Com valora els resultats?

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha mantingut un perfil públic baix des que va anunciar al setembre que seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. Amb prou feines se l’ha vist en actes públics, i en els pocs que s’ha deixat veure sempre ha estat actuant com a alcaldessa. Hidalgo ha estat designada oficialment pel Partit Socialista (PS) candidata a les presidencials, després d'haver guanyat aquest dijous les primàries internes. El seu equip promet que a partir d’ara, amb l'arrencada de la cursa cap a l’Elisi, multiplicarà els actes com a presidenciable coincidint amb una campanya mediàtica que es llançarà aquest cap de setmana. Hidalgo irromprà “amb força”, segons assegura el seu entorn, per capgirar els sondejos preelectorals que li atorguen només entre un 4% i un 8% dels vots. Si no canvien molt les coses –tampoc és improbable, encara queden sis mesos– la socialista francesa d’origen espanyol no té opcions d’arribar a l’Elisi. 

El candidat a la presidència de Grècia, Stavros Dimas, no ha aconseguit els vots necessaris en la primera ronda de votació al Parlament. Dimas no ha aconseguit els dos terços de suport necessaris, i haurà de sotmetre's, almenys, a una segona volta el proper dimarts.

Què es vota al Parlament grec?

El Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional és el favorit en les eleccions que se celebren aquest diumenge al país llatinoamericà. L'actual president, Mauricio Funes, va convertir-se el 2009 en en el primer líder de l'antiga guerrilla que accedia al poder al Salvador des de la fi de la guerra civil. Ara espera que la formació, convertida en partit polític, pugui continuar al poder de la mà de l'excomandant guerriller Salvador Sánchez Cerén, el candidat en aquests comicis. S'enfronta avui al partit tradicional de la dreta, Arena. De totes maneres, es preveu que cap dels dos aconsegueixi majoria suficient i que hi hagi una segona volta el març.

Costa Rica està cridada aquest diumenge a les urnes en les primeres eleccions que una formació d'esquerres laica apareix com a segona força en els sondejos. La divisió de l'electorat i el pes dels indecisos, però, presagia la necessitat d'una segona volta a les urnes, que se celebraria d'aquí dos mesos.

Ibrahim Boubacar Keita, més conegut per les sigles IBK, ha estat proclamat aquesta matinada president de Mali després que el seu rival en la segona volta celebrada diumenge, l'exministre Soumaila Cissé, reconegués al seu perfil de Facebook la derrota.

Nicolás Maduro ja és president electe de Veneçuela. Sense esperar el recompte exigit per l'oposició en uns comicis molt ajustats, el Consell Nacional Electoral ha ratificat el líder ungit per Hugo Chávez com a nou president del país. Segons els últims resultats, Maduro va imposar-se en els comicis de diumenge amb un 50,75% dels vots a Henrique Capriles, el líder opositor, que hauria tret un 48,97% dels vots. "El sistema electoral ha funcionat perfectament", ha defensat la presidenta del CNE, Tibisay Lucena.

El candidat oficialista veneçolà, Nicolás Maduro, ha dit des de la casa natal de president difunt del país, Hugo Chávez, que va sentir que el líder bolivarià se li apareixia en forma de "'pajarito chiquitico'" i el beneïa. Ho ha dit aquest dimarts en l'inici oficial de la campanya electoral de les presidencials del 14 d'abril.

A les dues oficines de les campanyes dels candidats, Barack Obama i Mitt Romney, a Greensburg, Pennsilvània, s'hi respira un ambient diferent. Els seguidors del president truquen a possibles votants i ho fan tranquils, segurs d'una nova victòria en aquest estat tradicionalment demòcrata. Tot just un carrer més avall, un grup de dones republicanes estan més enfeinades i animades perquè confien donar la sorpresa dimarts que ve.

L'Angie es recolza a la barra del restaurant i xucla un tros de llimona impregnat de sucre mentre espera nous clients. A fora, el cartell lluminós de cuina de 24 hores encara fa pampallugues. "Amb la crisi, la mestressa va decidir reduir l'horari i ara tanquem a les deu de la nit de dilluns a dijous", explica aquesta cambrera de 51 anys. Segons l'Angie, aquest any el negoci ha començat a repuntar, però ho fa a poc a poc. "Jo no voto ni he votat mai. No confia en els polítics", opina de les pròximes eleccions presidencials.

El president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu rival republicà, Mitt Romney, s'enfrontaran la matinada de dijous (a les tres, hora catalana) en el primer d'una sèrie de debats televisats que seran claus en la cursa cap a la Casa Blanca. Després de mesos de parlar de mítings només davant d'un públic fidel, amb discursos llegits sobre 'teleprompter' preparats pels seus assessors, el cara a cara és una oportunitat d'or per veure les reaccions en directe dels candidats i, per molt pautat que estigui el guió, la seva capacitat d'empatitzar i guanyar-se l'elector.

El president d'Islàndia, Ólafur Grímsson, podria fer història i convertir-se en el primer cap d'estat islandès que encadena cinc mandats consecutius. Amb un 44,8% dels vots, Grímsson superaria el 37% de la seva rival, la periodista i presentadora de televisió Thóra Arnórsdóttir, segons l'última enquesta d'intenció de vot de la televisió nacional RUV, publicada el 21 de juny.

El priïsta Enrique Peña Nieto serà, si es compleixen les últimes enquestes, el nou president de Mèxic.La campanya electoral va acabar dimecres donant un marge de deu punt en els últims sondejos al candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI) que va governar a Mèxic de manera ininterrompuda del 1929 al 2000

Van derrocar un 'faraó' però ara el petit cercle de liberals, els activistes d'esquerres i islamistes que van orquestrar la revolució a Egipte, s'adonen que han fracassat a l'hora de tallar les arrels de la xarxa de poder que Hosni Mubàrak va alimentar durant gairebé tres dècades.

Els joves d'entre 16 i 30 anys que hagin viscut durant cinc anys als EUA tindran dret a demanar un permís de treball temporal renovable indefinidament. Aquesta mesura havia sigut reclamada insistentment per la comunitat llatina i pot ser llegida com un gest electoral del president nord-americà, Barack Obama, de cara a les pròximes eleccions.

Tres candidats presidencials egipcis han denunciat a la Comissió Electoral presumptes irregularitats comeses en la primera volta dels comicis, celebrada els passats dies 23 i 24 de maig. Les denúncies van ser remeses pel nacionalista Hamdin Sabahi; l'islamista moderat Abdel Abul Fotuh, i l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amro Musa.