Salvador Illa feia balanç aquesta setmana dels seus primers quatre mesos de legislatura i es mostrava convençut d'haver consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya. Un canvi que comporta, pel president de la Generalitat, haver deixat enrere el Procés i que ara un president de la Generalitat torni a oferir diàleg a la resta de territoris de l'Estat. Ha insistit en aquesta idea en el seu primer discurs de Sant Esteve: Illa ha fet una crida a la "fraternitat entre territoris" per construir un projecte comú a Espanya. "Fraternitat entre familiars, fraternitat entre veïns, fraternitat entre territoris. Fraternitat en el nostre dia a dia", ha defensat. Una "fraternitat" que considera que es construeix "reforçant" allò que comparteix cada territori. "Per això és important que visquem la nostra diversitat com una riquesa", ha sentenciat.

Amb el nomenament de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat de Catalunya comença una nova legislatura, encapçalada per primera vegada en catorze anys d'hegemonia independentista per un mandatari del PSC. Amb aquesta inversió dels papers al capdavant de l'executiu català, els nous consellers i conselleres del Govern socialista s'enfronten a tot un seguit de reptes i desafiaments exigents en cadascun dels diferents àmbits. Aquests en són els principals.

La Generalitat, fundada el 1359 a Cervera (la Segarra), és una de les institucions de Govern més antigues del món, com va recordar Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d’octubre del 1971: “I am a Catalan”, va dir aquell dia mentre un franquisme en decadència rebia un motiu més de sotsobre. Per a l’oposició clandestina catalana va ser vent de popa vers el somiat Nord i dues setmanes després es fundaria la primera i única proposta política unitària de l’estat en vida del dictador, l’Assemblea de Catalunya, que tindria com a fita cabdal recuperar la Generalitat abolida l’any 1938 en l’inici de l’ocupació militar del país durant la Guerra Civil.

Dues setmanes després d’avançar les eleccions i a les portes de la campanya electoral, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, rep l’ARA per valorar l’escenari polític.

Aquest diumenge, Esther Vera conversa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Al seu darrer discurs abans d’abandonar el Palau de la Generalitat, forçat per una sentència, el president Quim Torra va dir que un dels seus desitjos era “retrobar els amics” que havia “deixat abandonats” durant els anys de dedicació plena a la tasca de màxim mandatari de Catalunya. Aquell desig l’ha pogut complir molt especialment a Santa Coloma de Farners, on el 131è president de la Generalitat ha creat el seu petit món allunyat de la política activa, de la voràgine de la vida a ciutat i dels protocols. A la capital de la comarca de la Selva, Quim Torra ha tornat a enfortir lligams amb amics d’infància i joventut, a més de retornar a les arrels familiars. Hi ha recuperat records del nen Quim que anava sempre en bicicleta i de les tardes amb els amics a la riera de Santa Coloma, jugant, caçant capgrossos o gaudint d’un bany en la mesura que la profunditat del rierol ho permetia. I hi assaboreix els privilegis que regala una vida en un entorn rural, ja que la masia on viu amb la seva dona està situada als afores de Santa Coloma: “Davant nostre hi ha un camp molt gran i és bonic observar-lo per seguir el cicle de la sembra. Aquest any toca blat, l’any passat va ser ordi”, diu.

El 30 de desembre és el dia del discurs de Cap d’Any. L’han fet sis presidents de la Generalitat restaurada amb sis estils diferents. Aquest 2020 no estava previst, però va haver-hi sorpresa.

El Tribunal Constitucional (TC) manté la inhabilitació del president Quim Torra. L'alt tribunal ha desestimat aquest dimarts la petició de la defensa de suspendre de manera cautelar la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar la setmana passada la inhabilitació de Torra. El ple del TC ha rebutjat aquesta mesura cautelaríssima, però ha admès a tràmit el recurs d'empara interposat per la defensa de Torra. Fonts jurídiques han informat que l'alt tribunal ha pres la decisió per unanimitat.

Avui m’és igual si Quim Torra és el president de la Generalitat que ens mereixem. Avui m’importa un rave si és un senyor abrandat que excita els CDR o si algú creu que és un ninot a qui dicten les passes des de Waterloo. Avui deixo de banda que el seu sigui un executiu que governa poc, o d’esma, o sense la mirada llarga que li convé a Catalunya al segle XXI. Avui m’oblido del que Quim Torra, quan feia d’editor o de gerent d’assegurances i pensava que mai es dedicaria a la política, hauria pogut escriure sobre Espanya i els espanyols, per malament que sonés. Avui no penso si la ràtzia per treure Àngels Chacón del departament d’Empresa i Coneixement va ser maldestra, inoportuna o graponera. Avui se me’n fot si Torra se les té molt o poc amb els col·legues del PDECat. Fins i tot m’estalvio pensar en les relacions sadomasoquistes que pugui tenir amb els socis republicans, amb més esgarrinxades que plaers íntims. Avui, a mitjan setembre de 2020, no em paro a pensar si governa per als set milions i mig de catalans o per als dos milions de convençuts, ni si està gestionant la pandèmia i les seves derivades amb l’eficàcia requerida, ni si ja comença a ser hora que convoqui eleccions al Parlament, tenint en compte que al gener va ser ell mateix qui va oficiar l’enterrament del seu govern de coalició. Avui ni tan sols em plantejo si la seva manera de voler arribar a la plena sobirania casa o no amb l’ideal que puguem tenir altres independentistes que no som ningú. Avui tan sols em preocupa i em disgusta que es pugui apartar del càrrec un president perquè va desobeir la Junta Electoral Central i no va retirar una pancarta que, encara avui, no he entès a qui ofenia. Avui Quim Torra és el president de la Generalitat i la dignitat del càrrec marcarà el nostre futur. Per això escriuria exactament el mateix, i amb calcada indignació, si el Molt Honorable es digués Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont o Carrizosa.

]]>

Lluny d'abandonar els tribunals, el PP preveu continuar abocant-se a l'ofensiva judicial contra els líders independentistes. Tant és així que els populars ja van portar a la Junta Electoral Central (JEC) la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilitava el president de la Generalitat, Quim Torra, perquè s'executés de manera exprés. Els va sortir bé la jugada –que també van impulsar Cs i Vox– i Torra ja ha perdut l'escó de diputat. Ara pretenen anar un pas més enllà i que el president de la Generalitat abandoni el Palau de la Generalitat, amb l'argument que no es pot ser president sense ser diputat. El president del PP, Pablo Casado, ja ha anunciat una denúncia per usurpació de funcions contra Quim Torra –també n'estudien una altra contra el president del Parlament per prevaricació–, però no serà tan senzill que s'acabi materialitzant.

]]>

"Apretem", li reclamen al president Torra des de l’escenari del Teatre Nacional. "Apretem" per impulsar la recerca, motor de coneixement, benestar i democràcia, ha demanat el comunicador científic Àlex Argemí, un dels artífexs del programa Nanoeduca, distingit amb el Premi Nacional de Comunicació Científica per la seva contribució a la difusió de la nanociència a les escoles.

]]>

Nova recusació del president de la Generalitat, Quim Torra, en la causa que té oberta per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Dimarts la seva defensa va demanar apartar també del procediment el jutge que l’alt tribunal ha nomenat per instruir, precisament, les dues recusacions que el cap de l’executiu ja ha presentat contra dos dels magistrats que l’han de jutjar per no haver retirat a temps els llaços grocs del Palau: el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas. Torra considera que el jutge que ha de decidir sobre aquesta qüestió, Carles Ramos, tampoc ho pot fer amb imparcialitat perquè està “estretament vinculat” al PSC. Un partit que, segons argumenta l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha manifestat la voluntat d’apartar-lo del càrrec, ja sigui amb una qüestió de confiança o amb eleccions anticipades.

]]>

Ha sigut la segona vegada que el president Quim Torra, que va assumir el càrrec al maig, ha anat als Estats Units. A diferència de la primera, que va ser polèmica per l’enganxada amb l’ambaixador espanyol durant l’Smithsonian Folklife Festival -l’entitat organitzadora va acabar eliminant els discursos institucionals per evitar més tensió-, aquest viatge ha sigut de baix perfil mediàtic. L’entorn del president ho justifica assegurant que Torra s’ha centrat en els contactes polítics. Com a exemple, expliquen que va anul·lar una entrevista a una ràdio local de Washington perquè va sorgir la possibilitat d’ampliar l’agenda de converses amb congressistes.

]]>

El futur president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, admet que si fos president del govern espanyol "hauria destituït al minut u" el president de la Generalitat, a qui acusa de fer crides a la desobediència. "Catalunya té un president que es declara en desobediència i que, a més, fa una crida a la violència al carrer", ha criticat Fernández en una entrevista a Europa Press.

]]>

El nou Centre d'Atenció Primària la Mina, al barri del mateix nom de Sant Adrià de Besòs, fa un any i mig que funciona. Però fins ara no s'havia inaugurat formalment. Aquest dijous, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat el centre per conèixer de primera mà les instal·lacions. Ho ha fet acompanyat de la consellera de Salut, Alba Vergés, i de l'alcalde de la ciutat, Joan Callau. Torra, que ha recorregut planta per planta l'edifici, ha reivindicat el sòlid compromís del Govern amb reformes "integrals i integradores" com les que s'han fet a la Mina. "Salut i educació són els dos àmbits més importants per al govern que presideixo. Hi dediquem la major part dels esforços pressupostaris i humans, seguint la trajectòria del govern anterior", ha assegurat.

]]>

"Aquests mesos que venen, no ens defensarem de res, anirem a acusar l'estat espanyol". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a avisar que el Govern no s'arronsa i que els pròxims mesos, i coincidint amb el judici dels líders independentistes processats per rebel·lió, l'independentisme sortirà a "acusar l'Estat d'aquesta farsa i causa injusta". Amb aquesta declaració d'intencions, Torra ha clausurat la 50a Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada.

]]>

"La postura de la CUP és absolutament contrària a la criminalització dels CDR, a l'acatament i sotmetiment a l'estat espanyol i a les resolucions d'una justícia que no en té res, de justa; per tant, si no veiem un gir de 180 graus davant d'aquesta política que impera al Parlament, amb nosaltres que no hi comptin, i que no ens demanin sacrificis per fer autonomisme amb polítiques neoliberals". Són paraules d'una de les portaveus del secretariat nacional de la CUP, Laia Estrada, que en declaracions a l'ACN aquest divendres ha advertit que els cupaires no estan "conformes" amb el rumb que han agafat els altres grups independentistes en els últims mesos. Els anticapitalistes consideren que s'actua amb "processisme 2.0" i sense "donar compliment al mandat popular de l'1-O".

]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, té previst viatjar als Estats Units, concretament a Washington, del 26 al 30 de juny, segons han explicat fonts de la Presidència a l'ACN. El motiu principal del viatge és el festival de folk Smithsonian, però està previst que s'afegeixin altres actes o trobades a la seva agenda. Torra estarà acompanyat per la consellera de Cultura, Laura Borràs.

]]>

Aquest divendres a la tarda un equip de l'ARA s'ha desplaçat al Palau de la Generalitat per entrevistar al president, Quim Torra. En aquest conversa conduïda per la directora, Esther Vera i el cap de Política, Maiol Roger, el president s'ha referit a la trucada telefònica que ha mantingut avui mateix amb el president del govern espanyol per concretar la reunió que es produirà aviat.

]]>

La setmana ha acabat amb la investidura i presa de possessió d’un nou president de la Generalitat i amb la llibertat dels tres consellers que són a Bèlgica. Un sobiranista torna a ser president de Catalunya i la justícia espanyola ha quedat derrotada i en evidència davant la belga, amb probables repercussions de la decisió en la sort dels polítics catalans exiliats a Alemanya, Escòcia i Suïssa. El Parlament Europeu enviarà una carta al govern espanyol mostrant la seva preocupació per la manipulació informativa a TVE. Més multinacionals anuncien l’obertura d’oficines i creació de llocs de treball a Catalunya. Això són fets.

]]>