Soc mil·lennial, criada a Girona i mai he tingut mona. Escric menjant-ne un dels últims talls de la que queda del meu fill: és la primera que ha entrat a casa. Pot sonar estrany, però a les comarques gironines la mona és un costum força nou. La tradició manava que el padrí comprava un tortell per al Diumenge de Rams –igual que el de Reis però sense la fava ni la corona– i la padrina unes sabates i la palma o palmó. Llegeixo que així va implantar-ho el bisbat de Girona i per això era costum de la frontera amb França fins a Arenys de Mar (Maresme). Però amb el temps i el canvi de costums al tortell, en la majoria dels casos farcit de massapà, li ha estat impossible batre’s amb l’espectacularitat i també excepcionalitat d’una mona de xocolata.

Som a l’obrador de pa i pastisseria PaVic, als afores de Vic, on el xocolater Lluc Crusellas està acabant els gairebé 150 elefants de xocolata que ha creat per a aquesta Setmana Santa. Els ha fet per petició popular, literalment, perquè després d’haver-ne creat un de dos metres i vint centímetres a París, que el va convertir en el millor xocolater del món, la gent l'hi demanava. Mentre s'explicava ha arribat la dibuixant Pilarín Bayés. L'hi ha acompanyat una amiga amb cotxe, i en baixa amb el somriure dibuixat en aquella cara de bonhomia, amable i bonica, culminada amb cabells de neu. Saluda Crusellas i el felicita efusivament: “Has situat Vic al costat de poblacions xocolateres de primer nivell. Ara tot el món sap que ha de comprar xocolata a Bèlgica, a Suïssa i, a Catalunya, a Vic”. Riuen i s’encaminen cap a l’obrador, on s’asseuen en uns tamborets alts, davant del taulell on el xocolater té arrenglerats els elefants de xocolata. 

Els ous de xocolata, com és tradició, seran els reis durant el dia que ens fem la mona, el dilluns 18 d’abril. I com més grossos, millor. Pel que fa al model d'ou, el clàssic torna, i ho fa en contraposició a les estrenes de la factoria Disney, que aquest any han perdut pes en les creacions de xocolata dels pastissers. A la Quaresma del 2022 el que es porta és l'ou de xocolata i les figuretes de sèries com El joc del calamar i La casa de papel: “Les pel·lícules infantils d'aquest any eren difícils de transportar a la xocolata”, explica el xocolater Enric Rovira, referint-se a Encanto i Red, els dos èxits de la temporada. Però aquesta temporada la cosa no només va de formes sinó també de colors. "Evitem els colorants tant com podem”, coincideixen a afirmar tant Rovira com l'Albert Roca, de la pastisseria Sant Croi.

Òscar Teixidó, responsable de cuina del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, revela com preparar a casa una mona de Pasqua a partir d'un pa de pessic i acabar-lo amb crema d'ou, fruita confitada i un ou de xocolata.

Art pastisser amb molts anys d'història

Una tradició centenària. Aquest dolç típic de la Setmana Santa està documentat des del segle XV a Catalunya, Múrcia i el País Valencià. Posteriorment i en altres formats també està present a les illes Balears i l’Aragó. La tradició dicta que els padrins o avis regalaven als fillols o nets la mona el Diumenge de Pasqua, tradicionalment després de la missa. El dilluns el costum era reunir-se amb la família i menjar-se la mona plegats. Inicialment les mones tenien forma de tortell i estaven fetes amb pasta de pa. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb un ou a la boca o al ventre. L’ou és el símbol de la fecundació i la creació en moltes cultures. Es creu que s’hi posaven els ous com a símbol de fertilitat. La tradició deia que s’havia de posar un ou per cada any de l’infant. La xocolata agafa protagonisme. A finals del segle XIX els pastissers comencen a fer peces més creatives amb la xocolata i amb els tortells mateixos, i donen a les mones formes diverses. Les mones evolucionen: es fan amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata i s’adornen amb plomalls, fruita confitada i ous.

]]> Pasqua. El dia en què, en teoria, es pot tornar a menjar carn després de la Quaresma, encara que cada cop hi hagi més persones que no vulguin alimentar-se amb xai, animal que no mataria ni un cap de llista de Vox a cavall.

]]>

A Molins de Rei, a la xocolateria Xocopunt, Mariona Bernis elabora mil i una peces amb xocolata que atreuen petits i grans. A Girona, des de l’octubre del 2016, Bernis també hi té un Xocopunt, on ven les creacions fetes a l’obrador de Molins de Rei. Entre la biografia de la xocolatera, cal destacar el fet que abans de dedicar-se a l’ofici actual era arquitecta. La xocolata és el nou maó dels seus 'edificis'.

]]>

Per Pasqua, un element gairebé imprescindible és la mona que els padrins regalen als fillols. Els pastissos coronats amb ous o detallades figures de xocolata s'han de triar amb cura per adaptar-se a les últimes tendències. Enguany, el Gremi de Pastisseria de Barcelona ha vaticinat que les mones d’autor dedicades a personatges com Dumbo, Miffy, la Patrulla Canina i Peppa Pig seran les més sol·licitades juntament amb clàssics que no fallen mai com el Barça i els unicorns. Tot i això, el gremi també proposa les mones personalitzades com una alternativa innovadora, perquè presenten dissenys únics amb diferents mides i colors i imatges impreses amb tintes alimentàries en xocolata.

]]> De versions de la Gioconda, el retrat més cèlebre i un dels més exquisits de tots els temps, se n'han fet moltes. Però poques de tant impactants com la que aquest dimarts ha estat presentada en societat a Itàlia. Una Mona Lisa calba s'ha convertit en la sorprenent imatge d'una campanya publicitària per conscienciar els italians sobre el canvi que el càncer provoca en les vides de les persones que el pateixen.

]]>

Última oportunitat per vendre i comprar la mona de 2011 en aquesta Setmana Santa amb Sant Jordi que ha fet que, pels carrers, s'hagi vist gent portant una rosa en una mà i una caixa de mona a l'altra. Aquest dilluns al matí tot quedarà dat i beneït, encara que els més despistats encara correran a les pastisseries al migdia a veure si hi queda alguna cosa. Ho tindran difícil, perquè els pastissers ajusten els càlculs tant com poden i aquest diumenge els padrins més endarrerits ja s'han trobat amb el rètol de "venuda" o "reservada" en moltes de les mones exposades.

]]>

Els seguidors més fidels dels clubs modestos catalans acostumen a dir sempre que el futbol no s'acaba amb Barça i Espanyol. Una mostra d'això, diferent i singular, es troba quan arriba el dilluns de Pasqua, cloenda festiva de la Setmana Santa, enguany a finals d'abril i coincidint pel mig amb la diada de Sant Jordi. Alguns d'aquests aficionats es podran delectar amb les tradicionals mones amb l'escut i els colors de l'equip modest de la seva localitat o barri.

]]>