La gran notícia de les eleccions a Castella i Lleó és que, per primera vegada en molt de temps, no s'han complert les expectatives que auguraven un salt endavant de Vox. D'unes enquestes que pronosticaven una baixada del PP i un Vox disparat fins als 19 escons i superant el 20% dels vots, hem passat a un escenari que reforça el bipartidisme i fa que tant populars com socialistes creixin més escons (+2) que els d'Abascal (+1). Per tant, és legítim preguntar-se si l'onada d'extrema dreta està arribant al seu màxim, sobretot si tenim en compte que la campanya ha coincidit amb el galdós paper de Donald Trump amb la guerra de l'Iran.

La dreta continuarà governant a Castella i Lleó, on ho fa ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar, abans de desembarcar a la Moncloa, va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia dels conservadors en aquesta comunitat. El president i candidat del PP a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, ha tornat a guanyar les eleccions i ha millorat els resultats dels del 2022, però es queda lluny de la majoria absoluta i no podrà governar en solitari com pretenia. El dirigent castellanolleonès, que és el tercer cop que encapçala la llista dels populars, ha obtingut 33 escons, dos més que fa quatre anys, quan en va assolir 31, amb una participació del 65,2%. El PSOE ha quedat segon amb 30 diputats, dos més que fa dos anys, i Vox tercer amb 14, un més.

Que cap enquesta situï en primera posició el PSOE en les eleccions a Castella i Lleó és un escenari més habitual que a Extremadura o a l'Aragó. Mentre que a les dues comunitats on ha començat aquest cicle electoral els socialistes han governat durant més anys que els populars, el territori que els agafa el testimoni és un feu històric del PP. Els conservadors hi han governat ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia de la dreta. A la comunitat autònoma més extensa d'Espanya, els socialistes hi han guanyat només en dues ocasions, el 1983 i el 2019 –coincidint amb la primera victòria de Pedro Sánchez a l'Estat–, si bé fa set anys no els va servir perquè l'esquerra arribés a l'executiu regional. En la cita electoral d'aquest diumenge, amb un Sánchez en el seu moment més complicat, tot apunta que el PP serà primera força, però tornarà a dependre de Vox.

Amb Ciutadans fora de les institucions, els seus exdirigents s'han anat recol·locant al sector privat –en alguns casos de manera estrambòtica com Albert Rivera–, o en partits, especialment al PP. Encara hi ha, però, un territori on Ciutadans conserva els drets electorals i aspira –sense gaire confiança– a mantenir-los. Els taronges es presenten a les eleccions de Castella i Lleó, ara sí que previsiblement el seu últim ball electoral autonòmic.

Tercera cita electoral autonòmica en menys de tres mesos. Castella i Lleó agafa el relleu d'Extremadura, i l'Aragó i esdevé durant les dues setmanes vinents el camp de batalla dels principals partits de l'Estat. Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal se sotmeten de nou a examen el 15 de març en uns comicis que tornen a tenir una marcada lectura estatal. La recent decisió de la direcció del PP d'implicar-se directament en les negociacions amb Vox per aconseguir investir els candidats –María Guardiola i Jorge Azcón– a les dues comunitats que l'han precedit certifica que els líders estatals s'hi juguen molt més que un govern territorial en plena cursa cap a les eleccions generals previstes per al 2027. Ara per ara, les enquestes dibuixen, a grans trets, un escenari molt similar a l'extremeny i l'aragonès.

La Fiscalia de Castella i Lleó investigarà finalment la qüestionada gestió d'Alfonso Fernández Mañueco dels incendis del mes d'agost, arran de la denúncia que ha presentat l'Associació Bierzo Aire Limpio contra el president de la Junta castellanolleonesa i també contra el seu conseller de Medi Ambient, Juan Carlos Suárez-Quiñones. La Fiscalia, segons l'escrit al qual ha tingut accés l'agència Efe, ha obert la investigació pels presumptes delictes de prevaricació per omissió, contra el medi ambient, del deure de socors i altres il·lícits vinculats a la inacció i deficient actuació de l'administració autonòmica.

Amb desenes de bombers exigint la seva dimissió a les portes de les Corts autonòmiques, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha intentat defensar-se aquest divendres de la seva gestió davant els incendis que han cremat milers d'hectàrees a la seva comunitat. "Hauria preferit comparèixer amb el balanç complet. El que està passant és massa important i real per fer càlculs polítics", ha dit el dirigent territorial del PP adreçant-se a la bancada del PSOE, que és qui ha promogut la seva compareixença al Parlament aquest matí i qui, juntament amb diversos partits, li ha demanat la dimissió. Mañueco ha situat en 141.000 les hectàrees afectades pels incendis, que sobretot s'han acarnissat amb les províncies de Lleó i Zamora, després de 348 incendis en 23 dies i tres víctimes mortals; el ple ha fet un minut de silenci en record seu.

A Espanya s’està coent un nou Procés, però a la castellanolleonesa. Aquest dimecres, el ple de la Diputació Provincial de Lleó va aprovar una moció a favor de l'autonomia lleonesa amb l’objectiu de sol·licitar a la Junta de Castella i Lleó, amb els vots a favor del PSOE i d'Unió del Poble Lleonès, i l’oposició del PP i de Vox, iniciar els tràmits per segregar-se de Castella. Els defensors de demanar constituir una nova comunitat autònoma creuen que tenen motius culturals, identitaris, econòmics i fins i tot lingüístics que diferencien la província de Lleó, però també Salamanca i Zamora, de Castella. El procés per aconseguir-ho, malgrat que no implica haver de canviar la Constitució, fa complicat que s’acabi duent a terme.

El Mundo entrevista aquest dijous el portaveu del PP a la Diputació de Lleó, David Fernández Blanco, que defensa obertament la creació d'una nova autonomia lleonesa separada de Castella i Lleó, tot i que el seu partit va votar en el ple en contra d'una moció del PSOE i la Unió del Poble Lleonès que reclamava el mateix. Els seus arguments són, des d'un punt de vista històric, inapel·lables: "Som un regne històric i un quart de l'escut d'Espanya". La diferència amb el PSOE i UPL, el seu anterior partit, és que ell circumscriu la possible futura comunitat autònoma a l'actual província de Lleó i no hi inclou Salamanca i Zamora, que històricament també van formar part del Regne de Lleó. El cert és que el sentiment lleonesista només és fort a la província de Lleó, on la majoria d'ajuntaments han aprovat mocions a favor de la separació.

Castella i Lleó està al focus mediàtic per un canvi legislatiu de Vox i el PP, que governen en coalició a la comunitat. En aquest cas, la problemàtica esquitxa el camp i, particularment, el sector boví. La crisi ha obert una nova guerra amb el govern espanyol i ha deixat imatges de ramaders de la zona assaltant un edifici de la junta de Castella i Lleó, disturbis que han acabat amb un detingut i una dotzena de policies ferits. El motiu de fons: la flexibilització del control de la tuberculosi al sector boví.

La Moncloa no afluixa amb Castella i Lleó. Tot i que a hores d'ara encara no es coneix la concreció del polèmic pla antiavortista del govern del PP i Vox –els dos partits, de fet, discrepen sobre el seu abast–, el consell de ministres ha enviat aquest dimarts un segon requeriment a l'executiu autonòmic per mirar d'evitar qualsevol retrocés en els drets de les dones. El govern espanyol, que encara no ha rebut resposta del primer requeriment, ha explicat que en aquesta ocasió "es requereix per incompetència" la Junta de Castella i Lleó en relació a "qualsevol actuació que vulneri o menyscabi la llei orgànica 2/210 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció de l'embaràs". Segons fonts de l'executiu espanyol, es tracta d'un pas previ abans de plantejar un "conflicte de competències" al Tribunal Constitucional (TC). La Junta té un termini d'un mes per respondre-hi.

A Vox li ha sortit molt bé la jugada. Ha situat la seva campanya antiavortista al centre del debat polític, desgastant així el seu principal rival a les urnes, el Partit Popular, i posant sobre la taula un tema que és vergonyós que continuï encara provocant aquest debat. No es pot minimitzar, però, el seu objectiu final. L'estratègia del partit d'ultradreta s'emmarca en la campanya mundial d'aquest moviment per fer tornar dècades enrere la societat, i en concret els drets de les dones. Ho han aconseguit a Hongria, a Polònia, parcialment als Estats Units, i en molts països llatinoamericans, i ho estan intentant ara a Espanya. Alerta, doncs, amb el suposat "estirabot" del vicepresident de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo (Vox), quan va anunciar la setmana passada que crearia un protocol per fer que els metges hagin d'oferir atenció psicosocial "preferent" a les embarassades, així com la possibilitat d'escoltar el batec del fetus entre les setmanes sis i nou de gestació i de practicar ecografies 4D abans del tercer trimestre.

L'Observatori l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que avisa de l'ofensiva de grups fonamentalistes que ataquen entitats i defensors dels drets de les dones i que, a nivell mundial, aboquen recursos per imposar la seva agenda en contra de l'avortament i fins i tot el divorci. Respecte del nou protocol de Castella i Lleó, que preveu fer escoltar a les dones el batec fetal i mostrar-los ecografies 4D, la directora de l'entitat, Sílvia Aldavert, adverteix que només generarà un trauma afegit, perquè les dones que volen fer el pas ja tenen la decisió presa.

Fa mesos que a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid es repeteix un mateix esquema: en la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiva dels dilluns, el partit intenta posar el focus sobre Alberto Núñez Feijóo. Acostuma a haver-hi altres debats sobre la taula, últimament la reforma del Codi Penal o la llei del només sí és sí, però el pla antiavortista anunciat per Vox a Castella i Lleó ha propiciat el clima perfecte perquè la portaveu, Pilar Alegría, centrés el tret en el líder del PP. “Quina és l’opinió de Feijóo? És ostatge de Vox. Si continua callat només ho entendrem com que li falta autoritat dins del PP”, ha dit la també ministra d’Educació. El PSOE esprem al màxim el conflicte que per als conservadors representa compartir govern amb l’extrema dreta en l’inici de la llarguíssima precampanya de les eleccions del 28 de maig, tenint en compte que l’entesa PP-Vox serà la clau de volta per impedir governs socialistes. A la seu dels populars, mentrestant, ataquen la formació de Santiago Abascal per haver creat una polèmica “artificial” i acusen Pedro Sánchez d’alimentar-la amb l’objectiu d’ocultar la rebaixa de penes d’agressors sexuals.

Els discursos ultra de Vox ja fa temps que s'estan convertint en polítiques a Castella i Lleó. El vicepresident d'extrema dreta a la comunitat, Juan García-Gallardo, capitaneja un retrocés en àmbits com la igualtat. L'últim exemple ha sigut un pla antiavortista anunciat aquest dijous pel mateix García-Gallardo, que hores més tard ha estat matisat pel PP d'Alfonso Fernández Mañueco, que tot i encapçalar el govern autonòmic depèn de Vox i, un cop més, ha hagut de fer equilibris. Vox va anunciar que per intentar disminuir el nombre d'interrupcions dels embarassos a Castellà i Lleó "serà imperatiu" que els professionals sanitaris ofereixin atenció psicosocial "preferent" a les dones embarassades, així com la possibilitat d'escoltar el batec del fetus entre les setmanes sis i nou de gestació i la realització d'ecografies 4D. Tot plegat, va dir, perquè les mares i els pares "puguin prendre una decisió molt més conscient sobre l'embaràs".

Si no canvia res, queda poc més d'un any perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, signi el decret que ha de portar a convocar les pròximes eleccions generals a l'Estat, previstes per a finals del 2023. La polarització i la incertesa fa mesos que s'han apoderat de la política espanyola, però entre els escenaris que dibuixen les enquestes a hores d'ara hi ha la possibilitat que l'extrema dreta pugui arribar per primer cop a un govern estatal si el PP guanya els comicis –sense obtenir majoria absoluta– i l'hi obre les portes. No seria la primera vegada. Fa sis mesos ja va deixar que Vox entrés a un govern autonòmic. Va ser a Castella i Lleó, des d'on el partit de Santiago Abascal ja està convertint els seus discursos més retrògrads en polítiques. Sempre sota la permissivitat del president popular, Alfonso Fernández Mañueco, que sucumbeix a les peticions ultradretanes que capitaneja el seu vicepresident, Juan García-Gallardo, mentre de cara enfora es dedica a matisar-les. Un exemple a tenir en compte sobre com podria funcionar un executiu d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

En el joc d'equilibris per no desautoritzar un dels seus presidents autonòmics i alhora desmarcar-se de qualsevol aliança amb Vox, Alberto Núñez Feijóo ha decidit deixar sol aquest dimarts el ja president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, en la seva presa de possessió -tampoc hi va ser en el debat d'investidura de la setmana passada-. Ha volgut evitar, així, la imatge assegut al costat del líder de Vox, Santiago Abascal, i ha fet que la fotografia fos per a la seva número dos, la secretària general del PP, Cuca Gamarra. Feijóo, això sí, ha enviat el seu "suport total" a Mañueco des de la seu dels populars a Madrid, on durant tot aquest dimarts s'ha posat a l'agenda una bateria de reunions amb agents econòmics i socials: aquest matí hi han desfilats representants de la patronal -la CEOE i Cepyme avalen la rebaixa d'impostos que defensa el PP- i aquesta tard, els sindicats -que s'han oposat a la baixada de tributs-, amb qui el nou líder popular es reuneix per presentar-los la seva proposta econòmica per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna.

Preocupació a Europa per l'auge de l'extrema dreta francesa. Ahir, tot just saber-se que passava a la segona volta de les presidencials, els partits perdedors van cridar a votar Emmanuel Macron o, en tot cas, a no votar sota cap circumstància Marine Le Pen. El cordó republicà, tot i que desgastat, encara es manté, i malgrat l'auge en vots i suport popular de Le Pen hi ha consens entre les forces tradicionals que s'ha d'evitar com sigui que posi un peu a l'Elisi. Ja veurem què passa, però, en tot cas, no serà perquè des de l'entorn mediàtic i polític francès en general no hi hagi una crida clara a deixar-la sense aire. A Espanya, en canvi, ahir vam veure com Santiago Abascal s'asseia tot cofoi al costat de la vicepresidenta del Congrés de Diputats, la popular Ana Pastor, per assistir a la votació del govern de coalició entre el PP i Vox a Castella i Lleó. El líder ultra espanyol va explicar clarament que era un primer pas, un assaig, de cara al que pot passar aviat a Andalusia, on hi podria haver eleccions aquest estiu, i segurament també al govern espanyol, si és que els dos partits aconsegueixen la majoria.