Fa més d’un any, una dona va denunciar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Palafrugell que algú havia fet un contracte de lloguer sobre un pis que era propietat del seu marit, tot i que aquest feia temps que havia mort. El que ella no sabia aleshores era que aquella sospita acabaria destapant una trama de reagrupaments familiars fraudulents i falsificació de documents. Una investigació dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Palafrugell que aquest 30 de juliol s’ha saldat amb la detenció d’un home de 57 anys com a presumpte autor de 23 delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i 23 més per falsificació de documents públics, oficials o mercantils.

Els treballadors migrants guanyen pes en sectors d'alt valor afegit, en concret en activitats professionals científiques i tècniques, així com en les vinculades a la informació i la comunicació. En el primer cas, la Seguretat Social ha registrat un increment dels afiliats estrangers d'un 7,8% al conjunt de l'Estat aquest mes de març en comparació amb el mes de març del 2024, mentre que en el segon cas l'augment és d'un 6,3%, segons ha donat a conèixer aquest dimecres el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

“És necessari parlar d’immigració. No fer-ho seria una irresponsabilitat”, escrivia en aquest mateix diari la investigadora del Cidob Blanca Garcés Mascareñas. Deixar-ho en mans de l’extrema dreta seria un error. Però afrontar aquest debat només amb xifres seria d’un “reduccionisme brutal”, afegia el sociòleg Salvador Cardús. Cal parlar d’immigració perquè és un dels principals reptes que té Catalunya, però s’ha de fer abordant el context d’acollida, si les persones que han arribat tenen capacitat de progressar, si hi ha unes expectatives reals per millorar. És l’única manera de mantenir la cohesió social, coincideixen a apuntar els experts: que l’ascensor social funcioni.

A Barcelona hi ha empadronades persones de fins a 176 nacionalitats diferents, tres menys de les que reflectia el padró de l'any passat perquè, com repassa de memòria María Jesús Calvo, de l'Oficina Municipal de Dades, han caigut Lesotho, les Comores, el Sudan del Sud, Belize, Saint Vincent i les Grenadines, i Corea del Nord. En canvi, han entrat Kiribati, Vanuatu i les illes Salomó. En termes generals, però, la població amb nacionalitat estrangera ha disminuït lleugerament aquest 2022 després d'anys de creixement continuat: va viure un autèntic boom a partir del 2001, quan no arribava ni al 5% del total, i es va multiplicar fins a arribar a superar la frontera del 20% el 2019. El 2021 va assolir la fita del 22,4%, però l'1 de gener d'aquest any el padró dibuixa una retallada de dues dècimes i l'únic col·lectiu que continua creixent és el de residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea (+4,1%).

Catalunya continua posicionant-se com una de les comunitats autònomes més atractives per als estrangers, i no només per visitar-la, també per comprar-hi un immoble, sigui una segona residència o per viure-hi. Concretament, durant el 2021 el 7,76% de les compravendes d'habitatge a Catalunya van ser per part d'estrangers. Aquesta xifra suposa un total de 9.847 compravendes d'habitatge.

La població estrangera no només té més dificultats econòmiques que la nacional, sinó que també pateix més entrebancs burocràtics. Des de fa un any la Doris, de 26 anys i del Salvador, viu amb el seu home en una habitació d'un pis de Badalona, un habitatge que comparteixen amb dues altres parelles. Al seu país ella tenia una feina estable en un hospital –és infermera–, però en van marxar pel risc de violència i delinqüència. Aquí van rebre un permís de residència documentat en una targeta vermella, encara que el permís de treball ha trigat més a arribar. De fet, la Doris el té des de fa quatre mesos –es va haver d'esperar mig any–, però el seu home, que va venir més tard, continua pendent de rebre'l. "No podem llogar un pis si ell no té permís de treball, i per tant una feina legal, perquè ens demanen les nòmines", assegura ella.

Després d’anys d’estancament, i fins i tot de retrocés, en l’arribada de persones migrades a Catalunya, les dades provisionals del padró evidencien un salt quantitatiu el 2018. Segons el balanç de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, l’any passat Catalunya va sumar uns 80.000 nous ciutadans estrangers. En realitat van ser moltes més les persones que van arribar a Catalunya i van empadronar-se en algun municipi, un total de 140.000. Però d’aquesta xifra cal restar-ne els prop de 60.000 migrants que van donar-se de baixa del padró. Tot i així, en vista de les xifres, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, constatava ahir que Catalunya està en “una fase d’arribada”. Sumant la població estrangera i la nacional, a 1 de gener d’aquest any Catalunya tenia 7.672.699 habitants i s’acosta cada cop més als vuit milions.

Catalunya està tornant als nivells precrisi d'arribada d'estrangers. Les dades d'empadronament que oferim a l'ARA confirmen un saldo positiu de 75.000 nous empadronats estrangers el 2018: de fet, en van arribar molts més (135.000) dels que van marxar (60.000). El 2017 el saldo va ser d'una mica menys de la meitat, 43.000 nous estrangers. Si anem més enrere, en canvi, en concret entre els anys 2011 i 2016, les xifres eren negatives. Hi va haver més persones que van marxar que no que en van arribar.

En els últims quatre anys, el nombre d'estudiants estrangers que s'han instal·lat a Catalunya s'ha incrementat un 45%, i ja són 16.031. Tenint en compte que a tot l'estat espanyol hi ha 53.070 estudiants estrangers, suposa un 30%. Segons les dades fetes públiques aquest dijous per la Delegació del govern espanyol, el 94% d'aquests estudiants trien Barcelona per estudiar, seguida de Tarragona, Girona i Lleida. A més, el 40% dels estudiants de fora de l'espai comunitari van sol·licitar renovar l'estada un cop acabat el primer any d'estudis.

A LA COSTA Brava, un ciutadà anglès va comprar una casa valorada en 1,6 milions d’euros que disposava de diferents comoditats habituals en les d’alt estànding: un jardí espaiós, vidres de control solar, parets de fusta tropical i, esclar, una piscina. Però hi havia un problema, i és que no era una infinity pool -aquelles piscines en què el nivell de l’aigua es troba just al límit de la vora-. Resoldre aquest caprici costava 25.000 euros. La casa, a més, era en un pendent que dificultava la instal·lació de la maquinària que s’havia d’encarregar de la reforma. Al cap de pocs dies, però, el problema ja estava resolt.

Catalunya va rebre 2.340.299 estrangers durant el mes de juliol, un 9,12% més que el juliol del 2014. Aquesta xifra suposa registrar el millor mes de juliol de la història, segons la sèrie de l'enquesta de moviments turístics a la frontera (Frontur) que elabora mensualment la subdirecció general de Coneixement i Estudis Turístics del ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. A més de ser el millor mes de juliol de la sèrie, la xifra de 2,3 milions d'aquest juliol és la xifra més alta d'arribada de turistes estrangers de qualsevol mes de l'any, únicament superat per l'agost de l'any passat, que amb 2.411.942 de visitants forans és ara per ara la xifra rècord del turisme estranger a Catalunya.

La Seguretat Social va guanyar més de 55.300 cotitzants estrangers aquest maig, el major repunt des de 2005. Així doncs, actualment hi ha més d'1,6 milions d'ocupats estrangers i la Seguretat Social encadena quatre mesos consecutius d'increments.

El coordinador de l'agrupació de Ciutadans (C's) a Melilla, Eduardo de Castro, ha denunciat aquest dilluns "l'elevat nombre de menors no acompanyats d'origen estranger que permanentment passegen per la nostra ciutat sense cap tipus de control, causant en algunes ocasions tot tipus de problemes, alguns d'ells de caràcter delictiu".

L'estat espanyol va superar el 2014, per segon any consecutiu, el rècord d'arribades de turistes internacionals després d'assolir la xifra de 64.990.000, un 7,1% més que en l'exercici anterior, segons ha anunciat aquest dijous el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria. 2014 ha estat el millor any de la història del turisme a l'Estat, ha destacat Sòria, i ha afegit que entre gener i desembre de l'any passat es van comptabilitzar 4,3 milions de turistes estrangers addicionals.

Nova reunió de la ponència que elabora la llei de consultes al Parlament. En la sessió d'aquest divendres, la ponència ha abordat punts neuràlgics de la norma, com ara les persones legitimades per participar en les consultes. L'objectiu és trobar una fórmula que eviti reproduir el cens electoral oficial, només utilitzable en el cas d'un referèndum amb autorització de l'Estat.

Un total de 131.726 immigrants van sol·licitar un permís de residència a l'oficina d'estrangeria de Barcelona el 2013, fet que suposa un descens del 14% respecte a l'any anterior, i 22.833 han demanat renovar un permís ja aconseguit, un 16% menys.

La Seguretat Social va registrar 1.543.306 afiliats estrangers al desembre, fet que suposa 1.864 afiliats menys que al novembre i 102.544 ocupats menys que el mateix mes del 2012, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Un total de 190.020 estrangers residents a Espanya van optar per abandonar el país el 2012 davant la falta d'expectatives laborals, una xifra que multiplica gairebé per tretze els 15.229 que van prendre la mateixa decisió un any abans. D'aquests 190.020 estrangers, 28.307 van marxar de Catalunya.