Ella encarna totes les contradiccions del feminisme modern: és una empresària exitosa, mare autosuficient, lliure de matrimoni i que ha construït un imperi gràcies a la seva imatge. Tota una girlboss. I, tot i això, el seu feminisme no qüestiona ni critica el patriarcat, sinó que, simplement, aspira a tenir-ho tot. Ella és la model i influencer Kylie Jenner, una de tantes que han triomfat a les xarxes socials mostrant un nivell de bellesa i perfecció tan elevat que no ha fet sinó enfortir el sistema del qual tantes dones intenten escapar. Un estàndard de bellesa patriarcal que cada cop és més estricte, però que es disfressa d’empoderament femení.

La Comissió Europea ha obert una investigació a la companyia xinesa Shein per presumpta vulneració de la normativa comunitària pel disseny addictiu del seu portal, per la falta de transparència en els recomanadors i per la venda de productes il·legals, com poden ser les nines sexuals d'aspecte infantil. Aquest és un pas important en la defensa dels drets dels consumidors europeus, que moltes vegades es troben indefensos davant les grans corporacions xineses o nord-americanes, que no respecten la normativa comunitària i, sovint, fins i tot la menyspreen.

Els psicòlegs recomanen als adolescents fer un descans de les xarxes socials i preguntar-se mentre fan scroll: “Em sento malament amb mi mateix mentre miro això?”. Els experts en salut pública també recomanen el control parental i establir límits clars sobre quan i on tenen accés els adolescents als seus mòbils. El servei de salut pública dels Estats Units vol que les famílies no permetin als fills tenir el mòbil a l'habitació almenys una hora abans d'anar-se'n a dormir i durant tota la nit. A Utah (Estats Units), fins i tot, la llei ha determinat que els menors de 18 anys no han de tenir accés a TikTok ni a Instagram sense l'autorització dels pares.

L'actriu Sidney Sweeney, coneguda pels seus papers en sèries com Euphoria i The White Lotus, està immersa en una polèmica per una campanya de moda que ha fet per a American Eagle que ha estat titllada de "racista". Els diferents anuncis que protagonitza per a aquesta marca de texans juguen tota l'estona amb la confusió, en anglès, entre la paraula jeans —que vol dir texans— i genes —els gens—.

Que aixequi la mà qui faci servir la intel·ligència artificial en la seva activitat quotidiana. Aquesta era la pregunta, amb amable trampa, que feia servir Mariona Ferrer Fornells, periodista de l’ARA, per obrir el debat d’alçada sobre IA organitzat aquest dijous pel diari, amb la col·laboració de l’empresa Bassols, en el marc de l’Ateneu Barcelonès. La trampa, esclar, és que aquestes dues sigles conspícues s’han infiltrat en les nostres vides sense que sovint en siguem conscients, perquè la intel·ligència artificial entra en joc cada cop que fem una cerca de Google, deixem que Netflix ens recomani una sèrie o comprant alguna cosa a Amazon.

“Sense anuncis! Sense jocs! Sense trucs!”. Els fundadors de WhatsApp promocionaven amb aquest lema el seu servei de missatgeria cap al 2012. Quan, dos anys més tard, Mark Zuckerberg els va comprar per 19.000 milions de dòlars, Brian Acton li va escriure al seu col·lega Jan Koum aquesta mateixa frase, perquè se la posés en un lloc visible a l’escriptori i no oblidessin la seva visió primigènia tot i haver estat absorbits pel que ha acabat sent Meta, propietària també de Facebook i Instagram, entre d’altres. La realitat, però, s’acaba imposant i la companyia ha anunciat que és imminent l’arribada d’anuncis a l’aplicació.

Enginyer de formació i consultor de professió, és responsable de l’oficina d’Intel·ligència Artificial i qüestions globals de Reporters Sense Fronteres (RSF), a més d'autor de l'assaig Algoritmocràcia. Viure en llibertat en el temps dels algoritmes, editat per Llibres del Segle. Ha visitat Barcelona, convidat per la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC, on va parlar de la necessitat de posar límits a les xarxes socials.

La digitalització accelerada de la societat ha convertit els dispositius connectats en eines omnipresents a les llars. Però mentre els adults naveguen per aquest ecosistema amb més o menys destresa, els menors s'hi mouen amb una facilitat que sovint inquieta els seus progenitors. El dubte és clar: com protegir els fills d'un entorn digital que creix més de pressa que la nostra capacitat de comprendre'l?

La Sílvia (nom fictici) té 16 anys. Quan en tenia 13, va passar vuit mesos i mig ingressada en un dels centres d’Amalgama7, després d’haver tingut diverses temptatives de suïcidi i episodis d’autolesions. Avui comparteix amb valentia el seu testimoni i exposa la influència que les pantalles van tenir en el seu cas.

El govern espanyol vol que els joves no puguin ingressar a les xarxes socials fins als 16 anys. Per això dediquem el dossier d'aquest cap de setmana a plantejar-nos si aquesta mesura es podrà aplicar i, en aquest cas, si seria suficient. Passem revista a la situació a diversos països que han implantat limitacions similars i parlem amb experts sobre la conveniència (o no) d'aquesta limitació. A més, Albert Cuesta detallarà quins controls es poden instaurar en els dispositius dels menors per garantir-los una experiència més segura.

És possible que els últims dies us hagin aparegut a la secció Per a tu d’Instagram o TikTok, o fins i tot per Facebook o Reddit, vídeos de Tralalero Tralala, un tauró amb sabates Nike fet amb intel·ligència artificial (IA). No és l’única criatura feta artificialment que pobla les xarxes socials: també hi ha Bombardiro Crocodilo, un cocodril fusionat amb un avió de guerra; en Tung Tung Tung Sahur, un bastó amb cara i un bat; o la Ballerina Capuchina, una ballarina el cap de la qual és un cafè. Aquestes criatures grotesques, fruits de la intel·ligència artificial, formen part del fenomen brain rot (cervell podrit en català), el vocable que va escollir el diccionari d'Oxford com a paraula de l’any. El mot descriu la sensació que queda després de passar una estona consumint contingut de manera aleatòria i compulsiva a xarxes socials i, alhora, per designar aquest contingut en si.

“La majoria té com a mínim dos comptes a Instagram i a Tiktok”, diu la Selma, de 17 anys. Al seu costat, la Victoria, de la mateixa edat, explica que en té tres a Instagram i tres a TikTok. S’ha acabat això de tenir només un perfil a les xarxes socials. De fet, el 2021, un estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ja revelava que el 61,5% dels joves tenen diversos comptes o perfils en una mateixa xarxa social, mentre que el 83,5% tenen presència en tres o més plataformes. Però per què volen tants perfils i com els utilitzen?

Per sort o per desgràcia, sembla que a Instagram li encanta l’endreça. Les xarxes estan plenes de trucs d’ordre, sistemes d’organització i reptes motivadors que prometen canviar-te la casa i la vida. Molts d'aquests reptes d’ordre tenen 3 punts en comú. El primer és que duren poc temps: entre 21 i 40 dies com a màxim, dedicant-hi només uns minuts cada dia. És la manera de no perdre la motivació tot just començar. El segon punt en comú és que t’animen a buidar. El repte consisteix a treure de casa un nombre determinat de coses, perquè els resultats siguin quantificables i no et frustris el primer dia si no veus resultats dràstics. El tercer punt en comú és que no funcionen i tots tenen una recaiguda. Aquests instagramers de bona fe que t’animen a fer els reptes d’ordre només t’expliquen com els ha transformat la vida i com són de feliços ara. De manera que quan tu ho proves a casa i no et funciona, et quedes amb la sensació que no ho has sabut fer prou bé, o que el sistema que proposen no és per a tu.

Una de les últimes victòries de Joe Biden haurà estat aprovar una llei que obliga l’empresa xinesa ByteDance a vendre la seva popular xarxa TikTok o a enfrontar-se a una prohibició d’operar als Estats Units. Aquest divendres el Tribunal Suprem ha fet costat al president sortint i ha dictaminat que la llei aprovada pel polític demòcrata no viola la Constitució i que, per tant, pot començar a aplicar-se a partir de diumenge, com estava previst. Tot i que el text es va aprovar per una majoria que incloïa representants dels dos partits, Donald Trump ha expressat el seu rebuig al veto, tot i que durant la seva primera presidència va advocar també per tancar una aplicació que fan servir la meitat dels americans i que genera dubtes per les dades que el govern xinès pot acabar obtenint.

L'Arxiu Nacional de Catalunya emmagatzemarà les publicacions que milers de dones han penjat a les xarxes socials a iniciativa de la periodista Cristina Fallarás per denunciar les violències sexuals que han patit amb avis, germans, mestres o amics, segons han confirmat fonts oficials a l'ARA. L'objectiu és que aquests missatges –la seqüela del Me Too de Hollywood, transformat amb #Cuéntalo a l'estat espanyol– es conservin de manera segura i serveixin per estudiar l'abast de les agressions masclistes. "Els missatges componen la memòria col·lectiva feta amb molt de dolor", ha dit la periodista a la presentació a la Bonnemaison de Barcelona del seu llibre No publiques mi nombre, un compendi dels testimonis anònims que ha recollit durant anys.

Cada vegada més sovint els faristols de les gales de premis són espais no només per agrair, sinó també per reivindicar. Així ho ha fet aquest dilluns al vespre Ester Expósito després d'haver estat distingida amb el premi New Generation, un esdeveniment organitzat per la revista Bazaar Woman. Amb unes declaracions que han volgut posar de manifest la crueltat de la cosificació de les dones i el consegüent linxament públic a xarxes que reben algunes noies joves, s'ha espolsat les crítiques que alguns usuaris havien fet sobre el seu canvi de pes i unes suposades operacions estètiques que ella ha negat.

¿Com aprendre a viure en un món entre pantalles? ¿És possible aconseguir que els nens i adolescents en puguin fer un ús saludable? De totes aquestes qüestions en parla el nou llibre Viure entre pantalles. Entendre i acompanyar els joves en el món digital (Rosa dels Vents, 2024), escrit pels psicòlegs experts en joves i addiccions Josep Matalí i Jordi Bernabeu. És amb aquest últim que em trobo per treure una mica de llum a aquesta qüestió que fa anar de corcoll a pares i mestres.

Els atletes olímpics emprenen el camí a casa després d’exhibir les seves proeses. Alguns ho fan amb medalles que distingeixen la seva excel·lència. Altres, amb el més modest diploma olímpic. Però, en aquests temps de comunicació global, hi ha encara un altre reconeixement, en aquest cas immaterial, ja que no és de metall noble ni de paper: el de la viralitat, que assegura una quota de glòria, encara que sigui efímera i sovint involuntària. Aquests són alguns dels mems d’internet que han fet fortuna durant la celebració dels Jocs de París i que no sempre corresponen als esportistes més llorejats.

Una imatge generada per intel·ligència artificial s'ha convertit en una de les més virals de la història a les plataformes de xarxes socials, després d'acumular, en menys de 48 hores, uns 50 milions de publicacions compartides a través de les històries de la plataforma Instagram. La imatge en la qual es llegeix la frase "All eyes on Rafah" (Totes les mirades posades a Rafah), que va ser publicada per primera vegada per un usuari de Malàisia (@shahv4012), mostra l'escriptura sobre el que sembla una interminable ciutat repleta de tendes de campanya, al peu de muntanyes nevades i una ombra al fons. El contingut, compartit per desenes de milions d'usuaris d'Instagram en menys de dos dies, es va crear després de l'atac de les tropes d'Israel a un camp de refugiats de Rafah, en el qual milers de ciutadans palestins desplaçats s'allotjaven en tendes de campanya, la nit del 26 al 27 de maig. L'ofensiva va deixar 45 morts i centenars de ferits.

Instagram ha anunciat que activarà una funció que protegirà tots els menors de 18 anys de rebre fotografies de nus per evitar que siguin víctimes d’extorsions, entre altres objectius.