El meu fill porta un any creant música instrumental amb l’ordinador. Hi ha un salt quàntic respecte al que jo feia quan vaig començar. Ell, amb 12 anys, està fent coses que jo feia amb gairebé 30 anys. És increïble, l’evolució. Ja ha escoltat molta música i molt trencadora. Es fixa molt en els detalls, treballa ràpid i de manera intuïtiva. Se centra en la tria correcta de sons i que la cançó soni interessant. No té en compte la part de mescla com a element separat sinó que ho fa tot alhora. Ho veu com un tot.

Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) s'adorm sovint escoltant la seva pròpia música: les peces lentes i subtils que ell i la seva filla anomenen transparències. Cinquanta anys després del cèlebre concert amb Ovidi Montllor a l'Olympia, Soler fa una vida silenciosa i tranquil·la. Nascut en una família de músics –el besavi era cantant d'òpera, la mare, pianista–, va trobar en la guitarra que li va regalar la seva tieta dues virtuts incontestables: el contacte directe del dit contra la corda, i la possibilitat de carregar-la a l'esquena i endur-se-la d'excursió. La resta ja se sap: més de 400 cançons i 37 discos, i haver estat l'acompanyant irreemplaçable de generacions d'artistes.

Per a Adele el teatre Colosseum del Caesars Palace de Las Vegas ja és com casa seva. Després de més de cent concerts a la ciutat de Nevada i una prolongació de la seva residència en aquest auditori, sembla que poques novetats podria tenir un espectacle que no ha esgotat encara la seva fórmula de l'èxit. Però aquest dissabte, per a sorpresa de tothom, hi ha hagut una cara coneguda que ha captat tota l'atenció durant el concert de la britànica. Ha estat mentre cantava When we were young que l'artista ha interromput la cançó per córrer a abraçar Céline Dion, que era a primera fila.

Dues dones i quatre homes van interposar una nova demanda dilluns al vespre contra el magnat de la indústria musical Sean Combs. El músic, més conegut com a Diddy, ha estat acusat de ser l'autor de diferents agressions i violacions entre els anys 1995 i 2021, i entre les presumptes víctimes hi ha un noi de 16 anys. Aquestes formen part de les 120 víctimes potencials que estan en procés de presentar acusacions a través de l'advocat Tony Buzbee, que lidera la macroacusació contra el productor.

Des que va néixer la Gala, passada la primera fase de son i dedicació exclusiva a ella, em mirava al mirall dient: “Hola, Polete, quants dies, que fort tot el que t'està passant”.

Nascut a Palma l'any 1936, Joan Moll Marquès, va destacar per ser un dels músics i pianistes més prestigiosos de les Balears. Fill del lingüista i escriptor, Francesc de Borja Moll i germà d'Aina Moll; va iniciar els estudis musicals a Palma. Posteriorment, seguí la seva formació a Barcelona i, posteriorment, a Alemanya, on hi residí durant nou anys i amplià i perfeccionà els seus coneixements. Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals, ha ofert recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica. Com a solista, ha actuat amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l’Estat espanyol ha treballat sota la batuta de F.P. Decker, E. Toldrà, C. Stepp, E. Jordà, E. García Asensio i O. Alonso, entre d’altres.

Fa poc Greg Marston, un actor de veu britànic, va descobrir per casualitat a internet el Connor: un clon de la seva veu generat per IA a partir d’una gravació seva del 2003. Era la seva veu pronunciant paraules que mai havia dit.

Quan falten pocs dies per tancar l'any, Forbes publica la seva llista actualitzada dels cantants que han guanyat més diners el 2019. Un rànquing que marca els signes dels temps i que deixa constància que el dance o el pop, i sobretot el rock, han estat lleugerament desplaçats per figures del rap i el R&B.

Sembla que el músic més longeu de la història va ser l’arpista irlandès Donnchadh Ó hAmhsaigh, conegut en anglès com a Denis O’Hampsey, Denis Hampson o Denis Hempson. Va néixer al comtat de Derry l’any 1695 i, malgrat haver perdut la vista als tres anys per culpa de la verola, va aprendre a tocar l’arpa. Gràcies al seu instrument, va viatjar per Irlanda i per Escòcia i va arribar a actuar per al príncep Carles Eduard Estuard l’any 1747. Quan va morir l’any 1807 (no és clar si amb 111 o 112 anys), Ó hAmhsaigh havia trepitjat el món en tres segles diferents: el XVII, el XVIII i el XIX. No ha estat l’únic músic longeu de la història, n’hi ha molts, com la bateria de jazz Viola Smith, que aquest novembre ha fet 106 anys, o la compositora italiana Cecilia Seghizzi, que n’ha fet 110 al setembre. També va ser centenari Irving Berlin, que va morir als 101 anys, després de rebre un gran homenatge al Carnegie Hall. No hi ha arribat Charles Aznavour, que va morir a l’octubre als 94 anys, però segueix en actiu Tony Bennett, als 92, i Ennio Morricone acaba d’anunciar, als 90, que penja la batuta després de compondre més de 500 bandes sonores.

Joana Serrat està molt contenta. Avui ella i la seva banda al complet, els Great Canyoners, actuen al Red Rooster Festival (Thetford, Regne Unit). Al setembre tornarà a tocar a Anglaterra, després d’un estiu de concerts a Girona, Barcelona, Benicàssim, Benidorm, Aranda de Duero... Es considera una privilegiada. Fa uns anys que es pot dedicar només a la música. Ha aconseguit deixar enrere el món de l’hostaleria, les feines per poder tirar endavant mentre es feia un lloc en el món del folk. La creació de la seva pròpia discogràfica, Great Canyon, en associació amb el seu representant, David Giménez, li garanteix una llibertat artística absoluta. El que no ha aconseguit deixar enrere són els sacrificis econòmics. “No puc comprar-me un cotxe, no puc tenir la casa que voldria, no puc sortir a sopar cada cap de setmana. Tot ho reinverteixo en la meva carrera”, confessa. El seu cas és una mostra de l’estreta relació entre inquietuds artístiques i estretor de recursos. O, ras i curt, que dedicar-se a la cultura, sobretot si ets creador, és una ruïna.

Durant tot el dia d’ahir, al vestíbul de l’estació de metro d’Universitat s’hi va sentir música de guitarres, violins, flautes i saxos. Eren els prop de cinquanta músics que, un any més, s’han presentat a les proves d’aptitud per poder tocar en algun dels prop de 40 punts reservats pels artistes dins el metro de Barcelona. L''Operación Triunfo' de TMB l'organitza des de fa més d’una dècada l’AMUC, l’Associació de Músics de Carrer i del Metro de Barcelona, conjuntament amb la Fundació TMB. La d’enguany és la catorzena edició.

Ser músic no és fàcil. I ser-ho aquí, encara menys. La majoria de bandes que ens podem trobar tocant en algun local de la nostra ciutat un dissabte a la nit acostumen a comptar entre les seves files amb persones que, tot i el seu amor per la música, tenen una altra feina. La precarietat de la situació obliga molts músics a relegar la seva passió a un mer 'hobby'. A què es deu, però, aquesta precarietat? Per què hi ha una diferència tan gran, per exemple, entre els avantatges que tenen els músics a França o a Catalunya o l'estat espanyol?