A l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic": la normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol facultat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on l'aspirant ha fet el batxillerat i la selectivitat. Des de fa temps, però, hi ha alguns sectors que denuncien que aquesta homogeneïtat genera desigualtats entre els estudiants catalans. Un exemple és el de la carrera de medicina, en la qual en els últims anys s'ha registrat un augment del percentatge d'estudiants d'altres comunitats que es matriculen a les facultats catalanes. Ara el Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) i alguns degans de les facultats de medicina han presentat al Govern una proposta per modificar la via d'accés a aquest grau i així "garantir un accés just i equitatiu al grau".

Des de fa seixanta-sis anys, Assistència Sanitària defensa un model de salut que posa les persones al centre. Fundada, gestionada i dirigida per metges, l’entitat ha construït al llarg de dècades un sistema sanitari propi en què la medicina és en el nucli de totes les seves decisions, sense altres interessos subordinats. El criteri mèdic, la qualitat assistencial i la relació humana són els pilars sobre els quals s’ha consolidat un projecte que entén la salut com un dret fonamental.

Hi ha alguns termes mèdics més complicats d’entendre que d’altres, sobretot quan es parla de patologies complicades o de proves poc freqüents. En el cas dels infants, però, pot ser que, d’entrada, trobin aquesta dificultat en el vocabulari més bàsic que ateny termes de salut quotidiana i d’altres que hi estan vinculats. Per això, especialistes en lèxic mèdic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) han elaborat de forma conjunta amb més de 3.000 infants i joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya una plataforma per explicar termes mèdics als nens i nenes amb les seves pròpies paraules fent ús de nous formats digitals i multimèdia.

Quan tenia nou anys, el Darío ja havia acudit a diversos centres arreu de València per millorar les contraccions musculars involuntàries que li limitaven el moviment i gairebé li impedien caminar. Aquesta afectació cada vegada era més gran, i els professionals no sabien dir quin era el tractament que necessitava. A més, els medicaments que li receptaven li causaven efectes secundaris com dolors aguts o inclús ceguesa. Però l'any 2020, en el punt àlgid de la pandèmia, la família del Darío va rebre una trucada: "Ens va canviar la vida", admet Jaime López, el pare del menor. Qui trucava era la doctora Belén Pérez, cap de neurologia pediàtrica de Vall d'Hebron, que els oferia venir a Barcelona per començar un tractament.

L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

Els tumors colorectals més agressius han après a enganyar el sistema immunitari i passar desapercebuts davant les seves defenses. Tot i que les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra molts tipus de càncer, el colorectal encara és una de les principals causes de mort arreu del món. En la majoria de casos metastàtics, els pacients no responen a aquests fàrmacs perquè les seves defenses no reconeixen les cèl·lules malignes com una amenaça.

Gir de guió a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Després que fa un any i mig s'anunciés que la UPC posaria en marxa una facultat i un grau de medicina el curs vinent, ara la universitat ha fet un pas enrere i vol més temps per poder engegar aquests estudis. Tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, la UPC ha decidit ajornar, com a mínim fins al curs 2027-2028, la posada en marxa del grau en medicina.

Fred Ramsdell acabava d'aparcar en una zona d'acampada de Montana, als Estats Units, després d'un matí de senderisme per les Muntanyes Rocoses. Era dilluns a la tarda i, de sobte, la seva dona, Laura O'Neil, va començar a cridar. El primer que va pensar ell és que havia vist un os grizzly. Però no era això: O'Neil havia recuperat la cobertura al mòbil i estava rebent una allau de missatges amb la mateixa notícia: "Acabes de guanyar el premi Nobel!", va cridar al seu marit.

Els investigadors nord-americans Mary E. Brunkow i Fred Ramsdell i el japonès Shimon Sakaguchi han estat distingits amb el premi Nobel de medicina, que aquest dilluns ha atorgat la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, per descriure com es regula el sistema immunitari per no fer-nos mal. En concret, els seus treballs van establir el concepte de tolerància immunitària perifèrica, que és un mecanisme de control de les nostres defenses perquè no ens ataquin com si fos una amenaça externa, cosa que ha permès entendre millor com funciona el sistema immunitari i ha obert la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer i les malalties autoimmunitàries.

El fons d'inversió Ysios Capital ha tancat un acord de compravenda amb la multinacional suïssa CSL per un preu màxim de 2.200 milions de dòlars (uns 1.862 milions d'euros) per la seva start-up participada VarmX, segons ha informat el fons aquest dimarts en un comunicat.

Per a molta gent, començar el dia amb una tassa de cafè acabada de fer és innegociable. Tanmateix, la idea que fer un glop de cafè sense haver menjat res abans pot fer mal a l'estómac (o contribuir a altres mals com inflor, acne, pèrdua de cabells, ansietat, problemes de tiroides o dolors menstruals) ha generat tanta popularitat com incredulitat.

Fa exactament set dies se celebrava al Museu Cerdà de Puigcerdà la XXIII Jornada de la Professió Mèdica dins el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull. Les ponents a les taules rodones van ser majoritàriament metgesses. De fet, a Catalunya hi ha majoria de dones a la professió mèdica, i entre les generacions més joves la proporció és del 70%, però no ha estat fins aquest 2025 que una dona ha presidit per primer cop un dels quatre col·legis catalans. En concret, aquest febrer de 2025, Elvira Bisbe, anestesiòloga de l'Hospital del Mar i fins ara vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ha marcat una fita convertint-se en la primera dona presidenta d'aquest Col·legi des de la seva fundació el 1894.

Matemàtiques i física, les enginyeries aeroespacials i informàtiques i els graus de medicina continuen liderant el rànquing de les notes de tall universitàries més altes a Catalunya un any més. La nota més alta de totes ha tornat a ser la del grau simultani de matemàtiques i física, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s'enfila fins als 13,370 punts sobre un total de 14. La segueix molt de prop el mateix grau, però de la Universitat de Barcelona (UB), que se situa en una nota de tall de 13,170 punts. Es tracta de graus que ofereixen molt poques places (20 en dues universitats diferents, 40 en total) i per això accedir-hi és tan complicat.

L'Ana Hospital sempre s'havia imaginat dedicant-se a una altra especialitat. De fet, mentre estudiava medicina va treballar de metge de primària en un poble, i també en una consulta pediàtrica. Va ser en aquesta última on va conèixer el doctor Narcís Bardalet, que tenia la doble condició de pediatre i forense, i alguns dies, després de la consulta, l'acompanyava a algun aixecament de cadàver. Aquella feina li va agradar més del que s'havia imaginat, i avui és metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, odontòloga i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

Després de la pandèmia semblava que havíem quedat immunes a les sèries de metges, perquè la realitat havia superat qualsevol ficció que es desenvolupés en un hospital. Però, passat un temps prudencial, és un gènere televisiu que continua vigent i amb noves sensibilitats. Al capdavall, aquest tipus de sèries ens parlen de la vida i la mort, de la vulnerabilitat humana. Els centres mèdics són espais que reflecteixen la immensa majoria de les preocupacions socials.

Lluís Llach (Girona, 1948) fa dècades que posa en pràctica "l'ofici de portar la contrària". Ho ha fet a través de cançons com L'estaca i de diversos desafiaments al règim franquista. Des que va deixar la música, Llach ha desplaçat la seva iconoclàstia cap a la literatura, amb novel·les com Les dones de la Principal (Empúries, 2014) i El noi del Maravillas (Empúries, 2017), al mateix temps que s'ha implicat a fons en la lluita cívica i política per la independència de Catalunya. Ha trobat un forat en l'atapeïda agenda com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, que lidera des del juny passat, per parlar d'El llibre daurat (Univers, 2025).

Un dels principals motius que els darrers anys s'hagi intentat que les proves d'accés a la universitat siguin les mateixes –o tan similars com sigui possible– és que a l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic". La normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol universitat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on ha fet el batxillerat i la selectivitat l'aspirant. El districte únic també obre la porta a una competència més gran en determinats territoris que ofereixen graus que en altres punts de l'Estat tenen menys places o que tenen universitats més ben valorades. L'exemple més clar d'aquesta disjuntiva a Catalunya l'observem en el grau de medicina.

Avatar és una pel·lícula de James Cameron estrenada el 2009 que segurament tothom coneix perquè té l’honor de ser la més taquillera de la història. Els otakus sabran que abans ja es deia així una sèrie de dibuixos animats sobre uns escollits que poden manipular els quatre elements. Totes dues franquícies prenen el nom d’un mot en sànscrit que s’usava en l’hinduisme per descriure l’encarnació terrenal d’un Déu o esperit, i que en el segle XXI s’ha popularitzat perquè es fa servir habitualment per designar la representació d’un usuari en el món digital. És també aquesta idea la que ha inspirat l’accepció científica de la paraula avatar per definir qualsevol sistema que permeti modelar el que passa en un organisme quan rep un tractament. D’avatars mèdics n’hi ha de molts tipus, des dels digitals als biològics. El més recent, publicat en un article a Nature fa unes setmanes, és un miniòrgan fet a partir de cèl·lules mare de pacients que serveix per predir si funcionarà o no un nou tractament contra malalties genètiques rares.

Fa uns dies que els graduats de medicina s’han presentat a l’examen MIR, una prova obligatòria per poder formar-se en una especialitat mèdica. En aquest article reflexiono sobre la naturalesa de la prova. No qüestiono el sistema de formació especialitzada que tothom reconeix que ha suposat una gran millora per a la població atesa en els centres sanitaris.

És gairebé un quart de dotze de la nit i sento sonar el telèfon. És un missatge d’un col·lega pediatre, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Malgrat l’hora, obro els ulls com taronges perquè m’envia un article científic acabat de publicar on es mostra que les persones tractades per metgesses tenen una mortalitat significativament menor que les tractades per metges homes.