Encara no és aquí, però gairebé: el Girona va fer un pas de gegant cap a la permanència a Primera Divisió derrotant el Vila-real en un exercici de resiliència col·lectiva (1-0). Amb aquest triomf, els homes de Míchel disposen d'un marge de vuit punts respecte als llocs de descens quan en falten 24 per disputar. És a tocar.

"Sincerament, millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat", explica, entre rialles, Albert Martínez, que després d'un munt d'anys de recerca, té una col·lecció envejable d'articles del Girona. Entre ells, totes les primeres equipacions de la història del club gironí. "N’hi ha 55 –diu–. Dels primers quaranta anys, només quatre, perquè en feien servir una cada dècada. I, més endavant, una valia per dues temporades". Ha navegat entre antiquaris, venedors, jugadors de tots els temps i les seves famílies per fer-ho possible. Cada vegada que ha trobat una relíquia, abans de fer el pagament corresponent, trucava al Jota, l'encarregat de material fins al desembre passat, per confirmar que no l’enredaven. "Costa, perquè el club no en va posar a la venda fins al curs 2005-06", admet.

A la vida tot té un final. Dues de les figures més importants de la història del Girona, protagonistes de l’actual bonança esportiva que travessa l'equip, que encadena quatre temporades consecutives a la Primera Divisió i disposa d’arguments reals per lligar-ne una cinquena, acaben contracte al juny, i la seva continuïtat a Montilivi no és clara. Míchel Sánchez i Cristhian Stuani tenen noranta dies per decidir el seu futur.

El Girona es passarà l'aturada de la competició amb els mateixos 34 punts que tenia abans de visitar i caure amb claredat a Pamplona (1-0). Que el resultat sigui ajustat només s'explica gràcies a les aturades d'un immens Paulo Gazzaniga, que tan sols s'ha rendit amb una rematada de Budimir al minut 80. La imatge gironina, oposada a la de les últimes setmanes, ha decebut.

Just davant de l'església de Riudarenes, un municipi que amb prou feines supera els 2.500 habitants, destaca una masia de parets de pedra i sostre de bigues de fusta amb més de 300 anys d'història que oneja les banderes del Girona i de Catalunya. És el Restaurant Can Cordons. "Intentem fer plats respectant la cuina tradicional, però amb un toc una mica modern", diu Pau Turon (Riudarenes, 2000), el seu propietari des de fa vuit anys. "Ens vam conèixer a l'Escola d'Hostaleria de Girona", contesta Gerard Picard (Girona, 1995), el xef. "Encara que ara estigui a la sala, també soc cuiner", defensa Turon. No és l'única cosa que comparteixen, perquè també són uns grans aficionats del Girona, encara que Picard tingui un punt culer. "Ara ja soc una mica més del Girona que del Barça", reconeix. Els de Míchel visiten aquest dissabte l'Osasuna (18.30 hores, Movistar LaLiga).

A pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

Montilivi s'ha posat dempeus per acomiadar Ounahi en el tram final d'un partit que ha guanyat gairebé ell sol. El marroquí ha estat clau en la important victòria del Girona contra l'Athletic (3-0), en què ha originat la jugada del gol de Rincón i ha fet el segon, ja a les acaballes. Entremig, Gazzaniga ha aguantat el resultat, amb diferents aturades de mèrit i, al final, Echeverri ha signat la golejada. Però l'estrella ha estat el marroquí, per al qual val la pena pagar una entrada, tot i els preus d'avui dia.

Les emocions fortes són reaccions psicològiques i fisiològiques intenses com la por, l'alegria extrema, la ràbia o la sorpresa, sovint viscudes en situacions d'alt risc, aventura o canvis vitals significatius. Diuen que aquestes experiències activen el sistema nerviós, alliberen adrenalina i generen una sensació d'alerta o plaer intensos. Gairebé el cent per cent dels assistents a un partit del Girona signen amb sang aquestes afirmacions, coneixedors del pa que s'hi dona, quan arriba el cap de setmana i el seu equip salta al terreny de joc. Aquest 2026 els de Míchel són l'equip que més partits han decidit, per a bé o per a mal, a partir del minut 85, juntament amb l'Elx.

El Girona ho ha vist perdut. Ja s'imaginava tornant a casa empipat, i per demèrits. Però ha aparegut un gironí, Joel Roca, per salvar el que ha estat un partit horrible contra el Llevant (1-1), que hauria significat un retrocés important en l'objectiu de la permanència a Primera Divisió. El gol del de Camprodon no ha estat lliure de misteri, perquè primer ha estat anul·lat injustament. Han estat segons d'una injustícia duríssima, transformats en alegria quan el VAR ha cridat l'àrbitre, que quan ha vist per televisió que era completament legal, ha rectificat. El punt a última hora, sumat a l'empat del Mallorca, manté el marge respecte al descens de dues jornades.

Amb 20 anys, Vitor Reis (São José dos Campos, Brasil, 2006) ja ha viscut moltes més coses que les que viuran la majoria de les persones al llarg de tota la seva vida. “Amb 10 anys vaig fitxar pel Palmeiras, amb 15 vaig marxar de casa dels pares per anar a una residència amb diferents companys de l’equip i amb 16 vaig independitzar-me del tot i vaig anar a viure sol a un apartament”. La història continua amb el debut al Brasileirao amb 18 anys i el canvi de continent amb 19, després que el Manchester City es fixés en ell i hi invertís prop de 40 milions d’euros. I una cosa més, encara: fa mig any, just abans de ser cedit a Montilivi, també amb 19, es va casar. “És una sort tenir la meva dona al costat. Estic convençut que si no fos així jo no em sentiria tan bé a Girona”. Fa poc, la parella ha afegit un gos a la família.

Anava a tot drap, el Girona, que al descans es creia totpoderós per anar guanyant el Celta. No importava que fos l'únic xut que havia fet, ni que els gallecs haguessin estavellat dues pilotes contra el pal. Els gironins es veien capaços de tot, però quan va arribar l'encert visitant, el somni va arribar al final i van tocar de peus a terra (1-2). Aquesta mentalitat parla bé del Girona, esclar. I amb tot el que ha hagut de passar aquest curs, qui és ningú per dir-li com s'ha de sentir ara que està bé.

“Va embogir molta gent, jo el primer”, assegura Jaume Duran, autor del primer gol en el retorn històric del Girona a la Segona Divisió gairebé cinc dècades després. L’agost del 2008, a l’estadi de Balaídos, l'exdavanter banyolí va convertir-se en el protagonista d’un conte de fades: només dues setmanes abans jugava al Palamós, a Tercera. “Vaig fitxar de carambola, perquè el Girona va venir a la Costa Brava a jugar un amistós i em va sortir tot. Cada cop que agafava la pilota, esprintava i marxava del meu defensor. Ells buscaven un extrem esquerre i l’entrenador, en Raül Agné, ja em tenia vist. Però aquell partit va ser clau i en menys de quinze dies era titular en un partit de futbol professional”.

El Girona va acaronar molta estona la victòria en un duel entretingut contra un Alabès que li va pispar dos punts en l'últim minut (2-2). Això sí, el conjunt gironí continua presentant números de Lliga de Campions el 2026, on en vuit partits, tan sols Madrid i Barça han sumat més punts que ell.

4 d’abril del 2023 a San Mamés. S’està jugant la pròrroga de la semifinal de la Copa del Rei entre l’Athletic Club i l’Osasuna. Al minut 115, Pablo Ibáñez, llavors a l’Osasuna, marca el gol decisiu amb el qual els navarresos arribaran a la final. Un gol que va dedicar al seu cosí, el jove Hugo Rincón, en aquells moments jugador del Bilbao Athletic i present a la graderia. Van protagonitzar la imatge emotiva de la jornada, captats per les càmeres abraçats en un mar de llàgrimes, que ràpidament es va fer viral. Aquest dilluns s’enfrontaran per segon cop a Primera en l’Alabès-Girona de Mendizorrotza (21 h, Movistar LaLiga). El primer va ser en el duel de Montilivi del mes de novembre. Avui comparteixen el somni que tots dos han complert.

El Barça va perdre el lideratge a Montilivi en una nit negra (2-1), continuació de la golejada patida a la Copa contra l’Atlètic. Superat per un Girona que mai no va perdre la fe, es va aferrar a Joan Garcia per aguantar l’avantatge que li havia donat el gol de Cubarsí. Però no comptava amb la tossuderia gironina, que va remuntar amb gols de Lemar i Fran Beltrán, aquest en els últims instants. Girona trigarà a oblidar una jornada que passarà a la història.

Des de fa un parell de mesos, un local desocupat a tocar del Pont de Pedra de Girona ha guanyat atenció mediàtica i ha sigut objecte de crítiques i pintades pel seu suposat futur destí. El motiu és que el Barça havia planejat posar-hi una botiga oficial, un fet que no han rebut bé alguns seguidors locals, que ho consideren un gest ofensiu, ja que l'establiment oficial del Girona s'ubica a escassos metres, en un lloc simbòlic de la rambla de la Llibertat, ben a prop d'allà on es va fundar el club gironí el 1930. Tot plegat, però, al final potser no ha servit per a res, perquè ara com ara no hi ha cap seguretat que el Barça tiri endavant el projecte. Rivalitats fora del terreny de joc al marge, en l'aspecte purament esportiu, el Girona de Míchel i el Barça de Flick reediten el derbi català a Montilivi aquest dilluns (21 h, DAZN).

Seguir el Girona és força entretingut. Els seus partits no tenen un guió establert: hi passa de tot. A Sevilla, en el duel que ahir es va haver d'ajornar per la borrasca Marta, ha tret un empat (1-1) que ha deixat molt mal gust de boca, perquè ha tingut la victòria a la mà diverses vegades. S'ha plantat al descompte guanyant 0-1, després de protegir el resultat com si fos un tresor i perdonar un munt d'ocasions. Però encara guanyava, fins que una relliscada d'Echeverri, al minut 92, quan tenia la pilota controlada i només l'havia d'allunyar, ha permès un golàs de Kike Salas. L'empipada ha donat pas a l'esperança, amb un penal al minut 98. Míchel ha fet entrar de pressa Stuani, que estava a la banqueta, però l'uruguaià s'ha trobat amb Vlachodimos, el gran heroi del duel.

Només trepitjar Girona, Àlex Moreno va fer una petita pausa a Llagostera. Allà es va arribar al camp de futbol, on va poder passejar tranquil·lament durant gairebé un quart d’hora tot recordant una etapa curta, però especialment intensa, de la seva vida futbolística. Moreno va jugar al Llagostera el curs 2012-13, a la Segona B. Més d’una dècada després, l'estiu passat va tornar a Catalunya per fitxar pel conjunt de Míchel Sánchez, on fins ara ho ha jugat tot perquè no té recanvi. El jugador, però, ha patit una lesió de gravetat i s'haurà d'aturar unes sis setmanes per una trencadissa al soli, tal com ha publicat la Cadena Ser. És el segon contratemps inesperat en pocs dies, després de la lesió de Ter Stegen, que s'operarà aquest divendres. Sembla un encanteri de bruixeria.

Marc-André ter Stegen va patir una lesió muscular greu al partit de Lliga del Girona dissabte al camp de l'Oviedo. A falta de més proves i d’un diagnòstic més clar consensuat entre el club gironí i el Barça, les primeres exploracions apunten que el porter alemany podria estar dos mesos de baixa, i que fins i tot podria tornar a passar pel quiròfan. El Girona ja ha fet un avançament amb un comunicat en què diu que “Marc-André ter Stegen presenta una lesió a l’isquiotibial esquerre. El jugador se sotmetrà a proves mèdiques complementàries per acabar de determinar el diagnòstic i establir el pronòstic”.

Havia de ser un ex del Girona, i gironí, qui apunyalés el Girona a Oviedo. Ilyas Chaira ha penalitzat el pèssim partit dels de Míchel, que han encaixat merescudament la primera derrota del 2026 contra l'últim classificat de Primera Divisió (1-0). Qui pensés que l'objectiu blanc-i-vermell serà alguna cosa més que la permanència, s'equivoca de totes totes. Arribar als 42 punts és l'única meta. De moment, en tenen 25.