Christrans. Amb aquest nom han batejat recentment a Alcoletge la primera geganta que representa una dona transgènere. Es tracta d’una figura de 3,2 metres d’alçada construïda pels mateixos membres de la colla gegantera del poble. Asseguren haver invertit un any en la confecció d’aquesta figura amb material exclusivament reciclat. Cabells amb els colors de l’arc de Sant Martí (símbol del moviment LGBTIQ+), un vestit negre, un cistell i les ungles llargues i pintades són els principals trets de la geganta.

“És una broma, no? Més val que no parlis gaire d'aquest tema”. És la resposta que va rebre el Víktor, un soldat ucraïnès de 32 anys, quan va intentar parlar de la seva homosexualitat entre els seus companys militars prop del front. Daniel Skripnik, un artista ucraïnès de 25 anys, encara té a les cames les esgarrinxades de l'última agressió que va patir a mans d'un grup de cinc homes fa dos mesos. Va passar a Podil, un dels barris més moderns del centre de la capital ucraïnesa: “Em van assenyalar per la manera de vestir i em van començar a cridar: "Gai!" Això, per ells, va ser prou motiu per atacar-me".

Les xifres no fan més que evidenciar que la LGTBI-fòbia segueix ben present a la vida quotidiana del col·lectiu. L'Observatori contra l'Homofòbia ha registrat fins a 86 incidències els quatre primers mesos d'aquest any a Catalunya, un 50,9% més que en el mateix període de l’any 2021, quan se’n van produir 57. "Canvien els contextos i les possibilitats per fer denúncies, però la fórmula per comptabilitzar-les sempre és la mateixa. L'augment de casos és objectiu", afirma a l'ARA el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, el dia que se celebra el Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia.

Per a sis de cada deu persones LGTBI la seva identitat sexual i de gènere desapareix un cop arriben a la feina. Només un 38% dels treballadors del col·lectiu s'atreveixen a sortir de l'armari també en l'entorn laboral, segons dades recollides per la xarxa empresarial Redi per a la diversitat i la inclusió LGTBI. Així ho ha explicat el seu codirector general Óscar Muñoz en un acte celebrat aquest dijous a la Casa Seat per presentar el desembarcament de l'organització a Catalunya. En el cas de les dones lesbianes, apunta l'entitat sense ànim de lucre, aquest efecte encara és més greu i només el 28% en parlen lliurement al seu lloc de treball.

L'humorista Paco Arévalo, íntim amic de Bertín Osborne, ha fet unes declaracions sobre la dictadura i les llibertats i drets dels homosexuals en aquella època que han aixecat una enorme polseguera. Durant el programa 'Podríem fer-ho millor', de la ràdio pública valenciana À Punt, el còmic va afirmar que "quan deien que en l'època de Franco perseguien als gais no era veritat". "No han perseguit mai cap gai", hi ha afegit.

Si algú es despertés avui a Nova York d’un coma de 50 anys no s’ho podria creure: tota la ciutat embolicada amb els colors de l’arc de Sant Martí, la bandera LGTBI. Des del terra de l’estació d’autobusos que rep el viatger fins als aparadors dels grans magatzems de la cadena Macy’s, passant per gairebé qualsevol cafè o farmàcia, la capital oficiosa del món presumeix i promou el respecte per un col·lectiu que només mig segle abans era repudiat per la majoria. Fins i tot una botiga de disfresses aconsegueix que els seus maniquins exhibeixin orgull els dies previs al World Pride, que espera atreure a la ciutat més de quatre milions de visitants. El 1969, un home que no portés almenys tres peces de roba associades al seu suposat gènere era detingut per “suplantació femenina”, explica l’escriptor Eric Marcus. “Hi havia una policia de la moral com [avui] a l’Iran”.

Abans que naixés l’Associació Colors de Ponent a la ciutat de Lleida, els lleidatans LGTBIQ no sabien on acudir a l’hora de buscar ajuda quan la necessitaven. Només De Trascantó, un petit col·lectiu targarí que treballa per a l’alliberament LGTBIQ, i un moviment que es començava a gestar a la Seu d’Urgell acolorien amb tímides pinzellades una societat encara en blanc i negre. Poc més de dos anys després d’una sortida de l’armari tardana en comparació amb moviments d’altres punts del territori català, Colors de Ponent disposa d’un centenar d’associats i ja té els primers treballadors contractats, la qual cosa confereix a l’associació un estatus de seriositat que molts li negaven als seus inicis, sobretot per desconeixença.

Centenars de persones han participat aquest dissabte a la tarda en la manifestació per l'alliberament LGBTI que ha recorregut el centre de Barcelona. Enguany el col·lectiu ha volgut centrar el missatge en la defensa de la plurisexualitat i la lluita contra la discriminació. "Que quan ens preguntin si ens agraden les peres o les pomes, puguem respondre: 'Entre poma o pera, escullo macedònia!'", acabava el manifest que s'ha llegit a la plaça Sant Jaume.