Martí Gironell (Besalú, 1971) no havia escrit mai sobre la Guerra Civil. Fins ara. L'escriptor i periodista, autor de novel·les com El pont dels jueus (2007) i L'arqueòleg (2011), necessitava una història que el cridés per endinsar-se en aquest període de la història de Catalunya. I la va trobar a Montserrat quan va descobrir com la muntanya s'havia salvat de l'espoli i la destrucció de la guerra. "Vaig començar a explicar-ho a la gent del meu voltant i vaig adonar-me que era un relat molt desconegut per tothom", assenyala l'escriptor. La vida al monestir entre el 1936 i el 1939, convertit en un hospital de guerra amb gairebé 3.000 llits i en una impremta, és el fil que guia La muntanya del tresor, que l'editorial Columna publica amb un tiratge inicial de 10.000 exemplars. El llibre també arriba a les llibreries en castellà sota el segell de Destino i amb traducció de Rosa María Prats.

El periodista i escriptor Martí Gironell retorna al seu poble natal, Besalú, per rememorar la seva primera feina de jove: “La meva mare cosia a casa per encàrrec i el meu pare era fuster. Jo vaig viure i estudiar tota la vida a Besalú i, amb catorze anys, vaig començar a treballar com a guia turístic al poble per guanyar-me uns diners”. Gironell menciona que rebia propines dels turistes i que treballar de cara al públic li ha fet valorar molt aquests serveis. “Un dia em van donar una propina més alta que aquell primer sou que tenia i jo, sent un nen, anava com una mala cosa amb aquell bitllet”, recorda.

L’escriptor Martí Gironell va conèixer l’Eva Olivares quan ella cursava l’últim any de carrera. “Va ser l’any 2004 a la Nit de la Comunicació de Girona, on ella, que estudiava comunicació i màrqueting, participava en l’organització de l’acte. Ell aleshores treballava al 3/24. Aquella nit l’Eva li va preguntar si podia entrevistar-lo per a un treball i van quedar per veure’s al cap d’uns dies a Besalú. 

“Quan mires una fotografia com aquesta, de seguida et demanes quines històries hi ha darrere”, diu l’escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971). N’assenyala una, d’una dona i un home feinejant en una masia, però en podrien ser unes altres. Per exemple, la de les bugaderes al riu Ter a Camprodon o la del gos ajagut a les ruïnes de la Torre Gironella, a Girona, que recorda una pintura de Caspar David Friedrich. Totes tres són de Valentí Fargnoli (Barcelona, 1885 - Girona, 1944), el fotògraf que ha inspirat Gironell per escriure la novel·la El fabricant de records (Columna, 2022), amb la qual ha guanyat el premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros. “Feia molts anys que coneixia la seva feina i la trobava fascinant: per la mirada, per la llum, per les perspectives. I a mesura que anava endinsant-me en les seves fotografies, vaig decidir que volia conèixer més en profunditat aquest home, un personatge en majúscules”, explica Gironell.

El fabricant de records, de Martí Gironell, ha estat proclamada guanyadora del 55è premi Prudenci Bertrana de novel·la, dotat amb 30.000 euros. El llibre és "un viatge al cor de la fotografia enfilats a la bicicleta de Valentí Fargnoli, un fotògraf ambulant que, a principis del segle XX, va retratar l'ànima de Catalunya", segons avança Grup 62 en un comunicat. L'editorial descriu la novel·la com "una història èpica, heroica, poètica i delicada, feta de records i secrets inoblidables".

Quan va publicar El pont dels jueus el 2007, Martí Gironell (Besalú, 1971) era molt reconegut pels espectadors de TV3, per la seva vinculació amb els informatius de la casa. Tretze anys després, la seva editora actual, Glòria Gasch –de Columna– el considera "el Ken Follett català". En poc més d'una dècada, i gràcies a l'èxit del seu debut en la ficció –més de 100.000 exemplars venuts i traduccions al castellà, l'italià, el portuguès i el polonès–, Gironell s'ha anat distanciant del periodisme i ha apostat per la narrativa històrica, amb novel·les com L'arqueòleg (Columna, 2010), El primer heroi (Ediciones B, 2014) i La força d'un destí (Planeta, 2018), amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull.

Un plat de pasta, de 'fetuccine', i una ampolla de vi rosat va ser l’últim sopar de l’actriu Marilyn Monroe. El veí de Santander Ceferino Carrión, que era conegut com a Jean Leon a Los Angeles, on codirigia el restaurant La Scala, els hi va portar a casa seva. “A l’autòpsia es van trobar restes de pasta a l’estómac de l’actriu” a més de barbitúrics i altres substàncies calmants, afirma l’escriptor Martí Gironell, autor de l'èxit de vendes de Sant Jordi, “Jean Leon. La força d’un destí” (Columna Edicions). Es dona la circumstància que aquesta mateixa setmana s'ha publicat la tercera edició del llibre.

Mercè Rodoreda, Martí Gironell, Blanca Busquets, Alicia Kopf, Rafel Nadal, Joan Sales, Josep Pla, Quim Monzó, Jesús Moncada, Eduard Pastor, Jaume Cabré, Teresa Solana, Maria Àngels Anglada, Carme Martí... S’han acabat els complexos, si és que mai n’hi havia hagut.

S’ha passejat per molts períodes de la història. En la seva última novel·la fa el salt al segle XX i travessa l’Atlàntic. Per què el Hollywood dels anys 50 i 60?

Un home que se’n va a fer les Amèriques li ha permès fer l’agost a Martí Gironell, que amb La força d’un destí s’ha emportat els 60.000 euros del 38è premi Ramon Llull. “Els dos grans somnis del protagonista són aixecar un restaurant a Hollywood i oferir un gran vi als seus comensals”, diu el novel·lista i periodista, que una vegada més s’ha basat en un personatge real, Ceferino Carrión -o Jean Leon, des que aconsegueix la ciutadania nord-americana-, per bastir una nova novel·la històrica, que s’afegeix a títols com El pont dels jueus (Columna, 2007) i El primer heroi (Ediciones B, 2014).

Entre els 41 candidats presentats a la segona edició del Premi Borni, el jurat presidit pel director del Born Centre Cultural Quim Torra i compost per Carme Fenoll, Esther Lucea, Màrius Serra i Enric Calpena ha decidit atorgar el guardó al lector Claudi Miquel Cuchillo Foix, que ha detectat set anacronismes o desajustos a la novel·la 'L’arqueòleg' de Martí Gironell. Segons explica el jurat, el més destacable és aquest, que es troba a la pàgina 94: “No tenien res per aixoplugar-se, ni un trist plàstic per improvisar una tenda”. "Tenint en compte que l’acció de la novel·la està situada l’any 1910, de “tristos plàstics” sota els quals aixoplugar-se no n’hi podia haver cap –explica el jurat–. Els altres sis desajustos són de caire mèdic (per una tècnica de reanimació posterior) i tecnològic (relatius a un Ford T atrotinat que hi apareix pels deserts asiàtics)".

L'escriptor Martí Gironell s'endinsa en la prehistòria en la seva última novel·la, 'El primer heroi', on narra la història d'un home del neolític que es veurà obligat a abandonar el seu poblat, el parc de la Draga de Banyoles, per buscar el remei a un mal que està desintegrant el seu clan. El periodista i autor de títols com 'El pont dels jueus' o 'L'arqueòleg', recrea la vida de fa més de 5.000 anys després de documentar-se i assessorar-se amb l'ajuda d'experts en la matèria, com Eudald Carbonell.

El periodista i escriptor Martí Gironell ha viscut llargues temporades durant un any al monestir de Sant Benet de Bages, una experiència que ha aprofitat per escriure la seva quarta novel·la, 'L'últim abat'. L'escriptor de Besalú retorna un altre cop a la Catalunya medieval, després de passats èxits editorials com 'El pont dels jueus' (2007), 'La venjança del bandoler' (2008) i 'L'arqueòleg' (2011). La novel·la l'editarà en català Columna Edicions i i castellà Suma de Letras.

Martí Gironell s'ha decidit a "alliberar" 50 exemplars del seu últim llibre, L'arqueòleg –on explica les aventures del pare Bonaventura Ubach– a una trentena de municipis catalans. Els arqueòlegs que es poden trobar durant tot el dia d'avui tenen l'al·licient extra d'haver sigut dedicats per l'autor, i entre les poblacions seleccionades hi ha Alella, Igualada, Lleida, Barcelona, Vic, Sabadell, Figueres, Santa Coloma de Farners, Girona, Olot, Sant Celoni, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Granollers, Besalú, Sant Cugat i Torroella de Montgrí, localitats on l'autor ha presentat la novel·la.

Per a la seva tercera novel·la, el periodista Martí Gironell ha escollit un personatge històric real, el monjo Bonaventura Ubach (1879-1960), que a principis del segle XX emprèn un viatge per terres africanes i del Pròxim Orient amb la intenció d’il·lustrar l’edició catalana de La Bíblia i aconseguir les primeres peces per al museu de Montserrat.