Fa deu anys que el sobiranisme enyora Muriel Casals, economista i activista independentista que, al capdavant d'Òmnium Cultural, va convertir-se en un dels símbols del Procés. Casals no va arribar a veure l'1-O perquè va morir més d'un any abans en un accident al topar amb una bicicleta, però el seu lideratge va ser clau en els esdeveniments que en van ser l'antesala, des de la consulta del 9-N fins a la llista de Junts pel Sí, de la qual va formar part. Coincidint amb els 10 anys de la seva mort, la seva figura ha estat reivindicada aquest dimarts en un homenatge organitzat per l'entitat que va presidir entre el 2010 i el 2015, que ha comptat amb la presència de familiars de l'activista i de nombrosos polítics com el president del Parlament, Josep Rull, els expresidents Quim Torra i Artur Mas, a més del secretari general de Junts, Jordi Turull, el diputat d'ERC Juli Fernàndez i el president de l'ANC, Lluís Llach.

No hi ha hagut entesa i finalment hi haurà dues manifestacions pel caos de Rodalies. L'ANC acusa la Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya de contraprogramar-los amb una marxa alternativa, però la coordinadora treu ferro al fet de cridar a la mobilització el mateix dia i creu que ha de ser ella qui lideri la mobilització i no l'independentisme. “Els vam dir que ens mostràvem oberts a col·laborar i donar suport a la seva manifestació sempre que no convoquessin el mateix dia”, ha denunciat aquest divendres, el president de l'ANC, Lluís Llach.

Òmnium Cultural, l'ANC i Irídia mouen fitxa per anul·lar l'amnistia concedida als 46 policies nacionals processats per la violència contra els votants de l'1-O a Barcelona. Les entitats han anunciat aquest dijous la presentació de diversos recursos davant del Tribunal Suprem perquè retiri la mesura de gràcia als agents, avalada pel jutjat número 7 de Barcelona i confirmada, més endavant, per l’Audiència de Barcelona. Els escrits a l'alt tribunal acusen els policies de tortures i tractes inhumans i degradants i recorden que es tracta de delictes que no poden ser emparats per la llei d'amnistia.

Escrivia l’any passat que unitat és una paraula enlluernadora, i que potser ens tornarà a enlluernar si PP i Vox arriben al poder. Mentrestant, Joan Tardà ha publicat un article proposant un viratge estratègic d’ERC per tal que esdevingui un partit “no exclusivament independentista”, que apel·li a les esquerres que defensen l’autodeterminació per tal de representar millor la pluralitat del país. No cal dir que a Tardà li han dit de tot els patriotes de sempre. Aquests atacs ens poden fer empatitzar amb ell i amb qualsevol que és prou lliure per enfrontar-se als que practiquen el que Ferran Sáez anomena “l’heretgia per aclamació”. Però això no vol dir que no puguem veure punts febles en la seva aposta. El principal és que una aliança d’aquesta mena dificulta tota mena de col·laboració d’ERC amb Junts, que és un aliat indispensable per aconseguir avenços en un sentit sobiranista. Si realment es crea un tercer espai d’esquerra “autodeterminista” (com l’anomena Tardà), aquest espai ha de ser capaç de cooperar amb el PSC i Junts quan sigui útil, i enfrontar-s’hi també quan convingui. Malgrat tot, com vaig escriure també fa una setmana, sumar escons és molt més fàcil que sumar vots, i no és descartable que una opció electoral unitària de l’esquerra “autodeterminista” sumés sufragis, però també en dispersés, com ja li va passar el 2015 a la candidatura de Junts pel Sí.

Sense majoria al Parlament i amb els socialistes a la Generalitat, l'independentisme comença el 2025 amb el repte de recuperar l'embranzida que va marcar els millors anys del Procés. Ara bé, quina és la recepta per fer-ho? Òmnium Cultural ho té clar: cal "fer créixer el sentiment de pertinença, aglutinar majories, combatre les desigualtats i l'exclusió, garantir la cohesió social i enfortir la llengua i la cultura per fer-les accessibles a tothom". Aquest és el missatge que ha llançat el president de l'entitat, Xavier Antich, en un vídeo adreçat als 180.000 socis d'Òmnium aquest dijous 2 de gener. És una idea que ja era present en les manifestacions unitàries de la Diada de l'any passat, centrades en reptes com l'habitatge, la sanitat o la pagesia, a més de la independència.

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tornen a estar al capdavant dels dos principals partits independentistes i encaren el repte de fer reflotar el moviment. Com el 2017, les dues cares visibles de l'1-O lideren Junts i ERC, i tenen el repte de recosir i entomar el nou cicle polític després de la derrota independentista del 12-M i el pacte del PSC amb els republicans. El context és molt diferent, així com l'estratègia i els suports interns i electorals de cadascú. Puigdemont torna a presidir Junts després del congrés d'octubre –amb el suport de més del 90% de la militància– i Junqueras presideix ERC amb el 52% de suport després d'un congrés en plena guerra interna. Junts va guanyar 100.000 vots i tres escons el 12-M –insuficient per guanyar els socialistes–, mentre que ERC va perdre 13 escons i 180.000 vots. Per la seva part, la CUP va perdre cinc diputats i 60.000 paperetes menys mentre en paral·lel irrompia Aliança Catalana amb 118.000 vots. Són conegudes les diferències entre Puigdemont i Junqueras sobre el que va fallar fa set anys i sobre la política de pactes. Malgrat tot, els dos líders es van reunir el juliol passat. Podran rellançar l'independentisme i entendre's?

“Avui, entitats diverses ens hem unit demostrant que és possible arribar a acords per les qüestions que realment importen". Aquesta frase formava part del manifest de la Diada que van subscriure les sis entitats convocants, entre les quals l'ANC i Òmnium. Dues entitats que els darrers anys s'havien anat distanciant per la bel·ligerància de l'Assemblea amb els partits independentistes o el seu rebuig a l'amnistia. Aquesta Diada, però, ha servit per refer ponts i exhibir l'anhelada unitat que tant reclamen a les forces polítiques. Però com s'ha gestat aquest acostament?

En la primera manifestació unitària des de l'inici del Procés i també en la primera que no hi ha govern independentista al capdavant de la Generalitat, l'ANC i Òmnium han culpat els partits independentistes d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa amb les seves divergències. “La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat a tenir una Generalitat en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre”, remarca el text unitari, que ha estat llegit en aquest apartat pel president d'Òmnium, Xavier Antich.

Des de l’Assemblea recorden que alguna de les manifestacions sobiranistes més multitudinàries a Catalunya es van fer mentre governava José Montilla, com la de resposta a la sentència de l’Estatut. És cert. Però l’ANC destaca aquest moment per subratllar la capacitat de mobilització del moviment més enllà de qui segui al Palau de la Generalitat. I allà hi seia un aliat del sobiranisme, almenys en la denúncia de l’atropellament per part del Tribunal Constitucional.

Durant els anys àlgids del Procés, a les cimeres dels partits independentistes, dues cadires estaven reservades als màxims dirigents de l'ANC i Òmnium, amb qui la col·laboració era total. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i abans Carme Forcadell i Muriel Casals, no faltaven a cap cita. Els últims anys, però, la desunió del moviment independentista va fer que aquestes trobades fossin menys habituals i les entitats, especialment l'Assemblea, molt crítiques amb l'aposta pel diàleg d'ERC amb l'Estat, deixessin de ser-hi convidades i només Junts, Esquerra i la CUP es reunissin de manera puntual i bàsicament per temes antirepressius.

Es manté el veto. L'ANC no es planteja aixecar el càstig als polítics i seguiran sense poder entrar a la zona de convidats que l'ANC reserva per a les personalitats a la manifestació de la Diada. Després de cinc anys de desterrament, la nova direcció de l'Assemblea aposta per no fer marxa enrere amb el boicot als representants polítics, tot i la seva aposta per refer ponts amb partits i entitats. Preguntat per si canviaria aquesta política, aquest dijous el president de l'Assemblea, Lluís Llach, durant la presentació de la manifestació a l'Arc de Triomf, havia dit que s'oposaria a què "es prohibeixi l’accés als polítics si el seu compromís amb la independència és inexcusable".

La manifestació de l'Onze de Setembre serà descentralitzada i se celebrarà simultàniament a les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa, segons ha avançat l'ACN. L'Assemblea recupera el format del 2016, quan va decidir mantenir la seu de Barcelona però exportar la mobilització a Berga, Lleida, Tarragona i Salt. Enguany, a la capital, la manifestació anirà de l'Estació de França fins a l'Arc de Triomf, on tindrà lloc la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium anualment. A més de les mobilitzacions en aquestes cinc ciutats, hi haurà altres accions en diferents vegueries del país.

A les set del matí, Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó es reunien a Salses, a la Catalunya Nord, després d'hores de carretera per continuar conjuntament l'últim tram abans de creuar la frontera. Ja havien fet nit a la Catalunya Nord i, pocs minuts després de les vuit del matí, tots cinc la travessaven sense ser detinguts a la frontera espanyola, i posaven els peus al Principat per primer cop després d'emprendre el camí de l'exili suís. Al petit municipi de Cantallops (Alt Empordà), han rebut la càlida benvinguda d'unes tres-centes persones que s'han aplegat en aquest petit poble empordanès. "Estem molt feliços de poder tornar a ser a casa", deia la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que s'ha abraçat, entre llàgrimes, amb les amigues que van constituir el grup de suport de Free Rovira i, després, amb Oriol Junqueras, amb qui ara manté una pugna oberta dins d'ERC. "Hem guanyat, això d'avui és una victòria i ho hem de celebrar", ha afegit Rovira.

Trobada per refer ponts i abordar aspectes crucials per a l'independentisme aquest diumenge a Waterloo. Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, Junts, ERC, la CUP i entitats independentistes com l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural es reuneixen a la ciutat belga amb Carles Puigdemont d'amfitrió. Formen part de la reunió el secretari general dels juntaires, Jordi Turull; l'eurodiputat i vicepresident del Consell de la República, Toni Comín, i l'exconseller Lluís Puig; la vicesecretària de lluita antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret –que també va ser negociadora de la llei d'amnistia–; el secretari segon de la mesa del Parlament i secretari general adjunt d'estratègia dels republicans, Juli Fernàndez; l'exdiputat de la CUP Carles Riera; el flamant president de l'ANC, Lluís Llach; el president d'Òmnium, Xavier Antich, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni.

Ja es va veure al Congrés quan va quedar aprovada definitivament, però la llei d'amnistia ha fet tornar la unitat de l'independentisme, almenys per unes hores. Les abraçades a Madrid entre els líders d'ERC i de Junts, Oriol Junqueras i Jordi Turull, precedien el manifest unitari Amnistia, una conquesta col·lectiva d'aquest divendres de tots els partits i entitats independentistes. Aquesta "reparació" gràcies a l'oblit judicial del Procés que posa fi a la repressió s'ha vist com una victòria de l'independentisme i així ho ha reflectit el text conjunt que han pronunciat des del pati de la presó Model de Barcelona, un símbol de repressió. "Avui res no acaba", han avisat els sobiranistes congregats, que s'han posat com a següent parada "l'exercici lliure i ple del dret d'autodeterminació de Catalunya".

Durant el Procés, la competència dins l’independentisme va produir-se tant en el terreny dels partits polítics com en el de les entitats civils. Més enllà de l’ideal d’unitat, hi havia la vitalitat de projectes i estratègies pròpies d’una societat dinàmica i plural. Si convergents i republicans competien per liderar el moviment des de la dreta nacionalista i l’esquerra liberal –amb la CUP pressionant a l’extrem–, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural jugaven al mateix estira-i-arronsa en el terreny civil. De fet, d’entrada, la irrupció de l’ANC va agafar Òmnium a contrapeu.

Noves dades sobre la dretanització dels joves catalans. Una enquesta sobre participació política encarregada per Òmnium, a través de l’Escola de formació Guillem Agulló, assenyala "un marcat moviment conservador i d’allunyament de valors cabdals del sobiranisme entre els joves del país", específicament entre els homes joves. Aquests, conclou l'entitat que presideix Xavier Antich d'acord amb els resultats recollits, són els més espanyolistes, els menys favorables a la independència i els que perceben menor utilitat a la llengua. També són els més escèptics sobre el canvi climàtic, els menys favorables a pagar impostos, els menys feministes i els que perceben l’amenaça de l’extrema dreta com a menys rellevant. Una tendència que no es dona entre les dones, sigui quin sigui el seu grup d'edat.

Andreu Buenafuente, Carlos Bardem, Jordi Évole, Ismael Serrano, Laura Rosel, Jordi Basté i la cantant Mushkaa. Aquestes són algunes de les personalitats de la societat civil que han subscrit un manifest, auspiciat per Òmnium Cultural amb altres organitzacions, que defensa el dret a la protesta i denuncia la investigació de l'Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha carregat amb duresa contra el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per la seva ofensiva per incloure com a terrorisme la causa de Tsunami. "Poden acusar 11 persones, però Tsunami vam ser tots. Òmnium també! Com centenars d’organitzacions i milers i milers de persones d’aquest país", ha etzibat el president de l'entitat durant la seva intervenció en la cloenda de l'assemblea general d'Òmnium, que ha tingut lloc aquest dissabte al Big Center de Barcelona.

Les eleccions del 23-J van atorgar a l'independentisme un gran poder de decisió, malgrat la desorientació dels últims anys en què el moviment ha anat desenfocant els objectius i ha anat perdent centenars de milers de votants pel camí. En un context de reorientació estratègica sis anys després de l'1-O, les reivindicacions sobre la llengua i la identitat han tornat amb força. Van entrar de ple amb les negociacions de la mesa del Congrés, en què es va acordar l'oficialitat del català a la UE –encara no assolida– i l'ús de la llengua a la cambra baixa estatal amb els vots de Junts i ERC. En la Diada també hi van jugar un paper clau, fins i tot en la manifestació de l'ANC. I el Govern també s'ha centrat en l'impuls de la llengua com "un pilar bàsic" i objectiu de legislatura. Així el president, Pere Aragonès, ha acordat aquesta setmana amb Pedro Sánchez una llei de pluriulingüisme.