A Sílvia de la Cruz li va caure el món a sobre quan la seva parella li va trucar des d’Accra, la capital de Ghana, per anunciar-li que li havien denegat el visat d’entrada a la Unió Europea. El jove africà, que vol ser anomenat John, havia fet tots els tràmits requerits per l’ambaixada i fins i tot havia pagat els 80 euros que costa un visat Schengen –l’autorització consensuada pels estats membres de la Unió Europea (tret de Bulgària, Croàcia, Xipre i Romania) i Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa– per seleccionar qui entra i qui surt del territori comunitari. També comptava amb una invitació formal de la seva xicota catalana i ja tenia el bitllet de tornada per a unes setmanes més tard. Però ni així va poder visitar-la, i la seva parella va haver d’esperar a les vacances de De la Cruz per retrobar-se, en un viatge en què, com a ciutadana europea, no va tenir cap entrebanc burocràtic. “Dit i fet”, resumeix. 

En plena precampanya electoral, França prendrà les regnes de la Unió Europea el pròxim 1 de gener. Començaran aleshores sis mesos de presidència rotatòria en què el president de la República, Emmanuel Macron, haurà de jugar a dues bandes, com a candidat a les presidencials que se celebren a l’abril i com a líder (rotatori) del club europeu. Sembla un contratemps, però Macron està disposat a treure’n profit: a hores d’ara ningú dubta que no perdrà l’oportunitat de fer valer el seu lideratge europeu per mantenir-se a l’Elisi. Interrogat aquest dijous sobre aquest doble paper, Emmanuel Macron ha assegurat que no deixarà de banda les seves responsabilitats com a cap d’estat durant el seu mandat europeu. “Exerciré fins a l’últim quart d’hora” el paper que m’han confiat els francesos, ha promès en la roda de premsa per presentar les prioritats de la presidència francesa.

La Unió Europea també es tanca. Brussel·les s'ha resignat a acceptar el degoteig d'anuncis d'estats europeus que han introduït controls a les seves fronteres per frenar el coronavirus i ha decidit tirar també pel dret i reforçar les fronteres externes de la UE. A través d'un comunicat en vídeo, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha explicat que "cal reduir la pressió sobre el sistema sanitari europeu", després que l'OMS hagi considerat Europa el principal focus de l'epidèmia del coronavirus. Per això Brussel·les ha proposat restringir durant com a mínim 30 dies les entrades considerades "no essencials" a l'espai Schengen.

La decisió del tribunal de Schleswig-Holstein d’acceptar l’extradició de Carles Puigdemont només per malversació i no per rebel·lió ha irritat el PP fins al punt de plantejar-se mesures extremes. Un dels candidats a presidir el partit, Pablo Casado, va demanar ahir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que suspengui a l’Estat l’aplicació de Schengen, l’espai europeu de lliure circulació que suprimeix les fronteres interiors de la Unió Europea. “Si presideixo el PP no es toleraran aquest tipus d’humiliacions a la sobirania nacional d’un país”, va avisar Casado, fent-se seva una proposta que ja havia llançat abans l’eurodiputat Esteban González Pons.

El Parlament danès ha aprovat aquest dimarts la controvertida llei que permetrà a l'estat confiscar els diners i objectes de valor superiors a les 10.000 corones (1.340 euros) als refugiats i sol·licitants d'asil per finançar-se la seva estada al país. També es preveu ampliar d'un a tres anys el temps de residència al país per poder sol·licitar el reagrupament familiar.

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir una resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura.

L'onada d'atemptats jihadistes a França aquesta setmana portarà cua. Així s'entreveu de l'entrevista al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, aquest diumenge a 'El País', en què alerta que si cal es canviarà el tractat de lliure circulació de persones per reinstaurar els controls fronterers: "Hi haurà controls a les fronteres encara que calgui modificar Schengen".

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha lamentat aquest dimarts durant el Ple del Parlament el procés "injustificadament llarg" que ha portat finalment Lleida-Alguaire a obtenir la llicència per acollir vols provinents de fora l'espai Schengen. "No és cert que l'autorització depengués de l'ampliació que hem acabat ara", ha comentat Recoder en referència a les obres per engrandir la terminal que han acabat recentment. Segons el conseller, l'aeroport complia tots els requisits des del 2009, abans de començar a operar. Malgrat la insistència de l'anterior i de l'actual Govern de la Generalitat, fins fa pocs mesos el govern espanyol no va iniciar el procés per aconseguir l'autorització.

Després de la decisió unilateral de dimecres de Dinamarca de tancar de nou les seves fronteres a tots aquells que arribin per Alemanya i Suècia, ara la Unió Europea ha acordat endurir el tractat que regula la lliure circulació de persones. Schengen està qüestionat , tot i que els ministres de l'Interior van voler escenificar ahir que unitat entre l'Europa dels Vint-i-set.