Entre melodies taral·lejables i la llum del pop, Joan Colomo (Sant Celoni, 1981) va retratant indignacions diverses amb un somriure a la cara. Fidel a aquesta manera d'entomar la vida, està construint una discografia exemplar, el nou capítol de la qual és Tecno realista, un disc que ha fet tot sol i que publica amb Montgrí, el segell del grup empordanès Cala Vento. Colomo en parla, amb sentit de l'humor i una honestedat brutal, com d'un disc que va enregistrar amb "un megatap a l'orella".

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'han regalat dos llibres per Nadal: l'última novel·la de la jove Sally Rooney, On ets, món bonic? editada per Periscopi, i el nou llibre de Laura Fernández, La señora Potter no es exactamente Santa Claus, publicat per Literatura Random House. Després de desembolicar-los amb molta il·lusió, ara em pregunto: ¿començo per l'escriptora irlandesa que desperta passions –a favor i en contra dels seus llibres– o aposto pel nou llibre de Fernández i el seu exuberant món inventat?

]]>

El pop de Joan Colomo (Sant Celoni, 1981) és tan engrescador que transmet alegria fins i tot quan constata la quantitat de coses espatllades que hi ha al món. Així és Disc trist (BCore, 2021), un àlbum tocat per un humor agredolç i enlairat per una col·lecció de melodies juganeres.

]]>

Ni "tot anirà bé", ni "ens en sortirem" ni cap altra proclama per fer volar coloms i fugir d'estudi. Joan Colomo signa l'himne més realista per als temps pandèmics. Això és Cançó animada, que arriba acompanyada d'un videoclip dirigit per Castells & Garay i amb convidats especials com Marina Rossell i Ladilla Rusa. Colomo completa així l'intercanvi actoral amb els Ladilla Rusa, que el va reclamar per protagonitzar el videoclip de KITT y los coches del pasado que després va ser parodiat pel programa Polònia: El coche de Josema (Aznar).

]]>

Perdre un dels teus dos caps de cartell de la nit vint-i-quatre hores abans de començar és un cop del qual és difícil recuperar-se sense ferides. Amb la cancel·lació de Beirut de dijous, la segona jornada del festival Vida s'ho jugava pràcticament tot a una carta amb nom i cognom: Sharon Van Etten. Podria haver sortit malament, però va resultar ser un as guanyador. Abans que la de Nova Jersey acaparés tots els focus, Kevin Morby pujava a l'escenari de La Barca, enmig del bosc, per on anys anteriors han passat des de Rosalía fins a Kiko Veneno.

]]>

Tota cosa bona, i gratis, acostuma a necessitar un descans. Tres anys després d'anunciar una aturada indefinida, quan va celebrar la seva primera dècada, el festival The Lemon Day ha anunciat el seu retorn. L'encontre musical de Capellades reprendrà la seva activitat el dissabte 29 de juny al mateix espai on s'havia celebrat les edicions anteriors, el parc de la Font Cuitora de la localitat de l'Anoia. Un cop més, l'organització va a càrrec de l'Associació d'Amics del Rock'n'Roll i Una Mica de Pop de Capellades, un grup sense ànim de lucre i que fomenta l'activitat musical a Capellades.

]]>

Joan Colomo és un cas únic, i el nou disc L’oferta i la demanda, que ahir va presentar al Mercat de Música Viva de Vic, potencia encara més la singularitat del músic de Sant Celoni. “El meu nom el sap tothom. Soc el diner i acabaré amb el vostre món”, canta Colomo. La cançó és titula El diner i es podria interpretar amb ràbia, irritació o tristesa, però ell s’estima més inserir-la en un context ballable, el del techno-pop atabalat que caracteritza el nou treball. A la carpa negra del Mercat, Colomo i la seva banda van crear un estat d’ànim alegre i llibertari, especialment adequat per dessacralitzar les consignes i en què es reclamava la redistribució de la riquesa amb una naturalitat tan candorosa que tot plegat resultava irresistible. “Jo no sé ballar, així que no us en faci vergonya”, va dir per convidar el públic a ballar mentre tocava Ritme pervers. El missatge era inequívoc: deixa’t anar, que aquí no trobaràs ningú que et jutgi. Ni tan sols una sonorització millorable va impedir que el nou xou de Joan Colomo fos una celebració, una mena de festa d’aniversari en un soviet llibertari on les qüestions de macroeconomia es discuteixen a la pista de ball.

]]>

REW

<<

No recorda quina edat tenia però conserva la imatge a la memòria. “La primera vegada que vaig cantar en públic va ser al col·le, de petit, un dia que vam cantar Ob-la-di, ob-la-da dels Beatles”. Joan Colomo (Sant Celoni, 1981) sí que recorda, en canvi, que tenia 10 anys quan una pulsió se li va despertar a dins: “Vaig demanar una guitarra als meus pares perquè tenia una casset de l’Elvis i jo volia ser com ell. Em van apuntar a classes de solfeig i guitarra però hi vaig durar un any. Després, als 12 anys, en Mau Boada, que llavors en tenia 11 i ens assèiem junts al menjador, em va dir si volia tocar en un grup que estava muntant. Ens dèiem Sigue Buskando. Fèiem punk hardcore extrem i criticàvem els polítics. Amb aquell grup vam fer un munt de concerts, vam tocar a Barcelona i en moltes cases ocupades. Ens hi portaven els nostres pares perquè nosaltres érem molt petits”. Després vindrien més grups: Ariadna, Rain Still Falling i, el 1998, Zeidun, que es van convertir en una de les referències de l’escena hardcore catalana sota el paraigua de la discogràfica BCore. Això va donar l’empenta definitiva a Colomo per assumir el rol de frontman i de cantant. Cinc anys després va formar el trio La Célula Durmiente, on va començar a treballar la seva faceta més melòdica i pop. I el 2007 va aterrar com a baixista al grup d’ emocore i punk rock The Unfinished Sympathy, un punt d’inflexió. “Vaig veure que allò era un grup seriós. Em va canviar la vida i la mentalitat i vaig pensar que potser sí que era una cosa viable poder-se dedicar a la música. Vaig aprendre molt, a tocar en festivals, en esdeveniments seriosos, a fer entrevistes, etc. Coses que no havia fet abans”.

]]>

Tot just quan es compleixen vint-i-sis anys del primer concert celebrat a la seva sala gran, l’Apolo canvia d’aspecte i creix per enfortir-se encara més com a bastió musical de Barcelona. Amb la remodelació, l’emblemàtic local de Nou de la Rambla es convertirà en un complex capaç d’acollir 2.900 persones en una sèrie d’espais connectats entre si pels quals es podrà circular lliurement.

]]>

La tornada d’iCat a la FM és una benedicció. I més en aquests moments convulsos. Fa uns dies conduïa per les curves d’Alcanar -ningú diu els revolts d’Alcanar- i les cançons que sonaven per la ràdio eren un bàlsam, un raig de sol enmig de tanta foscor. En la cota més elevada d’aquesta carretera sinuosa es desplega davant els ulls del conductor un paisatge meravellós. Un petit paradís banyat en la llum ataronjada del sud i, al fons, espurnes de sol ballant damunt el blau intens i salat del Mediterrani. A l’esquerra, part del delta de l’Ebre a vista d’ocell. A l’altra banda, la plana que s’estén cap a Vinaròs, Benicarló, Peníscola... Tacant l’horitzó, el maleït Castor dels terratrèmols patits a totes dues ribes del riu Sénia.

]]>

Puntual amb el començament d'any, l'associació cultural Heliogàbal presenta la novena edició del Ronda, el festival que cada trimestre organitza l'icònic bar gracienc a diverses sales de la ciutat, i del qual el 'Play' és mitjà oficial. Aquesta nova tongada de concerts se celebrarà entre dijous 2 i diumenge 5 de febrer i té com a plat estrella l'actuació de Cass McCombs, un artista acostumat als focus dels millors festivals del món i que aquest cop promet la màxima intimitat a l'escenari del Centre Artesà Tradicionàrius. El californià, acompanyat de la seva banda, presentarà el seu últim disc, Mangy love, on segueix explorant les arrels del folk oníric amb tocs d'americana.

]]>

Encara que sembli una obvietat, l'autenticitat en la música no és tan fàcil de trobar: els artistes no sempre van de cara i sovint s'amaguen en metàfores i màscares fictícies. No és el cas de Les Cruet, la banda ideada per Laura Crehuet i Xavi Garcia que aquest estiu ha presentat Pomes agres (Bankrobber, 16), el seu debut format per dotze ferotges cançons de punk i reminiscències a la ràbia descreguda dels noranta. La trencada veu de Crehuet sobresurt en la mescla de mitjos temps i la pura amfetamina mentre apareixen convidats de l'entorn del Montseny: Joan Colomo, Mau Boada i Albert Trabal (excompanys de Garcia a la seminal banda hardcore Zeidun), Guillem Caballero o Ramon Mas. Les dues ànimes principals de la banda primer van ser parella, després van formar una família i finalment han fet una banda punk. Cadascú entén la normalitat a la seva manera: “Passem molta estona junts, i sempre ens havia fet gràcia la idea de compartir un projecte així”, expliquen. Els seus aliats a Les Cruet són Narcís Prat (bateria de La Célula Durmiente o Moksha) i Òscar Montero, a qui la parella es trobava sovint “fent el cafè abans d'assajar”.

]]> El Gastromusical, que organitza el restaurant Molí de l'Escala, donarà el tret de sortida aquest dimecres amb un nou format. La 8a edició del festival concentrarà la seva programació en sis dies, durant els quals hi actuaran Adrià Puntí, Joan Colomo, Coque Malla i Jazz Machín. Aquests artistes posaran música a les propostes gastronòmiques dels xefs Jordi Herrera, Jordi Jacas, Jean Luc Figueras i Víctor Quintillà.

]]>

Liverpool acull fins dissabte el Sound City Festival, més de 360 artistes en 25 espais diferents, a més d'improvisades sales de cinema a l'aire lliure. Entre els noms del cartell del festival s'inclouen els de tres formacions musicals catalanes, que hi participen amb el suport de l'Institut Ramon Llull. Joan Colomo actua dissabte a les 10 de la nit al club 'The Brink' per presentar el seu últim disc, 'La fília i la fòbia'. A més, el compositor Alberto Montero repassarà els nous temes del seu darrer àlbum, 'Puerto Príncipe', a partir de les set del vespre a la sala Heebie Jeebie. A la mateixa hora, però al club Brooklin Mixer, Anímic donaran a conèixer al públic britànic el seu últim treball, 'Hannah'.

]]>

Els Manel, la cantant i instrumentista Maïa Vidal, el músic Joan Colomo i Coriolà, guanyadors del premi Joventut del concurs Sona 9 2012, són algunes de les primeres confirmacions de l'(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles, que es farà a la capital del Pla de l'Estany del 20 al 24 de juny. El quartet barceloní Manel portarà el seu tercer treball 'Atletes, baixin de l'escenari' en la desena edició del festival, la nit de la revetlla de Sant Joan, el diumenge 23 de juny.

]]> Joan Colomo publicarà el 20 de març el disc 'Producto interior bruto. Vol. 2' (Bcore), que ha enregistrat gràcies al 'crowdfounding'. Abans, l'ARA estrena el videoclip d'una de les seves cançons, 'El fong i el llargandaix', protagonitzat per un nen i una nena que volten pel Montseny, el territori de moda del pop català.

]]>

En temps de retallades i festivals que desapareixen també hi ha bones notícies. Del 6 al 8 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa, la carpa de Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera acollirà la primera edició de l''agrofest' Som del Montseny. Seran tres dies de música que començaran el divendres 6 d'abril amb una rua de l'Orquestra de Sant Celoni.

]]>

Sílvia Pérez Cruz inaugura el divendres 20 de gener la setena edició del Cicle de Músiques Tranquil·les de Mataró. La cantant de Palafrugell actuarà al Teatre Monumental de la capital del Maresme amb el trio de Javier Colina, amb el qual interpretarà el repertori del disc En la imaginación.

]]> El veterà festival Ateneu de Santboi ha fet públic el cartell de la 23a edició, que se celebrarà del 8 al 10 de setembre, com sempre al voltant de la Diada. Manel i Antònia Font encapçalen l'edició d'enguany, dos grups que l'Altaveu no ha volgut deixar de programar pel fet que toquin en altres festivals.

]]>