadascun d’aquests temes rellevants, sobre què en pensen i què pensen fer.

1000 años de alegrías y penas és el vers d’un poema d’Ai Qing, el pare d'Ai Weiwei, escrit després de visitar les ruïnes d’una antiga ciutat de la Ruta de la Seda a Xinjiang. El vers i el poema continuen així: “...no queda ya ni rastro/Que los vivos vivan como mejor se pueda./¿O es que esperas que el mundo te recuerde?” Així, doncs, els esforços que fem, malgrat les penalitats, l’angoixa i els terribles contratemps que patim, queden compensats per viure. Aquestes memòries d’Ai Weiwei (Pequín, 1957) són exactament això -a banda d’un bell homenatge al reconeixement del seu pare-: un cant a la vida i a l’art i una acèrrima lluita per la llibertat. 

L'artista Ai Weiwei ha guanyat el Premi Internacional Joan Baptista Cendrós de la Nit de Santa Llúcia, que atorga Òmnium Cultural. L'entitat ha premiat l'artista xinès "pel seu compromís a l'hora de denunciar la repressió a Catalunya contra el moviment sobiranista i l'empresonament i exili dels líders socials i polítics". Òmnium Cultural destaca que Ai Weiwei ha denunciat violacions dels drets humans arreu del món, també a la Xina, país d'on ha hagut de fugir després de patir nombroses detencions. El jurat del premi, format per Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Carme Colomina, Josep Gifreu, Elena Jiménez i Mary Ann Newman, ha decidit el premiat per unanimitat. L'entrega del guardó es farà dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Un format petit i discret per a algú capaç de forrar les immenses columnes del Konzerthaus de Berlín d’armilles salvavides com les que fan servir els milers de refugiats per arribar a Europa. Però ahir, l’artista, dissident i activista xinès Ai Weiwei es va asseure en una petita sala fosca al bell mig de Brussel·les al costat de l’expresident Carles Puigdemont per debatre sobre el que els uneix: l’empresonament, la impossibilitat de tornar a casa i la lluita contra la repressió.

L'artista i activista xinès Ai Weiwei no falta al costat d'aquelles causes on es reivindica la llibertat d'expressió i la democràcia, i el cas català no és cap excepció. Es van conèixer amb l'expresident català Carles Puigdemont a Berlín l'abril passat, i els punts que poden arribar a tenir en comú s'han posat sobre la taula aquest dimecres a Brussel·les, en un debat organitzat per l'organització alemanya 'Cinema For Peace', on han conversat sota el títol: "Democràcia o Tirania?" El xinès no ha dubtat en cap moment a compartir la reivindicació dels líders catalans a la presó i a l'exili, i ha estat contundent a l'hora de criticar la presó preventiva: "Enviar algú a la presó durant anys sense haver provat que és un criminal és clarament un càstig", ha dit, i ha denunciat que és una vulneració dels drets humans.

Prosseguint amb la seva aposta pel cinema nord-americà, ahir la Mostra de Venècia va deixar-se endur per la nostàlgia del vell Hollywood. Això sí, l’exercici de memòria no va consistir a reviure un gènere, com va proposar l’any passat La La Land, sinó que va tenir un component paradoxal. La pel·lícula presentada per Jane Fonda i Robert Redford, just després de rebre dos Lleons d’Or honorífics, va ser una producció de Netflix, Our souls at night ( Nosotros en la noche ), que només es projectarà en pantalla gran a la Mostra abans de desembarcar, el 29 de setembre, a les televisions i ordinadors de tot el món subscrits a la plataforma. No obstant això, la roda de premsa del film es va convertir en un himne a una amistat mítica. Fonda, encantada de sentir-se llegenda, va confessar que va acceptar participar a Our souls at night perquè volia “tornar-se a enamorar” de Redford. “El vaig petonejar quan tenia 20 anys i ara ho he fet gairebé als 80”. Redford, de 81 anys, va fer matemàtiques per recordar que feia 37 anys que no compartia pantalla amb Fonda i que ha complert el desig de “tornar a treballar amb ella abans de morir”.

L'artista i activista xinès Ai Weiwei ha aconseguit una nova victòria: a l'octubre Lego a es va negar a vendre-li peces per fer una sèrie de retrats de dissidents polítics per a una exposició a la National Gallery of Victoria, a Austràlia, entre els quals hi ha Nelson Mandela, perquè no permetia que les seves joguines fossin utilitzades en projectes amb continguts polítics i religiosos. I dimarts l'empresa danesa ha fet públic un comunicat on afirma que deixarà de demanar l'ús que es vol donar a les peces. Els usuaris i organitzacions que adquireixin peces en grans quantitats per fer-ne altres usos només hauran d'especificar que la firma no hi està relacionada i que no els dóna suport.

Les autoritats Britàniques han denegat un visat de treball per sis mesos a l'artista xinès Ai Weiwei al·legant que no havia declarat en la seva sol·licitud de visat un antecedent penal. Com a conseqüència de la decisió, Ai Weiwei no podrà assistir a l'exhibició de la seva obra que s'inaugurarà al setembre a la Royal Academy of Arts, segons informa The Guardian.

L'artista i dissident xinès Ai Weiwei serà l'encarregat de representar Alemanya a la Biennal d'Art de Venècia de l'any que ve. El certamen és un dels més importants a escala global del món de l'art, per això l'estat germànic ha escollit un dels referents actuals de l'art contemporani. L'organització alemanya espera poder comptar amb la presència de l'artista xinès, que necessita que la Xina li doni un passaport per viatjar a Venècia, perquè la situació jurídica de Weiwei amb el règim xinès és tensa. Ai Weiwei presentarà probablement una escultura.

L'artista xinès Ai Weiwei ha demandat les autoritat fiscals de Pequín per imposar a l'empresa on treballava (Beijing Fake Cultural Development) una multa de 15 milions de iuans per evasió d'impostos i, a més, sense donar-li accés a proves o testimonis.