Més de 100 persones han mort en els últims dies en enfrontaments entre les forces de seguretat sirianes i milícies lleials a l'expresident Bashar al-Assad a la regió costanera del país, on s'ha establert un toc de queda a Latakia i Tartús a causa de la intensitat dels combats, segons va informar ahir l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Quan la matinada de diumenge un avió va enlairar-se de Damasc sense destí conegut, els rumors que transportava Bashar al-Assad van començar a circular a les xarxes socials. Hores després, es confirmava la fugida del president sirià. Durant algunes hores, no es va saber on s'havia exiliat, però hi havia pocs dubtes: a Rússia. El més antic i més fidel aliat del clan dels Assad, en una relació estratègica entre Damasc i Moscou que va arrencar fa més de cinc dècades i mai havia trontollat. En Putin, Al-Assad trobarà probablement un amfitrió generós, i fins i tot potser un amic.

L’aviació de Síria i Rússia va augmentar notablement dilluns l’abast i la intensitat dels seus atacs en zones controlades pels rebels, inclosos hospitals i barris residencials, en paral·lel als esforços de Damasc per contenir els ràpids avenços territorials de l’oposició, que s’han anat alentint a mesura que s’han intensificat els combats a les portes de la ciutat de Hama. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, una organització amb seu al Regne Unit, avions de combat russos i sirians van bombardejar dilluns barris residencials d’Idlib i Alep i zones dels afores d’aquestes ciutats i de Hama. Els Cascos Blancs, un grup de protecció civil, van denunciar per la seva banda atacs russos contra un complex d’instal·lacions mèdiques a Idlib i un bombardeig sobre un camp de desplaçats que va deixar almenys set morts, entre ells cinc nens.

La fiscalia sueca ha decidit aquest dilluns reobrir una "investigació preliminar" sobre una acusació de violació contra el cofundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange, de 47 anys. El cas, que es va desestimar fa dos anys mentre Assange estava refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, s'ha pogut reactivar a petició de l’advocat de la presumpta víctima, i després que l'Equador li retirés la protecció diplomàtica i fos detingut per agents de Scotland Yard al mateix interior de la legació, a primers del mes d'abril.

Alemanya ha reclamat al Líban l’extradició del general Jamil Hassan, un estret col·laborador de Baixar al-Assad i responsable del temut departament d’Intel·ligència de les forces aèries de Síria, que segons informa Der Spiegel s’ha traslladat al Líban per sotmetre’s a una intervenció mèdica. Al juny el fiscal federal alemany va emetre una ordre de detenció internacional contra el general, acusat de crims contra la humanitat d’acord amb una denúncia presentada per refugiats sirians a Alemanya. Encapçalats per l’advocat Anwar al-Bunni, que té una llarga trajectòria com a defensor dels drets humans a Síria, han documentat com milers de sirians han estat torturats en centres de detenció sota la responsabilitat directa de Hassan, que és l’oficial d’intel·ligència del règim més veterà en actiu i se’l considera un dels militars més poderosos de Síria.

La controvertida decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar els 2.000 soldats nord-americans de Síria -on lideraven una coalició que lluitava contra l’autoproclamat Estat Islàmic- comença a tenir els primers efectes. Aquest divendres, les tropes governamentals, fidels al president Baixar al-Assad, van anunciar haver pres el control de la ciutat de Manbij, un enclavament al nord del país i que durant la guerra ha estat sota tutela dels milicians kurdosirians de les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YGP).

El suposat atac químic que dissabte a la nit va tornar a sacsejar el suburbi de Duma, als afores de Damasc, representa un nou desafiament per al paper de l'administració Trump en la guerra de Síria. El president nord-americà, que no va tardar a reaccionar quan va conèixer l'atac, ha promès respondre enèrgicament contra els interessos de Baixar al-Assad, el suposat autor de la massacre.

L'enèsima onada d'atacs del règim de Baixar al-Assad a la regió siriana de Guta -el principal feu opositor- ha superat límits d'inhumanitat. Gairebé 200 persones, inclosos 60 infants, hi han mort i almenys 470 han resultat ferides durant les últimes 48 hores a causa dels atacs aeris i d'artilleria de les forces governamentals sirianes. Aquesta xifra, el nombre més gran de víctimes mortals a causa d'un bombardeig en tres anys, evidencia la contínua brutalitat que es viu en aquesta zona de Damasc, assetjada des de fa anys per les bombes d'Al-Assad.

El Govern dels EUA ha alertat avui que ha identificat "potencials preparatius" del règim del president sirià, Baixar al-Assad, per dur a terme un nou atac amb armes químiques en aquest país i sosté que, si això passa, el mandatari i les seves forces armades "pagaran un alt preu".

L'enviat especial de l'ONU per Síria, Staffan de Mistura, ha anunciat aquest dimecres a la tarda un recés "temporal" en les negociacions de pau sobre Síria a Ginebra, que es reprendran el 25 de febrer. "Entrem en una pausa temporal. Això no significa el fracàs de les negociacions. Les dues parts han insistit que volen començar a conversar", ha insistit De Mistura, tot i que ha reconegut que no hi ha hagut progressos des que les negociacions van arrencar oficialment dilluns.

El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha reconegut que "al final" el seu país haurà de negociar amb el president sirià, Baixar al-Assad, per impulsar un procés polític que serveixi per posar final a la guerra a Síria. Kerry ha fet aquestes declaracions en una entrevista concedida a la cadena CBS, quatre anys després que esclatés el conflicte al país àrab.

L'últim balanç de l'Observatori Sirià per als Drets Humans eleva a 125.835 els morts documentats en incidents violents des que va començar la guerra civil siriana, el mes de març del 2011, tot i que adverteix que la xifra real segurament és molt superior.

L'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans, Navi Pillay, ha implicat per primer cop el president de Síria, Baixar al-Assad, en crims de guerra i contra la humanitat contra el seu poble. Segons l'organisme, una investigació ha aportat proves que els "càrrecs més alts del règim", inclòs Al-Assad, van autoritzar aquests crims, segons informa la cadena britànica BBC.

L'antic jugador de la selecció alemanya sub-17 Burak Karan va morir el l'11 d'octubre víctima d'un atac aeri a Síria, on s'havia traslladat per lluitar contra el règim de Baixar Al-Assad, segons ha informat avui el diari alemany 'Bild'.

L'operació militar aliada contra el règim sirià comença a prendre forma. Fonts militars, que cita la cadena nord-americana CNBC, han assegurat que els bombardejos aliats contra el règim sirià podrien començar ja dijous. Serien selectius i durarien tres dies. L'objectiu seria, segons un funcionari de la Casa Blanca, enviar un missatge clar al president Baixar al-Assad i represaliar-lo per haver utilitzar armament químic contra la població siriana.