El papa Francesc ha reaparegut breument davant els fidels aquest diumenge per impartir la benedicció urbi et orbi, a la ciutat de Roma i al món. Des de la lògia central de la basílica de Sant Pere del Vaticà i davant de més de 35.000 persones, el Pontífex ha pronunciat la seva benedicció amb un fil de veu i ha desitjat una bona Pasqua.

Avui és Dissabte Sant, un dia tranquil, en què no passa res. Un dia per reflexionar, un dia per meditar. I, si fa bo, com així sol ser, per passejar pel camp o pel bosc, per mirar les flors de poca categoria que aquests dies floreixen als marges, per collir els meravellosos espàrrecs silvestres, turgents, amargs, perfumats i deliciosos per fer una truita crueta, barrejant-hi un parell d’alls tendres i un boc grapat de julivert capolat, com diuen a Mallorca, és a dir, trinxat. Dissabte Sant és per fer això i per llegir els textos sagrats, els evangelis que narren la mort de Jesús dalt de la creu i tot el que va passar després, tot allò de Josep d’Arimatea, que tenia un sepulcre nou, tallat a la roca, i el va cedir per posar-hi el cos de Jesús, que no devia pas fer més goig que el de qualsevol palestí d’aquests massacrats que veiem per la televisió. Però si la nit estenia el seu mantell de vellut negre, Josep d’Arimatea venia portant un llençol blanc per embolcallar el cos massacrat. La imatge, tan poderosa, és un invent d’un poeta de debò, Charles Péguy, una imatge escrita amb el cor.

Soc mil·lennial, criada a Girona i mai he tingut mona. Escric menjant-ne un dels últims talls de la que queda del meu fill: és la primera que ha entrat a casa. Pot sonar estrany, però a les comarques gironines la mona és un costum força nou. La tradició manava que el padrí comprava un tortell per al Diumenge de Rams –igual que el de Reis però sense la fava ni la corona– i la padrina unes sabates i la palma o palmó. Llegeixo que així va implantar-ho el bisbat de Girona i per això era costum de la frontera amb França fins a Arenys de Mar (Maresme). Però amb el temps i el canvi de costums al tortell, en la majoria dels casos farcit de massapà, li ha estat impossible batre’s amb l’espectacularitat i també excepcionalitat d’una mona de xocolata.

El pastisser Eric Ortuño, de L’Atelier de Barcelona, explica com preparar a casa una mona de Pasqua de mida individual, decorada amb un guarniment senzill i atrevit alhora, que pot recordar el núvol de fils de l’artista Antoni Tàpies, instal·lat en la seva fundació, que, sigui dit de passada, porta per nom Núvol i cadira.

Els ous de xocolata, com és tradició, seran els reis durant el dia que ens fem la mona, el dilluns 18 d’abril. I com més grossos, millor. Pel que fa al model d'ou, el clàssic torna, i ho fa en contraposició a les estrenes de la factoria Disney, que aquest any han perdut pes en les creacions de xocolata dels pastissers. A la Quaresma del 2022 el que es porta és l'ou de xocolata i les figuretes de sèries com El joc del calamar i La casa de papel: “Les pel·lícules infantils d'aquest any eren difícils de transportar a la xocolata”, explica el xocolater Enric Rovira, referint-se a Encanto i Red, els dos èxits de la temporada. Però aquesta temporada la cosa no només va de formes sinó també de colors. "Evitem els colorants tant com podem”, coincideixen a afirmar tant Rovira com l'Albert Roca, de la pastisseria Sant Croi.

Els bunyols, els plats amb bacallà, els pèsols, els ous durs i, de postres, les mones i les torrades de Santa Teresa. Aquests són els plats que protagonitzen els dies de Setmana Santa, i cuiners com Carme Ruscalleda, Fina Puigdevall, Salvador Brugués i Oriol Sabé revelen com fer-los a casa. A l'hora dels dolços, els xocolaters Lluís Costa, Èric Ortuño i Mariona Bernis arriben carregats amb les xocolates, les garlandes i les torrades fregides. I entre els consells més importants hi ha el que assenyala el cuiner Salvador Brugués, que recomana que el bacallà, abans de fer-se servir en la recepta, estigui prèviament amb remull amb aigua dins d’un atuell tapat. I caldrà anar-ne canviant les aigües fins que comprovem que està en el gust que desitgem de salat.

En un any sense grans estrenes de pel·lícules infantils, els herois clàssics de Disney competiran amb els ous tradicionals de xocolata a les mones de Pasqua. Xocolaters com Lluc Crusellas, de la pastisseria El Carme de Vic, han fusionat els uns amb els altres, de manera que els mateixos ous són els que tenen trets que recorden Harry Potter –el protagonista de les pel·lícules basades en les novel·les de l’escriptora J.K. Rowling–, Batman o Superman. Una altra opció també amb ous, en aquest cas enfilats els uns damunt dels altres, és la que proposa el xocolater Enric Rovira, que ha recreat el satèl·lit català Enxaneta, que està en òrbita a 500 metres de la Terra.

Òscar Teixidó, responsable de cuina del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, revela com preparar a casa una mona de Pasqua a partir d'un pa de pessic i acabar-lo amb crema d'ou, fruita confitada i un ou de xocolata.

Les palmes que avui, Diumenge de Rams, es beneeixen en la litúrgia de la Setmana Santa són en realitat una al·legoria de la primavera. Un antic ritus pagà de benvinguda al bon temps que l’Església va fer seu i que, com tants altres, s’ha mantingut durant segles. Ho explica Joan Vaqué Sans, mestre artesà de la palma. Ell i el seu germà Xavier, també mestre artesà, són la quarta generació al capdavant de Palmes Viaplana. Tots dos i la seva mare, Maria Teresa, treballen encara les antigues tècniques dels cistellers del Baix Llobregat, tal com les va aprendre el seu rebesavi, nascut a Sant Vicenç dels Horts, Vicenç Viaplana.

L’onzena edició del Festival de Pasqua de Cervera reivindicarà les figures de Robert Gerhard i Joan Manén, dos dels casos més paradigmàtics del desconeixement existent respecte d’alguns dels músics més universals que ha tingut Catalunya al llarg de la seva història. En aquest sentit, el director artístic del festival, Jordi Armengol, que s’estrena en el càrrec aquesta edició, ha destacat que són dues figures de la música que es van moure per tot el món i que, malgrat això, “els tenim bastant oblidats”. A més, enguany se celebra el 125è aniversari del naixement de Gerhard i el 50è aniversari de la mort de Manén. Per aquestes efemèrides, en diversos concerts del festival s’interpretaran obres d’aquests dos cèlebres músics.

El músic i professor Jordi Armengol és el flamant nou director artístic del Festival de Pasqua de Cervera. Armengol exercirà el càrrec durant les dues edicions vinents del festival, amb opció a una pròrroga de dues més, després que la Paeria de Cervera convoqués per primer cop un concurs públic amb l’objectiu d’escollir aquesta figura. Finalment, un comitè d’experts va dipositar la seva confiança en el projecte artístic proposat per Jordi Armengol, que relleva Josep Maria Sauret en el càrrec. Armengol destaca per ser un músic experimentat i un estudiós de musicologia.

La xocolata de la mona de Pasqua és una d’aquelles coses que dura a la nostra cuina dies, setmanes i fins i tot mesos i que a vegades fa que ens preguntem què en podem fer, a banda de menjar-ne bocins. Els pastissers expliquen que és un ingredient de primera qualitat per reaprofitar-lo amb mil i una preparacions dolces. Entre les receptes més senzilles, una xocolata desfeta. Entre les més laborioses però no complicades, les trufes. Amb l’ajuda de cuiners i amants de la xocolata, us n’hem seleccionat cinc.

Diumenge, 5 d’abril, és Diumenge de Rams i per a molta gent creient –i també per a alguns no creients– això volia dir sortir a beneir la palma i el palmó i deixar-los lluir després durant dies als balcons. Però ara res és normal, i el confinament que ens té a gairebé tots tancats a casa farà que aquest diumenge ningú surti al carrer amb les millors gales portant a la mà les palmes i els palmons.

Els mestres xocolaters Enric Rovira, amb marca pròpia, i Miquel Guarro, de l’escola Hofmann, reivindiquen la tradició de la Pasqua amb creacions pròpies, lluny de les modes comercials, utilitzen xocolata de qualitat i fan poc ús dels colorants o fins i tot els extreuen de les verdures perquè siguin naturals. Mentrestant, hi ha xocolateries com ara Cacao Sampaka, a Barcelona, que aposten pels tradicionals ous de xocolata -les mones clàssiques, perquè simbolitzen el renaixement de la natura-, però els innoven amb farciments personalitzats.

Per Pasqua, un element gairebé imprescindible és la mona que els padrins regalen als fillols. Els pastissos coronats amb ous o detallades figures de xocolata s'han de triar amb cura per adaptar-se a les últimes tendències. Enguany, el Gremi de Pastisseria de Barcelona ha vaticinat que les mones d’autor dedicades a personatges com Dumbo, Miffy, la Patrulla Canina i Peppa Pig seran les més sol·licitades juntament amb clàssics que no fallen mai com el Barça i els unicorns. Tot i això, el gremi també proposa les mones personalitzades com una alternativa innovadora, perquè presenten dissenys únics amb diferents mides i colors i imatges impreses amb tintes alimentàries en xocolata.

“El meu padrí no em va regalar mai la mona”, diu el cuiner Miquel Antoja (33 anys) mentre comença a guarnir amb fruits vermells i un cremós de xocolata, que ha col·locat en una mànega pastissera, el pa de pessic de xocolata que ha preparat i que ell proposa perquè es faci a casa com a mona de Pasqua. Al seu costat hi ha la dietista Mareva Gillioz (39) i el pastisser David Gil (28), el cap de les postres del restaurant Tickets, el restaurant d’Albert Adrià. Amb ells tres, iniciem una conversa sobre les mones de Pasqua.

Les vostres mones de Pasqua