La corona de l'emperadriu Eugènia, dona de Napoleó III, que va governar França al segle XIX, va ser un dels nou ornaments reials de valor incalculable que van ser extrets pels lladres durant l'audaç atracament al Louvre de l'octubre passat. Va ser l'única peça que van deixar enrere. Els lladres van deixar caure l'objecte reial, adornat amb vuit àligues d'or esculpides i generosament decorat amb maragdes i diamants, a la vorera exterior del museu abans de fugir.

Una fuita d'aigua al Museu del Louvre de París va provocar una inundació el 27 de novembre a la biblioteca d'antiguitats egípcies de l'equipament i va fer malbé centenars d'obres i documents antics, segons ha informat l'agència Efe. Es tracta d'una notícia publicada originàriament per la revista especialitzada La Tribune de l'Art aquest diumenge i confirmada pel canal francès BFM, que ha mostrat diverses imatges dels efectes de l'aigua i un correu electrònic intern del museu en què es feia referència als fets. Segons aquest missatge, una vàlvula de les canonades situades sobre un espai de documentació "va provocar una important inundació d'aigua bruta que va danyar greument obres i documents i va deteriorar considerablement els espais de treball".

Els quatre encausats fins ara en relació amb el robatori de joies de museu parisenc del Louvre el 19 d’octubre són delinqüents residents a la perifèria de París fitxats per delictes que “no responen a l'espectre del crim organitzat”. Ho ha explicat la fiscal de París, Laure Beccuau, en declaracions a la ràdio France Info, i ha detallat que tots quatre tenien vincles previs al robatori i que els dos encausats aquest dissabte eren parella.

Cinc nous sospitosos han estat detinguts en el marc de la investigació pel robatori de les joies del Louvre, segons ha informat aquest dijous la fiscal de París Laure Beccuau en una entrevista a la ràdio RTL. Beccuau ha precisat que les detencions s’han produït a París i a Seine-Saint-Denis, i que, tot i els escorcolls efectuats, encara no s'ha trobat el botí, valorat en 88 milions d’euros.

S’està parlant molt aquests dies del robatori espectacular que hi ha hagut al Louvre, el museu més emblemàtic de París i un dels més freqüentats d’Europa i del món. Els mateixos responsables polítics francesos han dit que aquest incident ha posat el país en ridícul perquè mostra una manca de previsió i de seguretat per part de les autoritats, no només del museu, sinó més enllà, ja que es tracta d’una institució pública. De fet, una de les hipòtesis sobre els motius del robatori –a part del més evident, l’afany de lucre– és que respondria a una “ingerència estrangera” per desestabilitzar França i, de retruc, Europa. Sabem que Rússia està fent una política agressiva en aquest sentit, però de moment s’ha limitat a ciberatacs, i aquesta teoria sembla una mica conspiranoica.

Era el maig del 1991 i el Palau Nacional, ubicat a la falda de Montjuïc, s'estava remodelant per convertir-se en la seu definitiva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Era un moment de transició i de caos. En un magatzem hi havia un armari metàl·lic que contenia una joia: el portapau de Sixena, una peça d'orfebreria gòtica única que data del 1400. Era una peça petita, d'uns deu centímetres, feta de materials preciosos que, sense que ningú se n'adonés, va desaparèixer.

La veritable protagonista de la sèrie és ella: una milionària excèntrica, amant de l’art, que fa l’encàrrec a uns lladregots de pa sucat amb oli. El robatori se li acut un dia que passa per davant del Louvre i veu la grua d’una empresa de mudances. Esclar que sí, no cal amagar l’escala!

Després de l'atemptat jihadista de divendres en un institut públic d'Arràs, al nord del país, en què un professor va morir apunyalat, França ha reforçat la seguretat. El govern ha elevat al nivell màxim l'alerta terrorista i ha desplegat 7.000 soldats addicionals. Segons el ministeri de l'Interior francès, els serveis d'intel·ligència no han detectat una amenaça terrorista concreta, però la situació a Israel i Palestina multiplica les possibilitats de nous atemptats. El titular d'Interior, Gérald Darmanin, ha parlat aquest dissabte d'una "atmosfera de jihadisme evident".

La Mona Lisa no en té prou de rebre cada dia centenars i centenars de visitants que fan llargues cues per veure-la i li disparen amb el mòbil, sinó que també és l'objectiu de personatges ben singulars. Aquest diumenge el famós quadre de Leonardo da Vinci ha estat atacat amb un pastís de nata. Un home disfressat de dona gran i amb perruca s'ha aixecat de la cadira de rodes i li ha llançat el pastís. Després encara ha tingut temps de refregar el pastís pel vidre i ha anat tirant roses per terra. Per acabar, ha fet un petit discurs: "Penseu en la terra, els artistes penseu en la terra. Tots els artistes penseu en la terra. Per això ho he fet. Penseu en el planeta". Finalment, l'han detingut mentre desenes de càmeres el filmaven. Com que la pintura està protegida amb un vidre no ha patit cap dany i els treballadors del museu s'han afanyat a netejar el rastre blanquinós que ha deixat el pastís.

Dins la seva urna a prova de bales, aquestes setmanes el somriure de la Mona Lisa es troba amb unes vistes insòlites: el buit. Durant l’últim confinament provocat pel coronavirus, la galeria del Museu del Louvre on hordes de visitants se la mengen amb la mirada un dia rere l'altre ha quedat buida, deserta. Tombant la cantonada, la Victòria de Samotràcia surava tranquil·lament sobre una escala de marbre, majestuosa en absència de pals de selfies i grups de turistes. 

El Museu del Louvre no ha obert les portes aquest dilluns amb motiu d'un dret de suspensió exercit pels agents de la recepció, que denuncien problemes d'efectius, tant a l'acollida del centre com en vigilància. Així ho han piulat aquest matí des del compte del museu, al mateix temps que han assenyalat les modalitats per retornar les entrades.

Que l'art en moltes ocasions és una cosa efímera ho sabíem perfectament. El que passa és que alguns cops sap greu veure-ho. Això és el que ha passat al pati central del Louvre, on l'artista francès JR va pintar una il·lusió òptica que ha sorprès molts usuaris d'internet. Durant quatre dies, 400 voluntaris i prop de 2.000 trossos de paper van fer possible aquesta creació, que homenatjava el 30è aniversari de la turística piràmide, construïda al mig de la plaça i símbol del museu.

F a una dècada, l’arquitecte francès Jean Nouvel va fer un esbós amb els contorns nus d’una cúpula desgastada en un full de paper fi. Ara l’enorme coberta metàl·lica de to argentat s’alça sobre la sorra del desert i el golf Pèrsic, com un emblema del nou Museu del Louvre d’Abu Dhabi i de les ambicions mundials de França i els Emirats Àrabs Units d’utilitzar l’art com una eina diplomàtica del que anomenen poder tou.

La pròxima temporada del CaixaForum de Barcelona, presentada aquest dimarts, inclourà sis grans exposicions. La primera a obrir les portes serà la mostra més ambiciosa a l'Estat d'Andy Warhol i també se'n podran veure tres d'arqueologia i una dedicada a l'univers de Disney.

La revista 'Art Newspaper' ha publicat el rànquing de museus més vistos i el nombre de visites rebudes durant el 2011. París, Nova York i Londres són les tres capitals de l'art, en un any en què han augmentat els visitants dels museus tot i la crisi. Malgrat això, l'exposició més vista ha sigut programada per una institució brasilera: va programar, de franc per al públic, 'El món màgic d'Escher' amb l'increïble resultat de 9.700 visitants al dia.

No és d'estranyar que els fons d'art islàmic del Museu del Louvre estiguin considerades com un dels més importants del món: abasten d' Espanya a l'Índia, del segle VII al XIX i les obres estan realitzades amb nombroses tècniques artístiques i materials. Fins ara aquestes col·leccions dormien a les reserves del museu i només es podien veure de manera parcial, però la situació està a punt de canviar. Està previst que al llarg del primer semestre de l'any es puguin contemplar amb tot el seu esplendor al nou departament d' Arts de l'Islam que el museu està ultimant. L'arquitecte francès Rudy Ricciotti i l'italià Mario Bellini han presentat avui l'ampliació que han realitzat per exposar les més de 18.000 obres d'art islàmic, moltes d'elles inèdites, del museu.