El Llibre Verd de Barcelona és un còdex manuscrit del segle XIV que reuneix els privilegis que regien la vida municipal de la capital catalana a l’Edat Mitjana i té un gran valor simbòlic, però també estètic per les miniatures i caplletres que esquitxen les seves pàgines. A través de quatre volums s'hi representa tota la societat medieval. Escrit en llatí i en català, es guarda amb clau a l'Arxiu Històric municipal de Barcelona i, en els últims 50 anys, només n'ha sortit en dues ocasions: el 1979, quan Narcís Serra va jurar el càrrec com a primer alcalde democràtic després de la dictadura, i el 1999, a l'exposició Barcelona Gòtica que es va fer al Museu d'Història de Barcelona. Ni tan sols Xavier Trias va aconseguir treure'l de l'arxiu el 2011 quan va ser investit alcalde i el va demanar. Per primera vegada, en aquest segle i només durant una setmana, es mostrarà a l'exposició Barcelona: l'Arxiu que som, que es podrà veure des del 19 de setembre fins al 23 de novembre al Museu d'Història de Barcelona.

De militars aficionats al dibuix que a la guerra s'hi han endut llapis i paper, a més d'espasa o fusell, n'hi ha hagut uns quants al llarg de la història. Un d'ells, el coronel d'artilleria Otto von der Howen, que va servir a l'exèrcit napoleònic durant la Guerra del Francès, va dibuixar Girona quan les tropes franceses van establir el quarter general en aquesta ciutat després d'abandonar Barcelona, el 10 de gener de 1814. Els homes de Napoleó havien emprès la retirada una vegada signat el Tractat de Valençay, que posava fi a la Guerra del Francès, i, ja deposades les armes, Otto von der Howen va aprofitar la seva estada a Girona per fer ús dels llapis i pinzells i posar de manifest el seu talent com a dibuixant i aquarel·lista.

“Oi que tu compres fotos?”. “Sí”. “En tinc unes d’un periodista català que potser t’interessen”. Escena dilluns al matí als Encants de Barcelona. Em dirigeixo a la botiga del comerciant i m’ensenya una capsa. El primer que veig és un carnet de premsa. “Vaja, el Joan Armengol”. I el primer que penso: “Però si encara hi és”. En efecte, 89 anys. Miro i remiro els centenars de fotos que hi ha i la vintena llarga de carnets i acreditacions. I me’n faig creus. Fotos, un bon grapat de les quals autografiades i dedicades, amb Muhammad Ali, Marlene Dietrich, Richard Nixon, Jordi Pujol, el rei emèrit i el comte de Barcelona, tots els cantants i artistes catalans i espanyols que et puguis imaginar. Tots els polítics des dels anys seixanta. Tots i cada un d’ells han passat pel micròfon de Joan Armengol, a la SER, a TVE i a Ràdio Estel. És una institució del periodisme català. Com pot ser que l’arxiu de tota una vida dedicada a la professió acabi als Encants? I amb ell en vida! Demano preu. Uns quants milers d’euros. Vaja, fora del meu abast.

El compte de Twitter @arxiuTV3CatRadio és ja un referent del timeline de tots els tuitaires als quals quasi cada dia els ve de gust fer una mirada enrere sense ira i amb la dosi justa i sana de nostàlgia. Quasi quaranta anys d’història i d’històries de les emissores de ràdio i televisió de la Generalitat es condensen en unes 415.000 hores. Són les que avui en dia hi ha encapsulades dins dels robots digitals que emmagatzemen tots els continguts que acumula tan valuós arxiu. El departament de documentació de TV3 i Catalunya Ràdio és una institució de la casa, un valor fonamental que nodreix de continguts i, sobretot, de memòria els periodistes i reporters del present sempre que necessiten –és molt sovint– alguna imatge d’arxiu, alguna dada de context, alguna recerca d’informació, ja sigui de fàcil resolució o d’allò més exigent. L’arxiu té un aparador, el compte de Twitter que diàriament des de fa sis anys publica continguts que exciten el subconscient i l’imaginari de teleaddictes i àvids de curiositats. Efemèrides, peticions que es poden satisfer –el manga Bola de drac i altres, que és molt demandat i no el poden difondre per falta dels drets d’emissió– i afany divulgatiu sense fi per donar a conèixer joies desconegudes, històries que val la pena descobrir, fons d’hemeroteca per entendre millor el present a través de tantíssimes hores del passat. I nostàlgia? Sí, d’acord, això també. L’arxivisme, un dels oficis més bonics del món. També dels més desconeguts i infravalorats. La seva és una feina sorda, que no rep reconeixements però sense la qual l’engranatge de les empreses audiovisuals i periodístiques aniria coix.

El director teatral Lluís Pasqual ha donat el seu extens arxiu personal, format per les fotografies, notes, figurins i llibrets dels més de cent muntatges que ha dirigit, al ministeri de Cultura, en concret a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), que ho custodiarà a través del seu Centre de Documentació Teatral (CDAEM). “Aquest material està més segur a les seves mans que a les meves", ha explicat Pasqual a Efe. “Forma part d’una nova etapa de la meva vida en la qual espero dedicar-me més a la pedagogia, per si algú pensa que pot aprendre de l'experiència aliena, en aquest cas la meva". 

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha desestimat traslladar les instal·lacions de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya a l'edifici de l'antiga Acadèmia del llac de Puigcerdà. El motiu, tal com ha explicat a l'Ara Pirineus l'alcalde de la vila, Albert Piñeira, és que des de la Generalitat consideren que les instal·lacions tenen "problemes d'espai, d'humitats i de filtracions", de manera que no podrien encabir correctament tot el material de l'arxiu i, a més, no se'n podria garantir una bona conservació. Tot plegat es va abordar en la visita que va fer recentment a Puigcerdà i a les instal·lacions de l'Arxiu la consellera de Cultura, Àngels Ponsa.

Si tot va segons el previst, l'Alta Ribagorça disposarà d'arxiu comarcal l'estiu de l'any 2022. Fa uns dies, la Generalitat va autoritzar l'aportació d'1,09 milions d'euros per sufragar les obres de construcció de l'equipament, que s'habilitarà a l'edifici medieval del Palau Abacial del Pont de Suert. L'alcalde de la capital de l'Alta Ribagorça, José Antonio Troguet, ha explicat que 900.000 euros es destinaran a les obres de construcció com a tal i els poc més de 100.000 euros restants seran per al mobiliari i altres equipaments.

El fons fotogràfic del Consell Cultural de les Valls d'Àneu ja té prop de 15.000 entrades, unes 8.500 de les quals es poden consultar en línia. El Consell Cultural es va crear l'any 1985 i el 2000 va néixer l'Arxiu d'Imatges per tal de garantir la conservació i difusió dels fons dipositats. El projecte consisteix en la digitalització de tots els fons, en la creació d'una base de dades de consulta pública i en la difusió dels continguts a través de la publicació de catàlegs i activitats divulgatives. Des d'aleshores aquest arxiu compta ja amb unes 15.000 fotografies de les quals 8.568 ja es poden consultar en línia i la resta estan pendents de digitalitzar. Les darreres que han entrat a aquest arxiu han estat 443 del fons d'Endesa que mostren la construcció de les centrals hidroelèctriques de les Valls d'Àneu ( Espot, Esterri d'Àneu i Borén).

Els 118 volums del compendi de documents anteriors a l’any 900 Chartae Latinae Antiquiores són excepcionals. “No tenen comparació a nivell mundial”, afirma Josep Maria Salrach, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universitat Pompeu Fabra, que ahir al vespre va presentar a la Biblioteca de Catalunya els tres volums on hi ha més d’un centenar de documents catalans, estudiats i editats pel professor Jesús Alturo, catedràtic de paleografia, codicologia i diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora també de la UAB Tània Alaix. Estan publicats concretament als volums 112 i 113, i des que les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae van ser publicades el 2017 han aparegut tres documents més que s’han inclòs a les addendes del 118.

La resposta a la sentència de l’1-O ha tingut mil ulls. Pràcticament tothom que ha sortit al carrer tenia una eina a les mans, el mòbil, que li ha permès recollir proves de tot el que passava: les protestes, l’acció policial, les agressions... Les mobilitzacions fins i tot s’han pogut veure en streaming i molts han penjat les imatges en diferents plataformes. Ara bé, ¿qui garanteix que tot el que està penjat a la xarxa no serà eliminat? ¿Qui es preocupa de recollir tota la documentació que genera la mobilització ciutadana? ¿Com explicarem i demostrarem tot el que ha passat a mitjà i llarg termini?

La jutge ha arxivat el cas contra l'exconseller socialista de Política Territorial i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, a qui la fiscalia acusava d'estafar un promotor immobiliari amagant-li que els terrenys que li oferia per una permuta urbanística a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) eren inundables.

El Suprem ha arxivat aquest dimarts definitivament la causa contra l'eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar per suposats maltractaments a la seva exdona Natalia de la Nuez perquè no hi ha nous indicis més enllà de les acusacions "zigzaguejants" d'ella.

El coordinador federal d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, s'ha referit irònicament aquest divendres als suposats casos de corrupció que estan afectant el PP: "La cova d'Alí Babà, comparada amb la seu de Génova, era el portal de Betlem". Cayo Lara ha volgut insistir que l'existència d'una 'caixa B' del PP està provada.

Es prodiga ben poc en públic d'ençà que ell mateix va fer esclatar, el 25 de juliol de l'any passat, el cas de la fortuna que havia mantingut oculta a l'estranger. Però aquest dimecres Jordi Pujol s'ha deixat veure per segona vegada en un acte institucional des de la seva confessió, el passat 25 de juliol. De fet, és el departament de Cultura de la Generalitat qui l'ha convidat a la cerimònia de reconeixement als donants i dipositants de fons documentals a l'Arxiu Nacional de Catalunya entre 2005 i 2015, un acte emmarcat en la commemoració del 35è aniversari de l'Arxiu.

El Tribunal Suprem ha decidit arxivar la querella presentada per l'Associació pro Justícia Segle XXI contra el president del Govern extremeny, José Antonio Monago, per un delicte de malversació de cabals públics, encara que en el mateix acte demana que es regulin més bé els viatges dels polítics.

La Fiscalia Anticorrupció ha recorregut aquest dilluns la decisió judicial d'arxivar la causa per la presumpta gestió irregular dels fons de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) durant la presidència de l'aleshores alcalde de Sabadell Manuel Bustos.

L'exalcalde de Sabadell i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) Manuel Bustos espera que l'arxiu de la investigació sobre els suposats sobresous de l'entitat sigui "el final d'un malson injust". En una publicació a la seva pàgina de Facebook, Bustos ha reiterat la legalitat de la seva gestió i ha afirmat que l'arxiu demostra que "no es va cometre cap delicte" perquè la FMC és una entitat de caràcter privat, malgrat que es nodreix de les aportacions econòmiques dels ajuntaments. També ha defensat la legalitat del regal de rellotges a diversos alcaldes que plegaven de la FMC, peça que no ha estat arxivada i per la qual també està imputat.