“Que el meu marit morís durant la pandèmia de covid va ser un cop molt i molt dur. Estava tancada a casa, completament sola, passant el dol. Només em relacionava amb la meva mare, que té Alzheimer”. A la Maria Ángeles Fajardo, de 64 anys, encara se li trenca la veu en recordar-ho. Fa una breu pausa i afegeix: “va ser veritablement horrorós. Em sentia molt malament, molt deprimida i molt, molt sola”.

"L’esport no constitueix un entorn més segur per als infants". És una de les conclusions de l’estudi que ha realitzat la Universitat de Vic, conjuntament amb altres universitats de sis països, sobre violències al món de l’esport. El 78% dels enquestats van patir almenys una experiència de violència interpersonal mentre feien activitat esportiva sent menors d’edat, una xifra lleugerament per sota del 84% que van declarar haver-ho patit fora de l’esport. L’estudi va centrar-se en 1.472 persones de l’àmbit espanyol i més de 10.300 en total (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, el Regne Unit i Romania), totes elles d’entre 18 i 30 anys. Les dades han demostrat que els nens pateixen més violència que les nenes i que especialment el focus se situa als clubs esportius.

Després de 22 anys dedicats a l’activitat política de manera intensa i exclusiva i de 34 dies tancada entre les parets gèlides d’Alcalá-Meco per l’1-O, Meritxell Borràs intenta refer la seva vida professional a la Universitat de Vic - Universitat de la Catalunya Central (UVic-UCC), però sobretot intenta ser feliç, el més difícil de tot. Girar full, però, no és fàcil, i l’últim a fer-ho evident és el Tribunal de Comptes, que reclama fins a 4.146.274,97 euros de fiança al govern que va fer possible el referèndum.

No sense raó, hem estat molt crítics durant anys pel poc contacte entre la universitat i la realitat del dia a dia. En algunes àrees de coneixement l’abisme és enorme i sembla que no hi hagi cap mena de connexió. Sense voler generalitzar -m’equivocaria-, en l’àmbit esportiu he trobat sempre a faltar aquesta coordinació, tot i que crec fermament que tenim grans especialistes en aquest camp i potser massa gurus en alguns casos, cosa que, de vegades, ha contribuït a augmentar aquest abisme.

El Patronat de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha acordat avui posar el nom de Carles Capdevila a l'estudi de ràdio de la UVic en homenatge al periodista, que es va morir el dia 2 als 51 anys com a conseqüència d'un càncer.

L'Ajuntament de Vic ha declarat aquest dimarts, 10 de desembre, dia de dol oficial per la mort d'un estudiant de la UVic, aquest matí.

Després del 'lipdub' i del 'Harlem shake' arriba el 'bodydub'. El de la Universitat de Vic, estrenat aquest dissabte al programa 'Generació digital' del 33, ja arriba a les 14.000 visites a YouTube. L'experiment viral es basa en coreografies de percussió corporal en diferents espais del campus universitari, al ritme d'un 'cover' del tema 'We Can Work it Out' dels Beatles, interpretat per Núria Graham i Judith Nedermann. L’adaptació i la coreografia ha anat a càrrec de Santi Serratosa, bateria de Gossos i Astrio. La percussió que sona a la versió és només corporal sobre uns patrons rítmics. El 'bodydub' vol ser un altaveu per enviar un missatge optimista, positiu i esperançador al món, tot servint-se del missatge de la cançó, que explica que la vida és massa curta per passar-s'ho malament, i de l’energia que transmet la percussió corporal coreografiada. Un total de 475 estudiants de la UVic han treballat les coreografies des de les classes de percussió corporal. En el 'bodydub', hi han participat unes 700 persones, entre estudiants, professors i personal d’administració i serveis que han volgut viure una experiència universitària global.

Emili Teixidor ha recordat el valor dels estudis d'Humanitats en un món globalitzat per les noves tecnologies. En el discurs d'acceptació del títol de doctor 'honoris causa' ha remarcat també que la branca d'Humanitats ha anat "acollint, a poc a poc, tots els estudis que es trobaven una mica desemparats al seu voltant i els ha donat acollida i rigor", fent referència a ciències com la pedagogia i la psicologia, tot això sense oblidar la filosofia, el seu emblema: "la filosofia és el pensar, el pensament previ a tota acció, a tot obrar, i en uns temps en què l'acció, les obres, els resultats, són gairebé exigits per la societat sense ocupar-se gaire de la reflexió prèvia, potser cal una certa resistència per ordenar i avaluar el curs del pensament que ens portarà, o no, a l'acció i als resultats que una societat tan atabalada com la nostra reclama".

El patronat de la Fundació Universitària Balmes ha decidit investir doctor 'honoris causa' l'escriptor de Roda de Ter Emili Teixidor per la seva vocació pedagògica i "el valor inqüestionable" de la seva obra. Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) és un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana, gràcies a novel·les com 'L'ocell de foc' i 'L'amiga més amiga de la formiga Piga' per a joves, i èxits literaris i populars com 'El llibre de les mosques' i 'Pa negre'. La Universitat de Vic el considera un dels "clàssics moderns de la literatura", tant per a infants i joves com per a adults. El primer rector del centre de Vic, Ricard Torrents, serà l'encarregat de pronunciar la 'laudatio' del nou doctor –el primer de la Universitat de Vic– el dia 23 de febrer.