Va ser un compromís adquirit pel govern de Salvador Illa pactat amb els comuns. I aquest cap de setmana ha entrat en vigor: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPi AJD), que grava les transaccions mobiliàries i immobiliàries de segona mà, s'encareix per als immobles de més de 600.000 euros i es duplica, fins al 20%, per a les compres d'edificis sencers d'habitatges i per a les adquisicions d'habitatges per part de grans tenidors, com fons o grans immobiliàries. La norma catalana entén com a grans tenidors els que tenen més de 10 immobles o una superfície construïda per habitatges de més de 1.500 metres quadrats, però es rebaixa a partir de més de cinc immobles a les zones declarades tensionades per la Generalitat, és a dir, on es regulen els preus. A Catalunya hi ha 271 municipis amb aquesta regulació, entre els quals Barcelona. Aquests increments es van incloure en un decret del març passat convalidat al maig i que preveia la seva entrada en vigor al cap de tres mesos, és a dir, a partir de divendres passat, 27 de juny.

El correu electrònic de l’ambaixada dels Estats Units a Copenhaguen va arribar a principis de febrer amb un missatge categòric. Informava els organitzadors d’un cicle de conferències a Dinamarca –en què jo havia d’intervenir– que l’última remesa de la subvenció només es faria efectiva si firmaven una declaració comprometent-se a complir l’ordre executiva dels EUA que prohibeix les mesures de diversitat, equitat i inclusió.

Després de mesos d'espera, el jutjat de Delaware s'ha pronunciat sobre un cas que afecta l'empresa catalana de patinets elèctrics Reby: el fons canadenc SOL Global Fund pot fer marxa enrere i desfer el compromís de comprar-la, ja que, segons l'opinió del jutge, a la qual ha tingut accés l'ARA, "Reby no compleix les condicions per tancar l'acord". Això vol dir que la filial de SOL que havia de fer la compra, House of Lithium, no haurà de pagar els 100 milions de dòlars als quals s'havia compromès per l'adquisició de Reby.

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres el tercer desemborsament a Espanya de 6.000 milions d'euros del fons de recuperació postpandèmia, els coneguts com els Next Generation, després que hagi certificat que el govern espanyol ha complert satisfactòriament amb els 29 objectius i fites que li demanava. Amb aquest pagament, Espanya continuarà sent l'estat membre que està rebent més de pressa els fons i ja n'haurà rebut el 53% del total, prop de 37.000 milions d'euros. Tanmateix, la tercera entrega no s'efectuarà fins que no compti amb el vistiplau definitiu i unànime dels Vint-i-set, que tenen un termini de quatre setmanes per fer-ho.

El fons de capital risc Breega, amb seu a París i que també té oficina a Londres, ha anunciat l’obertura d’una nova delegació a Barcelona. Segons ha pogut saber l'ARA, al capdavant d’aquesta nova oficina hi haurà la sòcia Isabelle Gallo, que ha destacat que l’aterratge a la capital catalana permet al fons integrar-se en l’ecosistema tecnològic espanyol.

Ajudar més disciplines i més grups d'investigació i dotar-los de més diners. Aquest és l'objectiu del departament de Recerca i Universitats amb el nou sistema d'ajudes que vertebra la recerca a Catalunya i que el Govern ha presentat aquest dijous al matí. L'executiu augmenta fins a 39,3 milions d'euros, un 70% més, la partida per als pròxims tres anys. "Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per reforçar el talent a Catalunya", ha dit la consellera del ram, Gemma Geis, durant la presentació. "És una línia d'ajudes més transversal i beneficiarà més investigadors", ha resumit Geis, que s'ha mostrat confiada que aconseguiran finançar més de la meitat dels 1.700 grups d'investigació existents a Catalunya.

“Dalí está haciendo el Tailón [la mili] y es una cosa estupenda cuando sale corriendo de su casa porque tocan la trompeta. Es ya el colmo”, escrivia amb to burleta Federico García Lorca en una postal que signen amb el pintor, i que van enviar a José Bello Lasierra el 1927. “Aquests poemes [de Joan Brossa] m’han interessat, però encara no m’han agradat, almenys no del tot. Em sembla que ha de polir força el llenguatge i ha de guanyar musicalitat i més seguretat en l’expressió”, valorava el poeta i dramaturg Salvador Espriu sobre els versos de Brossa. Els dos manuscrits formen part de l’extensíssim fons de Rafael i María Teresa Santos Torroella, format per 1.200 obres d’art, 30.000 documents i 6.000 llibres. El 2014, l’Ajuntament de Girona el va comprar en una polèmica operació per 3,9 milions d’euros, però, en vuit anys, la ciutat gairebé no ha vist res del seu contingut. Ara el consistori presentarà la setmana vinent un cicle expositiu que durarà tres anys per mostrar-ne una part. Però, exactament, què conté? Realment és tan valuós?

El fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que fa poc més de 30 dies va comprar el bloc de la famosa Casa Orsola, al centre de l'Eixample Esquerra de Barcelona, ha anunciat aquesta tarda a través d'un comunicat que "s’ha posat en contacte personalment amb cadascun dels arrendataris, els contractes dels quals vencen durant les setmanes vinents, per traslladar-los tranquil·litat i el compromís d’obrir vies de diàleg" i trobar solucions de consens.

Fins fa 30 dies, els veïns llogaters que viuen a la Casa Orsola tenien "molt bona relació" amb la propietat de l'edifici. "Era un tracte familiar i molt cordial", assegura l'Elisenda, que fa més de 30 anys que viu a la finca, situada a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Calàbria, a l'Eixample Esquerra. Es tracta d'un edifici modernista molt conegut al barri (al segle XIX havia sigut una important fàbrica de rajoles hidràuliques) que ocupa tot un xamfrà i té dues escales: en total, 27 pisos i 4 locals comercials. Fa un mes, però, el bloc va canviar de mans i la relació amb els veïns ha fet un gir de 180 graus. Ara el propietari és el fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que de seguida va comunicar als veïns –a través d'un burofax– que no els renovarien el contracte. Lluny d'acceptar les condicions, la finca sencera s'ha organitzat per denunciar el que consideren que és una operació especulativa.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha garantit aquest dilluns a les comunitats autònomes que podran executar més de la meitat dels projectes del fons europeu anticovid. La presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha marcat una nova cita de la conferència de presidents, de nou telemàtica després de l'última, que es va celebrar a la Rioja i en la qual no va acudir el llavors president de la Generalitat Quim Torra. La reunió ha suposat l'estrena de Pere Aragonès com a president substitut en aquest tipus de trobades, en què en un discurs en anglès i castellà ha denunciat davant Von der Leyen que Torra ha estat inhabilitat per "haver demanat l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats". En aquest sentit, ha defensat la celebració d'un referèndum i ha assegurat que Catalunya és un país dins d'Espanya. El president manxec, Emiliano García-Page, li ha retret que parlés en anglès quan diu, al seu parer, que vol marxar d'Europa i ha aclarit a Von der Leyen que Espanya "són les 17 comunitats que conformen la nació".

Dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés un fons especial de 16.000 milions d'euros per a les comunitats autònomes, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha informat les comunitats de com es farà aquest repartiment.

L’“esport de brètols jugat per cavallers” -com el tòpic descriu el rugbi- es troba immers en un moment de canvis financers profunds. En un joc dominat tradicionalment per les federacions nacionals -les competicions de seleccions són les que desperten més interès- i amb els clubs cada cop més ben posicionats, dos grans fons d’inversió internacionals han jugat fort per aconseguir el control del món de la pilota ovalada.

La patronal espanyola CEOE ha rebut una reclamació del ministeri d'Ocupació perquè retorni 12,1 milions d'euros atorgats en subvencions el 2011 per a cursos de formació, segons ha avançat aquest dijous el diari 'El Mundo'. El govern espanyol considera que no han justificat prou a què van destinar-se els diners.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat preocupat pel retard en la implantació del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2014, i ha augurat que això "farà patir" al Govern durant els primers mesos de l'any. En una entrevista aquest dilluns a Catalunya Informació Mas-Colell ha afirmat que l'executiu català està inquiet perquè el FLA del 2014 encara no està instaurat i, segons ell, l'"experiència" dels altres anys fa pensar que encara tardarà un temps.

El Palau de Congressos de València acollirà el pròxim divendres 15 de febrer a les 22 hores el concert #PrimaveraValenciana, a favor dels processats per la revolta estudiantil de febrer del 2012. Aquesta fita musical reunirà damunt de l'escenari un total de 19 bandes valencianes, totes elles amb un mateix objectiu: recaptar fons que permetin a la Plataforma Jurídica Primavera Valenciana fer-se càrrec del seguiment dels expedients judicials, les sancions i els recursos dels encausats en les manifestacions de l'IES Lluís Vives.

L'anunciada oferta de 200 milions presentada per un grup inversor d'origen libi per la compra de l'aeroport de Castelló podria ser una estafa. Segons publica avui 'El Confidencial', el fons hispanolibi que hauria traslladat al president de l'empresa gestora de la infraestructura, Caros Fabra, el seu interès per l'aeròdrom és en realitat un periodista libi sense recursos coneguts que va formular la proposta actuant com a intermediari d'uns inversors privats inexistents.