El 19 de juny es compliran 34 anys de l'atemptat de l'Hipercor. Amb 21 morts i 45 ferits segueix sent l'atemptat terrorista més sagnant de la història d'ETA. En els últims anys, els fets i el seu impacte s'han recordat en actes institucionals, homenatges i una exposició a la Fabra i Coats amb motiu del 30è aniversari. Ara també amb una historieta molt personal: La recordo ambre, en què Raül Gesalí evoca en primera persona el xoc que va produir al seu bloc la tragèdia d'un dels veïns, que hi va perdre la dona i les dues filles. L'obra està inclosa a l'antologia Vinyetari de les millors historietes del Premi ARA de Còmic, que es pot comprar amb l'ARA de l'11 al 23 de juny als quioscos i a la botiga online del diari.

No hi ha ningú a Catalunya ni a Espanya que hagi localitzat, conegut i assistit més víctimes d’atemptats terroristes que tu. Aquesta carta és un reconeixement a la feina immensa que has fet, a la lluita d’algú que era carnisser d’Hipercor i que avui, trenta anys després, quan ETA ja és història, dona sentit a tota una vida.

El 19 de juny de 1987 José Vargas, la seva dona i el seu fill petit eren tres dels centenars de persones que a les quatre de la tarda passejaven per Hipercor quan l'explosiu situat a l'aparcament del centre comercial va esclatar i va acabar amb la vida de 21 persones i va deixar 45 ferits, entre els quals, Vargas i la seva família. Avui, com a president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, exigeix la dissolució immediata d'ETA i, com ja va fer amb l'alto el foc permanent del 2011, acull amb "total escepticisme" el nou comunicat de la banda terrorista.

La divisió i, a vegades, l’abisme entre víctimes i administració és força freqüent. Quan s'hi afegeix la indiferència de la burocràcia, el divorci és dolorós. Jordi Morales, que tenia set anys aquell fatídic 19 de juny del 1987 en què un cotxe bomba va explotar al pàrquing de l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, sintetitza el desemparament de les víctimes en una imatge de l'acte institucional amb víctimes i diputats que es va fer per commemorar els 30 anys de l’atemptat terrorista: “Quan es va fer l’homenatge al Parlament ens van fer seure a la quarta fila. És una bona metàfora, perquè l’únic que han fet és donar-nos l'esquena”, assegura en una de les entrevistes que es pot veure a l’exposició 'La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987', comissariada per l’historiador i periodista Francesc Valls. Els pares de Morales van morir en l'atemptat, però com que no estaven casats, ell no apareixia com a víctima a la sentència del 1989. La seva, com la de totes les víctimes, és una llarga lluita per obtenir el reconeixement.

30 anys després del 19 de juny del 1987 ha tornat a ressonar l'explosió del cotxe bomba amb què ETA va matar 21 persones a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona. Des del monòlit que recorda les víctimes, el president de l'associació de víctimes, José Vargas, ha recordat les famílies que es van trencar aquell divendres a la tarda i ha subratllat que no oblidaran mai la "barbàrie perpetrada pels assassins" de la banda terrorista ETA. Vargas ha lamentat que no sempre s'hagin sentit acompanyats per les institucions i tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han reconegut l'error i han demanat perdó a les víctimes per no haver-les tingut tan presents com mereixien.

A les 16.08 h del 19 de juny del 1987, un cotxe bomba esclatava a la primera planta de l’aparcament del centre comercial Hipercor, a l’avinguda Meridiana de Barcelona. 21 persones mortes i 45 de ferides en l’atemptat més sagnant de la banda terrorista ETA. "Avui fa 30 anys ETA va matar 21 persones però no li va servir per derrotar la societat espanyola", ha remarcat el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, l’encarregat juntament amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, d’inaugurar una exposició sobre l’atemptat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

El comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, ha anunciat aquest divendres que el consistori organitzarà un acte institucional i una exposició per homenatjar les 21 víctimes mortals i 45 ferits de l’atemptat d’ETA amb cotxe bomba, ara fa 30 anys.

L'etarra Domingo Troitiño ha abandonat aquest divendres la presó de Teixeiro (la Corunya) després que l'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de nou etarres sense esperar al criteri del Suprem sobre l'aplicació de la doctrina Parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg.

Aquest dimarts es compleixen 25 anys de l'atemptat d'Hipercor. Més enllà de la repercussió que va tenir en la mateixa ETA i del dolor de les víctimes, l'acció armada va impactar de forma brutal en l'independentisme català, que fins aleshores s'havia emmirallat en la banda i que pocs dies abans havia fet campanya a les europees per HB i li havia aconseguit gairebé 40.000 vots al Principat.

El Parlament ha celebrat aquest dilluns un acte d'homenatge a totes les víctimes del terrorisme, un dia abans de la commemoració dels 25 anys de l'atemptat d'ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona el 19 de juny de 1987. L'acte, organitzat a iniciativa de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (AVCOT), l'ha presidit la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i ha comptat amb les intervencions de dues víctimes i un familiar d'una víctima i del president de l'AVCOT, José Vargas. Tots ells han reivindicat la figura de les víctimes i han demanat a la societat i als polítics que no se'ls deixi en l'oblit, un reclam que ha sigut protagonista de totes les intervencions.

"Hipercor va ser un error, com s’ha reconegut; un error de com fer-ho, que crec que no es va calibrar, que ho van plantejar malament; per nosaltres, Hipercor va ser més dur que una caiguda de militants”. Izaskun Rekalde s’expressava així la tardor del 1987, poc més de tres mesos després de l’atemptat, i acabaven de detenir el seu company, Santi Arrozpide, Santi Potros, acusat d’inductor. Rekalde tenia al darrere una biografia empeltada d’ETA, amb accions de pel·lícula com la fuga de la presó de Segòvia.

Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor que va cometre ETA fa tot just 25 anys, es toba aquest matí cara a cara amb Rafael Caride Simon, l'etarra que dirigia el comando Barcelona condemnat per ser un dels autors materials de l'atemptat.

"Què fa un gallec ficat a ETA seguint ordres d’un basc que viu a París i matant un munt de ciutadans a Barcelona?”. Aquesta és la primera pregunta que farà Robert Manrique quan, un dia encara per definir d’aquest mes, es trobi cara a cara amb Rafael Caride Simón, el cap del comando Barcelona d’ETA que l’any 1987 va perpetrar l’atemptat a l'Hipercor, en què van morir 21 persones.

La relació entre ETA i els Països Catalans és dilatada. Dels 829 morts totals de la banda armada, 67 han tingut lloc als Països Catalans, una gran majoria dels quals a Catalunya, l'únic dels territoris on ha gaudit de comando estable. Tanmateix, a banda, de les víctimes mortals, també han esclatat nombrosos explosius a zones turístiques del País Valencià –i altres zones, com la costa tarragonina– i han tingut lloc intents frustrats d'assassinat del rei Joan Carles.