La campanya de la declaració de la renda és a tocar i, amb ella, la gran pregunta: et tocarà pagar o cobrar? Per saber-ho, ja pots accedir a l'esborrany de la renda d'enguany i omplir-lo. Pots fer l'esborrany a través de la pàgina web que proporciona la mateixa Agència Tributària —el Renta Web Open Simulator—, que t'oferirà una projecció aproximada. No té efectes de cap mena, però serveix per fer-se una idea del resultat de la futura declaració. L'avançament d'aquesta informació també serveix perquè els treballadors revisin totes les dades recollides per l'agència pública i, en cas que hi hagi algun error, tinguin més marge de rectificació.

La nova campanya de la declaració de la renda s'acosta. Segons ha informat l'Agència Tributària, el 8 d'abril serà el primer dia en què es podran presentar les declaracions de renda i patrimoni per internet. La campanya s'allargarà fins al 30 de juny, moment en què tots els contribuents obligats per llei hauran d'haver regulat el seu balanç anual. Enguany, després d'un intens debat polític, finalment les persones que cobren l'atur no hauran de presentar la declaració davant l'Agència Tributària. Malgrat que inicialment el govern espanyol va plantejar la mesura per motius de seguretat jurídica i per augmentar la transparència del sistema, finalment va admetre que l'exigència excedia "la intenció de la norma".

Matadepera és el segon municipi d'Espanya amb més renda neta per habitant –26.729 euros–, només per darrere de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, amb 30.524 euros per habitant, i per davant de Boadilla del Monte, també a Madrid, amb 26.668 euros per habitant. Són dades de l'any 2023 publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística. I malgrat que la Comunitat de Madrid ocupa dos dels calaixos del podi, el fet és que entre els 15 municipis d'Espanya amb més renda neta per habitant n'hi ha vuit de catalans (tots de la província de Barcelona), mentre que de Madrid només n'hi ha cinc.

Els municipis de Naut Aran (Vall d'Aran), el Port de la Selva (Alt Empordà) i Begur (Baix Empordà) van ser el 2022 les tres poblacions catalanes amb un valor cadastral més elevat dels immobles residencials, segons dades recollides pel Consejo General de Economistas espanyol publicades aquest dijous. A més, el mateix estudi confirma que Matadepera (Vallès Occidental) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat) es van mantenir aquell mateix any com els municipis amb més renda de Catalunya.

Amb la campanya de la Renda 2025 en marxa, molts contribuents es pregunten quant de temps triga Hisenda a pagar si la declaració surt a tornar. Tot i que el termini legal pot arribar fins a sis mesos, la realitat és que la majoria de ciutadans reben l'ingrés en molt menys temps. A continuació, analitzem els terminis oficials, els factors que poden afectar la devolució i quins contribuents tenen més probabilitats de cobrar aviat.

En plena campanya de la renda i amb la pressió fiscal creixent, qualsevol estalvi és una alegria per a les famílies. Si teniu una hipoteca que s’hagi demanat fins al 31 de desembre del 2012, teniu dret a una deducció a la renda de 2.000 euros. Qualsevol hipoteca posterior no dona dret a aquest estalvi fiscal.

Comença la campanya de la renda i sempre recordaré un professor que em deia: “pago els mínims impostos possibles durant l’any perquè no vull finançar l’Estat”. La gran majoria dels contribuents que tenen una estabilitat d’ingressos no tindran cap sorpresa quan comprovin l’esborrany de la renda. Tot i això, els que tinguin més d’un pagador, hagin canviat de feina o tinguin accions o rendes del lloguer, el més probable és que els toqui pagar.

Sembla que les administracions, i en particular la Generalitat, a partir de les seves pròpies competències, estudien reduir la fiscalitat de les rendes baixes a l’IRPF. La polèmica l’ha obert la pujada recent del salari mínim interprofessional, que es va dur a terme sense tocar el mínim exempt. Això fa que, marginalment, més gent del grup de rendes baixes hagi de presentar la declaració de la renda pel fet de no estar coberta per aquella exempció. Aquesta qüestió és a la teulada del Parlament espanyol. En canvi, el català emprèn la reforma abaixant el tipus a les rendes baixes (sembla ser que un puntet, del 10,5% al 9,5%, subjecte a l’aprovació final). Així, si aquesta és la voluntat, la millor manera de reduir la fiscalitat dels qui guanyen poc, donades les competències actuals de la Generalitat, efectivament és disminuir el tipus impositiu per a aquestes rendes, i no pas eximint-los de l’obligatorietat de declarar, com alguns partits pretenen. M’explico. Una cosa és fer la declaració de renda, i una altra tributar per IRPF. Eximir era una manera de reduir càrregues administratives, a partir del supòsit que fer la declaració és complex. Avui, però, amb retencions i un mínim d’informàtica, aquesta càrrega ja és minsa. I eximir de fer declaracions té més contrapartides que beneficis. Tothom qui tingui una renda percebuda durant l’any hauria de notificar-ho a Hisenda; i, si és el cas, no tan sols no tributar, sinó més aviat rebre "crèdit fiscal". La declaració de les circumstàncies personals i familiars no deixa de ser una fotografia de la realitat dels contribuents que ha de permetre afinar tant els impostos a pagar com el dret a rebre prestacions. A partir de les deduccions, bonificacions i tipus diferenciats és possible ajustar impostos i subsidis, i prestacions universals, però ajustades a la situació de cadascú. No es tracta de recaptar més, sinó de, a pressupost neutral, ser més curosos amb qui paga i qui rep.

La campanya de la declaració de la renda del 2025 ja és a tocar. Per aquest motiu, si bé no viu el seu tret de sortida fins al 2 d'abril, a partir d'aquest 19 de març tots els contribuents podran començar a sol·licitar la seva informació fiscal a l'Agència Tributària. L'avançament de la informació permet als treballadors revisar totes les dades recollides per l'agència pública i, en cas que hi hagi algun error, hi hagi més marge de rectificació. També és important conèixer fins a quin dia es pot presentar la declaració de la renda per evitar sancions o problemes amb l'Agència Tributària.

La campanya de la declaració de la renda de l'any 2024 presenta un any més diverses novetats. Les diverses deduccions als propietaris de pisos de lloguer, els canvis a la tributació de les rendes de l'estalvi o la possibilitat de pagar amb Bizum són alguns dels elements més destacats.

L'informe de renda familiar que publica l'Ajuntament de Barcelona serveix per constatar amb xifres el que es pot veure a simple vista: que hi ha enormes diferències econòmiques entre els barris més rics i els més pobres. En aquest cas, però, les dades de l'exercici de l'any 2021 permeten veure que respecte a l'any anterior s'han aconseguit atenuar aquestes diferències. Així, el barri més ric, Tres Torres, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, passa de tenir una renda per càpita de 39.655 euros a una de 37.800, mentre que el més pobre, Ciutat Meridiana, puja dels 9.827 als 10.929. Els experts assenyalen que un dels factors que expliquen aquesta pujada superior al 10% en un sol any és l'increment aplicat al salari mínim, que entre el 2019 i el 2021 va passar de ser de 736 euros a ser de 965 euros (ara són 1.134). La baixada a Tres Torres també pot ser la mostra de les dificultats de la classe mitjana. En tot cas, es demostra que hi ha mesures econòmiques que tenen un impacte directe en la reducció de la desigualtat i que, per tant, milloren la cohesió social, que és un valor en si mateix.

Ja fa cinc anys que Vox es va començar a fer un lloc en la política espanyola: primer a Andalusia, després al Congrés dels Diputats i finalment expandint-se a la majoria de les autonomies. És un temps suficient perquè s'hagin pogut estudiar les claus per entendre on té millor entrada l'extrema dreta espanyolista. Les eleccions catalanes del passat 12 de maig no han fet més que confirmar que, valgui la redundància, és als extrems on Vox se sent més còmode. Als barris més rics, però sobretot als més pobres, és on el partit de Santiago Abascal i Ignacio Garriga penetra amb més facilitat.

Tret de sortida de la campanya de la declaració de la renda d'aquest 2024 i corresponent als ingressos i despeses del 2023. La maquinària de l'Agència Tributària s'ha posat en marxa aquest 3 d'abril i s'allargarà fins a l'1 de juliol. De moment, està disponible la possibilitat de presentar la declaració per internet. De fet, a les 10 del matí d'aquest dimecres ja s'havien presentat 523.000 declaracions, segons ha anticipat la directora general de l'Agència Tributària, Soledad Fernández, en roda de premsa aquest dimecres. "A tothom li agrada cobrar aviat", ha dit Fernández. Les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 7 de maig i les presencials, fins al 3 de juny. Segons l'Institut Joan de Mariana, el contribuent espanyol pagarà de mitjana 3.860 euros d'IRPF.

Matadepera, al Vallès Occidental, va ser el municipi català amb una renda bruta mitjana declarada més elevada, amb 69.511 euros per persona el 2021, segons dades de declaracions de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) publicades per l'Agència Tributària. Matadepera va seguit de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Sant Cugat (Vallès Occidental), amb 58.640 euros i 58.084 euros per habitant, respectivament.

Cada vegada en queden menys, perquè els seus inquilins es fan grans i ja no es poden continuar subrogant. Els contractes de lloguer indefinits, o de renda antiga, es van crear abans de la Guerra Civil Espanyola, per facilitar l’accés i l’estabilitat en el mercat d’habitatge, sobretot a les grans ciutats. El 1985, però, el decret Boyer els va prohibir amb l’argument que calia "dinamitzar" el mercat i fomentar la compra i, de rebot, l’economia. Hi ha molt poques dades però, segons una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona feta el 2020, cada any desapareixen uns 3.000 contractes d’aquest tipus a la ciutat, tot i que encara en queden uns 50.000, que paguen de mitjana uns 530 euros mensuals.

“Aquí sempre hi ha hagut molts rics, però també sempre hi ha hagut molts rucs”, sentencia la Margarida, filla de Riudarenes, de 79 anys. És mitja tarda i està parant la fresca amb la seva amiga Montserrat, en un banc del centre d’aquest poble de poc més de 2.000 habitants. Situat entre Sils i la capital de la comarca de la Selva, Santa Coloma de Farners, Riudarenes ha protagonitzat molts titulars aquests dies perquè, sorprenentment, s’ha posicionat al capdamunt de la classificació de les poblacions amb la renda bruta per càpita més alta: és la primera de Catalunya i la segona a l’Estat. La notícia ha deixat descol·locats els veïns, que se’n fan creus: “Vols dir que no s’han equivocat?”, pregunta amb to descregut l’Eduard, resident del poble. En Xavier, del restaurant Can Cordons, deixa anar: “Tant de bo fóssim nosaltres, però malauradament no ens va tan bé!”

Els gestors administratius de Catalunya han denunciat aquest dimecres que tres de cada quatre afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) encara esperen resposta gairebé sis mesos després de finalitzar la campanya de la renda del 2021 de l’Agència Tributària sobre la rectificació de la seva declaració, que en la majoria de casos és “a tornar”. O dit d’una altra manera, la majoria van pagar de més o van rebre menys diners dels que els tocaven. Segons els gestors administratius, prop del 70% de les declaracions de la renda de treballadors en ERTO s’havien presentat de forma incorrecta, i apunten la falta de dades actualitzades per part del Servei d’Ocupació Estatal (SEPE), que depèn del ministeri de Treball, com la principal causa d’aquests errors.

La renda per habitant a Catalunya era de 17.600 euros el 2018, xifra que suposa un creixement del 2,1% en relació amb l'any anterior. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) recollides per l'ACN, pràcticament totes les comarques han incrementat la renda per habitant, encapçalades per Cerdanya (6,6%), el Solsonès (6,2%), l'Aran (5,8%) i el Montsià (5,7%). A l'altre extrem, el Ripollès i l'Alta Ribagorça són les úniques comarques que han disminuït de renda, del -0,7% i del -1,1%, respectivament. Amb la publicació de les dades del 2018, l'Idescat amplia el detall de la informació territorial i ofereix les estimacions de la renda pels municipis entre 1.000 i 5.000 habitants; això suposa oferir nova informació per a 238 municipis.