L'ARA del dia de Nadal tindrà un dossier dedicat a Montserrat. Sis monjos ens expliquen la seva vida, la seva joventut abans d'entrar al monestir i la seva realitat quotidiana com a monjos. Hem conviscut uns dies amb ells. També ens conten com viuen el Nadal, quina és la seva concepció de la persona i del món actual i com encaren el mil·lenari del cenobi, que se celebrarà el 2025.

Amb tristesa i tremolor ha arribat l’hora de dir adeu a l’amic i al mestre. Lluís Duch és, amb Panikkar i Trías, un dels més grans pensadors que ha donat Catalunya. Ara podria esmentar els títols dels seus llibres i la seva antropologia, però això ho podreu trobar a les xarxes. Diu Canetti que cal expressar el que és més personal, perquè la resta ja ho llegireu als diaris. L’humà és un ésser que viu en el testimoniatge. Sense testimoni, per bé o per mal, no es pot sobreviure. Per això necessitem els mestres. Ser mestre és donar i donar-se en el testimoni. No és el que mostra el camí, sinó el que t’acompanya en els dies de sol i en les nits de tempesta, el que sap trobar la distància adequada, el que fa que les possibles respostes no ofeguin les preguntes. I el mestre és també el que et diu que, arribat el moment, cal que l’oblidis i que aprenguis a caminar sol, perquè només aleshores el seu mestratge es fa realment present. A reveure, Lluís. Ens quedem amb les teves paraules, ens quedem amb un enyor infinit.

Poc sospitàvem que l’absència inicial –insòlita– en les seves classes d’antropologia al màster de periodisme literari de la Facultat de Comunicació de la UAB, aquestes darreres setmanes, anunciava una catàstrofe d’aquesta magnitud. ¿Com emparaular –així, amb aquest neologisme que ell va estendre per designar les complexes relacions entre l’ésser i la mediació lingüística– el que ara sentim tantes i tants deixebles? El professor, antropòleg i monjo de Montserrat Lluís Duch, que mereix com pocs el reconeixement de ser un dels darrers grans savis del país, Creu de Sant Jordi el 2011, va morir dissabte al vespre a Montserrat, als 82 anys, a prop dels seus amics i germans de l’orde de sant Benet, com Hilari Raguer o Josep Massot. Com Duch solia dir, citant el seu mestre Ernst Bloch, “les possibilitats de cada ésser humà concret són limitades”, i, d’acord amb aquestes, fem només el que podem. La seva capacitat intel·lectual i divulgativa, i una humanitat empàtica i acollidora, ens feia sospitar, tanmateix, que en Lluís en tenia ben poques, de limitacions, i ara afrontem amb estupor el buit que ens deixa.

Fa anys que escriu sobre la crisi en què està immersa la societat occidental. La recessió econòmica que patim des del 2008 és només una de les seves cares.

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat avui la concessió de la Creu de Sant Jordi a Lluís Duch. Nascut a Barcelona l'any 1936, Duch és doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona i de l'Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. S'ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. La seva Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d'acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de 50 llibres i opuscles, i de 300 articles i col·laboracions en obres col·lectives.