Durant el mes de juny del 2025, la Seguretat Social abonarà la paga extra d'estiu que correspon als pensionistes. Aquesta paga, que reben tots els jubilats que perceben una pensió contributiva, representa el primer pagament extraordinari de l'any, amb el segon previst per al mes de novembre.

El Miquel ha guanyat Goliat. Un regidor d'un petit poble del Pirineu ha vençut l'Estat. L'ha vençut als tribunals, on ha portat l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per retirar-li la pensió per cobrar una remuneració a temps parcial com a regidor. I ho ha aconseguit defensant-se ell mateix després de treure's la carrera de dret amb 66 anys. L’Estat li va retirar el pagament de la prestació per incapacitat permanent total, de 943 euros, al considerar que era "incompatible amb un càrrec públic representatiu amb caràcter retribuït", d’acord amb la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. 

La Mar té 62 anys i en fa més de 30 que li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, té síndrome de fatiga crònica, depressió major, deteriorament cognitiu i un extens quadre clínic que li impedeix fer vida normal i treballar. Així i tot, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar el 2021 la situació d'incapacitat permanent a instàncies de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en considerar que podia desenvolupar amb normalitat una activitat laboral retribuïda. Ara, quatre anys després, el jutjat social 33 de Barcelona ha donat la raó a l'afectada i li reconeix el dret a rebre una pensió d'invalidesa per la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.

El PSC ha pres la iniciativa després de setmanes de debat entorn de l'eventual pensió d'expresidenta que podria cobrar Laura Borràs i aquest dilluns ha registrat una proposició de llei per eliminar els sous que tenen dret a rebre els expresidents del Parlament, entre els quals hi ha una pensió vitalícia. El text, al qual ha tingut accés l'ARA després que La Vanguardia avancés la notícia, proposa suprimir la totalitat dels articles de la llei 2/1988, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, i reduir i limitar en el temps les quantitats que ja perceben ara els expresidents de la cambra. En els últims 25 anys, el Parlament s'ha gastat 5,7 milions d'euros en aquestes prestacions.

Entre el 2008 i el 2020 es van denegar a Espanya 11.666 peticions de pensió de viudetat a parelles de fet perquè no complien els requisits fixats. Moltes d’elles perquè l’any 2014 el Tribunal Constitucional va introduir un canvi normatiu per equiparar la regulació a tot l'Estat i va invalidar l’especificitat de les comunitats que tenien un Codi Civil propi que ho regulava –Catalunya, Navarra i Aragó–. Moltes parelles que ja ho eren legalment a Catalunya i que tenien dret a la prestació, com el cas de la Sílvia Jiménez que va explicar dilluns l’ARA, van veure com d’un dia per l’altre perdien la seva condició a ulls de la Seguretat Social i es quedaven sense la pensió. De fet, segons consta en un escrit del Tribunal de Justícia de Catalunya del 2020, just després que el TC es pronunciés l’any 2014, el nombre de pensions de viudetat atorgades a parelles de fet catalanes va caure a la meitat.

La Sílvia va conèixer el Nuno el 2001. Al cap de dos anys van començar la relació. El 2005 van anar a viure junts i quatre anys més tard van comprar un pis amb la hipoteca corresponent. S’hi van empadronar i el 2010 van fer testaments recíprocs perquè a l’abril va arribar el seu fill, el Marcel. Un projecte de vida comú que es va truncar el 6 de març del 2019: un infart va posar fi a la vida del Nuno.

La proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

"Quan vaig anar a informar-me [a la Seguretat Social], els vaig preguntar si el servei social femení em servia i em van dir que no valia per res. És cert que, en el meu cas, passava el mínim d'anys cotitzats que et demanen per tenir una pensió completa, però si hi ha gent que a l'hora de jubilar-se li falta una mica [d'anys de cotització], doncs potser hi ajudaria". Qui narra aquesta situació és la Concha García, que al 2020, quan tenia 63 anys, va decidir demanar la jubilació anticipada després d'haver cotitzat 46 anys i perquè "podia fer-ho sense gaire penalització", explica en una conversa amb l'ARA.

Els treballadors que es jubilin aquest 2022 i vulguin cobrar el 100% de la jubilació hauran de tenir els 66 anys i 2 mesos fets (fins ara eren 66 anys) i tenir 36 anys cotitzats. Aquest increment és fruit de la reforma de les pensions acordada l'any 2011 entre el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i els sindicats. La reforma establia un període transitori, que va començar el 2013 i acabarà el 2027, per elevar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. La mesura, doncs, afecta tots els nascuts a partir de l'any 1948, que des de fa vuit anys veuen com augmenta progressivament la seva edat de jubilació. Els nascuts el 1960 ja no podran retirar-se abans dels 67 excepte si tenen com a mínim 37 anys i sis mesos cotitzats a la Seguretat Social; llavors ho podran fer als 65 anys.

Si ens remuntem anys i anys enrere, les fondes eren llocs de pas per a diligències, traginers i viatjants, que es van convertir en punts de parada obligada per descansar, omplir la panxa i agafar forces per reprendre el viatge. Establiments on el bon menjar i l’hospitalitat es donaven per fet, tot i que amb els anys van anar evolucionant cap a bé, tot s’ha de dir. Molt sovint van començar sent cases privades que oferien un àpat calent i que van ampliar el negoci llogant llits de les seves pròpies habitacions.

La incapacitat de molts pensionistes per arribar a final de mes ha portat les entitats financeres a comercialitzar nous productes per complementar els ingressos dels jubilats, els principals dels quals són la hipoteca inversa i la renda vitalícia.

El jutjat del social número 14 de Madrid ha fallat a favor de l'escriptor i periodista Javier Reverte, que podrà cobrar els seus drets d'autor i la pensió. En la sentència s'indica que, "com que no es dona el requisit principal que sigui un treballador", el jutge entén "que els ingressos que percep per la cessió dels seus drets no són incompatibles amb la pensió de vellesa", de manera que es "procedeix a estimar íntegrament la demanda".

Cada any una quarantena de menors queden orfes perquè les mares són assassinades, víctimes de violència de gènere. Fins ara, per accedir a una pensió d'orfandat calia complir una sèrie de requisits. Entre ells, que la dona assassinada hagués contribuït a la Seguretat Social i, per tant, hagués estat donada d'alta. Però d'aquí molt poc això deixarà de ser així. La Comissió de Treball, Migracions i Seguretat Social del Congrés ha aprovat aquest dimecres un projecte de llei que millora les pensions d'orfandat per a tots els fills de víctimes de violència de gènere i violència masclista. A través d'un canvi a la llei es garanteix que tots cobrin una prestació d'orfandat independentment de si la mare ha cotitzat a la Seguretat Social. Com a novetat, doncs, es garanteix que cobrin la pensió tot i que la mare no hagi treballat mai. La iniciativa –impulsada pel grup socialista– s'ha aprovat per unanimitat. La mesura, a més, és retroactiva des del 2004. També preveu increments per a les pensions de fills de dones que sí que havien treballat que, de mitjana, seran d'uns 800 euros.

El jutge investiga per homicidi l'home detingut pels Mossos d'Esquadra després de comprovar que havia conviscut durant unes setmanes amb el cadàver del seu germà per continuar cobrant la seva pensió. L'arrestat va dir a la policia catalana que el seu familiar havia mort de manera accidental i que aquests diners eren la seva única forma de subsistència econòmica, ja que no disposa de cap altre recurs. Però el jutge ha rebutjat l'explicació.

Un jutge de Barcelona ha decidit concedir la pensió completa a una menor òrfena de mare, tot i que el pare continua viu, perquè l'home fa nou anys que s'ha desentès completament de la nena. La sentència es desmarca del criteri que fins ara han mantingut el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que han fixat com a requisits per accedir a la prestació sencera que tots dos progenitors estiguin morts o que un d'ells no pugui accedir a la pensió de viduïtat perquè hagi sigut condemnat per violència masclista.

L'Audiència de Cantàbria ha rebutjat la reclamació d'una jove de 23 anys, que demanava que els seus pares li paguessin la pensió d'aliments, perquè creu que ha sigut la mateixa conducta de "vagància" i la "falta d'aprofitament" de la jove la que l'ha posat en situació de necessitar aquests recursos.

El 67% dels treballadors espanyols pensen retirar-se abans dels 65 anys tot i que només un 27% estalvien habitualment per a la jubilació, segons l’estudi realitzat per Aegon sobre la preparació de la jubilació. Una de les causes de la poca consciència d’estalvi és que un 64% dels espanyols confien en la pensió pública com a principal font d’ingressos futurs, 18 punts superior que la mitjana dels 15 països de tot el món analitzat en l'informe. Dels 15 països enquestats, els treballadors espanyols són a la cua a l’hora de preparar la vida de pensionista, juntament amb els del Japó i Hongria.

Un escriptor té dret a rebre un percentatge dels beneficis generats per la seva obra fins i tot després de la seva mort. Però arran de la reforma que l'Estat va fer en la legislació, aquests ingressos no es poden percebre a la vegada que la jubilació si superen el salari mínim interprofessional. Això obliga els escriptors a prescindir dels beneficis de les obres que escriguin després dels 65 anys però també els impedeix cobrar els drets dels títols que van publicar abans de jubilar-se.

Fa 21 anys que Francisco Manzanas, pastor evangèlic, es va jubilar. Però no ha estat fins ara, amb 86 anys, que ha vist reconegut el seu dret a rebre una pensió de l’Estat espanyol en les mateixes condicions que els sacerdots catòlics. Després d’una llarga lluita judicial, que va començar a Barcelona el 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha condemnat l’Estat espanyol per haver discriminat el pastor i per haver infringit el principi d’igualtat.