"Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons –ha dit Joan Manuel Serrat poc abans de ser investit doctor honoris causa, juntament amb Maria del Mar Bonet, al paranimf de la Universitat de Barcelona–. Cantar em sembla un ofici fonamental en una societat, entre altres coses, perquè ho fem tots. Encara cantem en moments íntims i en concursos de televisió. És una pena que ja no se sentin les dones cantant al celobert, o els homes a l'obra, treballant. Ningú canta malament, tots cantem diferent. Penso que ens hauríem d'atrevir més a cantar".

"Què és un cineasta? Per a molta gent la resposta és una evidència: una persona que es dedica a fer pel·lícules o un professional del cinema o l’audiovisual. Però si hi ha un cineasta que no s’identifica amb aquesta resposta de manual és Pere Portabella”. Són les paraules que ha pronunciat el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, que aquest dijous al matí exercia de padrí durant la investidura de Pere Portabella (Figueres, 1927) com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona (UdG). L’acte, celebrat a l'aula Modest Prats de l’església de Sant Domènec, ha enaltit l'immens llegat cultural i polític del cineasta, amb el record constant del seu principal aliat d’aventures artístiques, Carles Santos (1940-2017), la música del qual ha estat present amb la interpretació de tres fragments que va compondre per al documental Gaudí (1970) de Clovis Prévost. 

Per a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, les escultures de Jaume Plensa "tenen ànima": "Et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix ha parlat de l'obra de Plensa aquest dimarts a la cerimònia en què l'artista ha sigut investit doctor 'honoris causa' de la universitat. "L'obra de Plensa subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres", ha subratlla Arboix. A més, l'ha definit com "un gran humanista".

Antoni Bassas entrevista l'historiador de Liverpool Paul Preston, que ha estat investit aquesta setmana doctor 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona amb motiu de la seva trajectòria i la seva obra vinculada a la Guerra Civil.

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, serà investit aquest dissabte doctor 'honoris causa' per la Universitat de Chicago per les seves tasques com a economista.

El Consell de Govern de la UAB ha aprovat nomenar doctors 'honoris causa' la fotògrafa Isabel Steva, 'Colita', i el ginecòleg veneçolà Roberto Romero a proposta de les facultats de Ciències de la Comunicació i de Medicina, respectivament.

Emili Teixidor ha recordat el valor dels estudis d'Humanitats en un món globalitzat per les noves tecnologies. En el discurs d'acceptació del títol de doctor 'honoris causa' ha remarcat també que la branca d'Humanitats ha anat "acollint, a poc a poc, tots els estudis que es trobaven una mica desemparats al seu voltant i els ha donat acollida i rigor", fent referència a ciències com la pedagogia i la psicologia, tot això sense oblidar la filosofia, el seu emblema: "la filosofia és el pensar, el pensament previ a tota acció, a tot obrar, i en uns temps en què l'acció, les obres, els resultats, són gairebé exigits per la societat sense ocupar-se gaire de la reflexió prèvia, potser cal una certa resistència per ordenar i avaluar el curs del pensament que ens portarà, o no, a l'acció i als resultats que una societat tan atabalada com la nostra reclama".

El patronat de la Fundació Universitària Balmes ha decidit investir doctor 'honoris causa' l'escriptor de Roda de Ter Emili Teixidor per la seva vocació pedagògica i "el valor inqüestionable" de la seva obra. Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) és un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana, gràcies a novel·les com 'L'ocell de foc' i 'L'amiga més amiga de la formiga Piga' per a joves, i èxits literaris i populars com 'El llibre de les mosques' i 'Pa negre'. La Universitat de Vic el considera un dels "clàssics moderns de la literatura", tant per a infants i joves com per a adults. El primer rector del centre de Vic, Ricard Torrents, serà l'encarregat de pronunciar la 'laudatio' del nou doctor –el primer de la Universitat de Vic– el dia 23 de febrer.

El cantautor Joan Manuel Serrat s'ha estrenat avui com a doctor honoris causa en una universitat del país. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) li ha atorgat aquesta distinció per la seva dignitat i la força de la paraula, les seves cançons, per donar a conèixer els poetes i per haver contribuït a la difusió del català arreu del món. En un auditori al Campus de la Ciutadella ple a vessar, Serrat ha reflexionat sobre la crisi actual que considera que és de model de valors i no només una crisi financera. Serrat ha animat la gent del carrera recuperar "els valors democràtics i morals que han estat substituïts pels valors de mercat". "Trista època, vivim temps de mediocritat i denúncia", ha afegit. El músic ha lamentat la "gran pèrdua dels valors morals" de la societat actual, amb la "vergonyant corrupció", ha dit, que des dels governs "es va filtrant a la societat", i ha fet una crida a "despertar a una societat adormida".

El 7 de maig, el Berklee College Music of Boston investirà els pianistes Chucho i Bebo Valdés com a doctors 'honoris causa', segons ha informat avui la SGAE. Se sumen a noms com David Bowie, Dizzy Gillespie, Aretha Franklin, Chic Corea, Paul Simon o Paco de Lucía, que va ser el primer espanyol condecorat per la universitat.